Formant en dret andorrà

Fa 22 anys que la Universitat d’Andorra va posar en marxa el postgrau en dret andorrà i en fa 20 que la primera promoció d’estudiants es van llicenciar en aquesta formació. La iniciativa es va començar a gestar anys abans, el setembre del 1998, fruit d’un projecte que va néixer a través de l’Institut d’Estudis Andorrans, el Consell Superior de la Justícia i la Universitat d’Andorra. Montserrat Casalprim, directora del Centre d’Estudis Virtuals i d’Extensió Universitària de l’UdA, i també principal responsable del post­grau en dret andorrà des del seu inici, apunta que el començament de la iniciativa es va centrar en la creació de continguts que constituïssin una font bibliogràfica de les especificitats del dret andorrà.

Després de diverses reunions entre les tres institucions, en què també es va comptar amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats, es va establir el programa de les diferents matèries i va sorgir la necessitat que existís una formació específica per a aquesta ensenyança. “Els participants van començar a treballar en la redacció de materials pensats com a apunts per a la impartició del postgrau”, explica Casalprim, que afegeix que els autors dels documents van ser els primers professors de la formació, sota les ordres de Francesc Badia, com a coordinador acadèmic de la primera edició.

El febrer del 2000, 27 estudiants van matricular-se als estudis i, a causa de l’alta demanda que es va rebre, la universitat va obrir inscripcions al setembre per a una segona edició en el mateix any lectiu, aquest cop amb 33 alumnes. Durant 22 anys, Casalprim calcula que entre 350 i 400 persones s’han format en aquests estudis. Des del seu inici fins a l’edició del 2016, el postgrau es va oferir en format presencial. La responsable del postgrau explica que el 2018, amb la implementació del màster en dret, el postgrau va passar a fer-se en format virtual i com a part dels crèdits del màster. Per aquesta raó, Montserrat Casalprim apunta que “ja no hi ha tanta demanda per al post­grau”, i afegeix que ara acull “un altre tipus de públic”: “Els professionals, a diferència d’abans, necessiten formacions més puntuals, a més el contingut de dret andorrà ha crescut tant que ja no es pot fer en un any, té més sentit oferir el contingut dins del màster”, puntualitza, tot manifestant “la gran evolució” que ha tingut el dret al Principat durant els darrers anys.

Mirant enrere, la responsable del postgrau es mostra segura de la importància que va tenir per a l’UdA l’inici d’aquesta formació. “Va portar molta riquesa a Andorra i va permetre tenir professionals formats en el dret específic andorrà als dos països veïns, no hem de renunciar a aquesta formació”, considera.

D’altra banda, Casalprim avança que la universitat està treballant per aplicar un nou programa en els estudis de màster en dret, amb l’objectiu de donar resposta a la sortida de diferents itineraris a part del de l’advocacia, que és en el que se centra l’oferta actual: “Està pendent de quali­ficació, però esperem poder-lo començar a oferir a partir del setembre.” En aquesta actualització, l’UdA pretén afegir més cobertura en altres sortides laborals que ofereix el dret, amb una menció judicial, que ara “fa tanta falta al país”, i una altra menció més generalitzada on els estudiants no s’hauran d’especialitzar en cap menció concreta. “La menció judicial permetrà als estudiants aprofundir en la matèria d’aquesta carrera per preparar-se i sensibilitzar-se cap a aquest àmbit, tot i que no els garantirà cap plaça enlloc”, aclareix Montserrat Casalprim.