L'aplec dels cortalans

Entre els encampadans hi ha la tradició de reunir-se a principi del mes de maig a l’església de Sant Jaume dels Cortals. Inicialment, la festivitat va començar sent un acte religiós per beneir els elements de treball dels pagesos que vivien a la vall i amb el temps s’ha estès a tots els ciutadans. “La diada era el 3 de maig, que és Sant Felip, i feia honor a l’antiga església que hi havia, la de Sant Felip i Sant Jaume, però als anys noranta ho vam canviar a l’1 de maig perquè és festiu i així podia venir més gent”, relata el tècnic de museus, patrimoni i tradicions del comú d’Encamp, Robert Lizarte. Així, una trobada que era només dels cortalans amb el temps va anar prenent popularitat i es va convertir en un “aplec de poble”.

L’abril del 1999 el comú encampadà va ordenar el propòsit i projecte de construcció d’una nova capella, dedicada a l’apòstol Sant Jaume, en substitució de l’antiga. Així, l’1 de maig del 1999, el dia de l’aplec d’ara fa vint-i-tres anys, en acabar la celebració de la missa van beneir la col·locació de la primera pedra. El projecte va ser realitzat per l’arquitecte encampadà Manel Pallarès. “El temple té dues particularitats, per una banda, està integrat completament dins del bosc, és un diàleg entre l’home i la natura i el campanar La Cortalana està allunyat, es tracta d’una torre exempta”, explica Lizarte.

La tradicional diada es conserva tal com es va iniciar, primer se celebra la missa, oficiada pel rector de la parròquia d’Encamp, mossèn Antoni Elvira, després d’aquesta arriba el cant dels goigs, es fa una ballada de sardanes i un dinar popular. “Enguany hem donat aperitiu. El 2020 per la pandèmia es va haver d’anul·lar i el 2021 vam fer la missa però a l’aire lliure i aquest any s’ha pogut celebrar amb normalitat”, afirma Lizarte. L’aperitiu va ser a càrrec del departament de Cultura del comú. “Donem els típics embotits del país com la donja i la bringuera, una mica de tot”, apunta el tècnic. També s’ofereix Ricard i Martini. Lizarte explica que es tracta d’una festa intergeneracional en què els padrins hi porten els més petits i es reuneixen més de cent persones. “És una festa centenària, una trobada entre tots. Hi va tothom, abans eren festetes i ara són festes i com que es fa en dies festius va guanyant més adeptes”, apunta.

A Encamp cada nucli de la parròquia compta amb la seva diada tradicional, però la dels Cortals és la més popularitzada i la que aporta més gent de totes les que s’hi celebren. “La de Sant Jaume agrada perquè és a la muntanya, a l’aire lliure, i té més afluència que les altres”, manifesta Lizarte. En aquest cas, com que el temple es troba a sis quilòmetres del nucli urbà, el comú posa a disposició d’aquells ciutadans que no pugen a peu ni amb cotxe un autobús.

La festa finalitza amb una audició i una ballada de sardanes. També es fa un dinar a l’alberg de la Baronia organitzat per la comissió de festes. “Els joves tenen ganes de col·laborar i ajudar, són una part molt activa de l’èxit de la festa i s’impliquen molt per mantenir-la”, apunta Lizarte. El tècnic defensa que és important mantenir vives aquestes tradicions “perquè és un retrobament amb tots els ciutadans que viuen a la parròquia i els que són a fora venen expressament. Fem poble i fem país”, assenyala.