Empreses generacionals
L'Empresa Familiar Andorrana va constituir-se fa dues dècades amb l’objectiu de donar resposta a les problemàtiques específiques de les empreses familiars del Principat a partir de la cooperació entre elles, la formació i la dedicació
Presentació de l'EFA amb Anna Maria Zamora, Josep Delgado i Josep Pintat.
Una assemblea de l’abril del 2002 va ser l’escenari de la constitució oficial de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), aleshores presidida per Anna Maria Zamora. En la seva primera presentació oficial, on es van comunicar els objectius de l’associació, també hi van ser presents Josep Pintat, com a vicepresident, i Josep Delgado, com a secretari tècnic. Tot i aquest fet, el naixement com a tal de l’associació va ser dos anys abans.
Joan Tomàs, actual secretari tècnic i membre des de l’inici de l’EFA, explica que en aquells moments hi havia “un moviment acadèmic internacional associatiu d’empreses familiars que s’orientava cap a unes problemàtiques molt específiques d’aquesta tipologia d’empresa”. Entre aquests, els “reptes de negoci i de transmissió generacional i els reptes de canvi econòmic o de sector, propis de la supervivència de les empreses familiars”. Amb l’objectiu de donar resposta a unes necessitats que en aquells moments no estaven cobertes al Principat va sorgir la creació de l’Empresa Familiar Andorrana ara fa dues dècades, decidits que els continguts i les problemàtiques es podien resoldre a partir de la formació i la dedicació específica.
Els socis fundadors, que rondaven la cinquantena, apostaven per la creació d’un protocol propi per a cada família, vist que s’agrupaven empreses de diversos sectors econòmics i, al cap i a la fi, tal com apunta Tomàs, “era important que cada companyia trobés la seva pròpia solució amb l’ajuda que s’oferia des de l’EFA”. Tanmateix, i malgrat el nivell de competència dels propietaris de les societats –en què algunes es trobaven dins el mateix sector–, era “imprescindible cooperar, que no volia dir que deixessin de competir dins del nínxol de mercat”, aclareix.
El secretari tècnic també descriu l’agrupació com un lloc on compartir experiències de l’àmbit. “Les empreses familiars són normalment generoses en compartir amb els altres com ho han fet a casa seva i com han resolt els problemes que han anat sorgint pel camí”, segueix Tomàs, que apunta que actualment compten amb socis tant de primera generació, i que encara són gestionades pel mateix emprenedor inicial, com d’altres de cinquena generació, on s’ha pogut traspassar els reptes empresarials “amb èxit” de generació en generació.
Els últims factors que van impulsar el naixement d’aquesta agrupació van ser la voluntat de “facilitar” el seu marc regulador i que “les persones que estimen l’emprenedoria veiessin i fossin partícips dels projectes i iniciatives innovadores que apareixien a la societat i creaven teixit social i riquesa en el sector”, declara Joan Tomàs.
Per la presidència de l’EFA hi han passat durant aquests vint anys cinc presidents i presidentes. La primera va ser Anna Maria Zamora, que va ser succeïda per Cristina Viladomat, Jordi Mora, Josep Maria Cases i Francesc Mora, actual president de l’agrupació. La junta està formada per directives àmplies d’entre vuit i deu persones provinents de diferents sectors empresarials, com el comerç, la banca, les estacions d’esquí i els serveis.
Tomàs valora l’evolució “creixent, continuada i de consolidació” de l’Empresa Familiar Andorrana, i informa que actualment hi ha agrupades un 50% més de companyies que a l’inici. Una més de les funcions de l’EFA és traslladar als socis continguts formatius, enfocats als membres de les famílies o als directius, al voltant de temes d’interès general i actual com la fiscalitat, el canvi climàtic o el management, per exemple.