L'obra més ambiciosa

Som al mes de juny del 2012. Quan han passat set anys i mig des que s’iniciés l’excavació, el túnel de les Dos Valires acull els darrers preparatius abans de la seva definitiva posada en marxa. Després de les proves de càrrega realitzades durant el mes de febrer als dos viaductes d’accés i a les rotondes elevades respectives –amb 16 camions que transportaven cadascun entre 26 i 30 tones de pes–, ara és el torn de comprovar el funcionament dels sistemes de seguretat i d’evacuació a l’interior de la macroinfraestructura, per tal que tots els serveis d’emergència en coneguin fins al darrer detall: per una banda, es realitzen les proves de fums, que són obligatòries, mentre que els serveis com el dels bombers i el SUM analitzen i verifiquen les sortides d’emergència.

La nova instal·lació, que entraria en funcionament un mes després per unir per primera vegada Encamp i la Massana, havia viscut un procés de construcció accidentat, marcat pels nombrosos retards, els elevats sobrecostos i, sobretot, pel tràgic accident que el 7 de novembre del 2009 es va cobrar la vida de cinc treballadors amb l’esfondrament del viaducte de la boca oest. Cinc morts que se sumaven a altres dues víctimes anteriors a l’obra.

Amb un cost total de prop de 160 milions d’euros, tres quilòmetres de longitud i l’imponent pont de Lisboa a la sortida de la Massana –de 155 metres de llarg i 46 d’altura–, aquest continua sent, a dia d’avui, el projecte d’enginyeria civil més ambiciós mai realitzat al Principat. Ho demostra el fet que l’obra va veure passar fins a quatre caps de Govern de diferents colors –Marc Forné, Albert Pintat, Jaume Bartumeu i Toni Martí– i sis ministres d’Ordenament Territorial: Jordi Serra, Manel Pons, Xavier Jordana, Vicenç Alay, Gerard Barcia i Jordi Alcobé. Tots sis van acudir a l’acte d’inauguració per escenificar que la transcendència del projecte estava per damunt de diferències polítiques. Un acte que també va servir d’emotiu homenatge a les víctimes.

“Realment tota la feina va començar deu anys abans, pels volts del 2002”, recorda l’exministre Serra. “Vaig entrar al Govern de Marc Forné el 2001, i de seguida vam començar a treballar en el projecte perquè pogués estar licitat a principi del 2005, abans del final de la legislatura, com així va ser”, afegeix.

El túnel ha estat objecte de nombroses crítiques pel seu elevat cost, una xifra que es considera desmesurada si es posa en relació amb el fet que la instal·lació no registra els índexs d’ús esperats inicialment. Cal recordar que la previsió era de 2.500 vehicles diaris per cada sentit de circulació, una dada que dista molt de la realitat actual.

En tot cas, Serra defensa que aquesta era una obra “absolutament necessària” per garantir la mobilitat en una parròquia, la de la Massana, “que aleshores només tenia un punt de sortida”. En aquest sentit, posa en relleu que “era prioritari connectar Encamp amb la vall d’orient per poder garantir la circulació amb el centre del país en cas de sinistres o esllavissades com la de la Pedrera”. Així mateix, també destaca que abans que existís el túnel, “tot el trànsit pesant que baixava o pujava de la Massana passava pel centre d’Escaldes, amb les molèsties que això suposava per a conductors i veïns de la zona. S’ha guanyat qualitat de vida”.

El Dos Valires s’emmarcava dins d’un ambiciós pla nacional d’infraestructures que preveia altres túnels que s’han acabat descartant –un de similar entre Canillo i Ordino, per exemple–, mentre altres projectes, com la galeria que ha d’enllaçar la rotonda de la Margineda amb la Massana per sota del pic de Carroi, continuen vigents. En opinió de Serra, però, primer cal enllestir el que ja està començat, com és el cas del desviament de Sant Julià. “No pot ser que l’entrada sud del país estigui tan deixada”, considera.