L'heliport de la polèmica
Es compleixen deu anys de la controvèrsia generada pel projecte d’heliport al Patapou. La forta oposició ciutadana, que va arribar a recollir més de 6.000 firmes, va ser clau perquè el Govern s’acabés fent enrere.
Dos nens davant el punt de recollida de signatures contra l'heliport situat a la fira de la capital.
Hi ha projectes polítics que aixequen polseguera des del primer minut. I la polèmica que va generar, ara fa tot just deu anys, la voluntat de l’aleshores encara jove gabinet de Toni Martí d’instal·lar l’heliport nacional al roc del Patapou va ser de les que fan història. Quan el 6 de juny del 2012 el Govern va anunciar l’adjudicació de la construcció i explotació de la infraestructura a l’oferta presentada per Heliand-Cathelicòpters, pocs imaginaven que s’encetava una controvèrsia que es perllongaria durant sis mesos i que acabaria amb l’executiu fent marxa enrere davant la pressió popular.
La reacció del comú d’Andorra la Vella, liderat per Rosa Ferrer i Jordi Minguillón, no es va fer esperar. El mateix dia que es feia conèixer el projecte, la corporació va anunciar que hi recorreria en contra, en tractar-se d’una zona habitada i on hi havia risc de despreniments. L’endemà, els veïns de la zona també anuncien accions legals contra la futura instal·lació.
Aquest grup de propietaris acabaria constituint la Plataforma No a l’heliport al Patapou, que, amb el suport del comú, va tenir un paper clau perquè l’obra no tirés endavant. “La nostra missió era informar i conscienciar la ciutadania respecte als efectes que podia tenir la infraestructura, a prop del nucli urbà i en un terreny inestable com és la tartera del Solà”, explica Isidre Bartumeu, portaveu de la plataforma. “Teníem molt clar que ens assistia la raó i no ens quedava cap més alternativa que collar fins fer caure el projecte”, afegeix.
El país es va omplir de pancartes, samarretes, enganxines i globus amb el lema No a l’heliport al Patapou, i l’entitat va recollir més de 6.000 signatures. “Quan t’enfrontes a un poderós has de lluitar amb el que tens a l’abast, i en el nostre cas era fonamental sensibilitzar l’opinió pública que allò era un contrasentit”, ressalta Bartumeu.
Per a l’aleshores representant de la plataforma, el principi de la fi del projecte es va certificar tot just un mes després del seu anunci, quan el Govern va convocar una reunió informativa sobre l’adjudicació. El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va garantir aleshores un heliport segur, però Bartumeu assegura que l’executiu “va calibrar malament els efectes de la trobada i se li va acabar girant en contra”. Els motius? “No van anar-hi prou preparats, els arguments que van presentar van ser molt febles i van acabar fent el ridícul. Aquest va ser el punt d’inflexió en tot el procés”, opina.
La plataforma va estudiar minuciosament el projecte per tal de desentrellar “tots els possibles punts discutibles des del punt de vista tècnic i lògic”. Fins i tot va arribar a distribuir vint mil díptics als ciutadans d’Andorra la Vella i Escaldes en què es mostraven les rutes d’enlairament i aterratge dels aparells. A més, Bartumeu recorda que hi havia qüestions especialment delicades, com el fet que “l’heliport no disposava d’un accés rodat, sinó que només s’hi podria arribar amb un giny” similar a un funicular, el que feia difícil –per no dir impossible– poder evacuar la zona en cas d’accident.
Així, de mica en mica, l’opinió pública es va anar decantant en contra del projecte, mentre que la “tossuderia” inicial del Govern va acabar cedint. Finalment, el 4 de desembre l’executiu descarta definitivament situar l’heliport al Patapou, al·legant que l’informe que havia encarregat a tècnics francesos revelava dubtes sobre la ubicació. “Era un Govern inexpert i inflat per la majoria absoluta. Rectificar en un primer moment hauria estat reconèixer que s’havien equivocat. Al final es va buscar una excusa tècnica per tirar-ho enrere, però tothom sabia que era només això: una excusa”, rebla Bartumeu.