Connectant la capital

Estem acostumats a veure autobusos carretera amunt, carretera avall, formen part del nostre dia a dia i són els protagonistes del servei de transport públic del Principat, però algunes de les línies ara més concorregudes fa 15 anys ni tan sols existien. És el cas, per exemple, de l’autobús comunal d’Andorra la Vella. Un servei que en els seus inicis va ser gratuït i que es remunta al 2007, juntament amb la posada en marxa d’altres projectes de transport que tenien la intenció de connectar les parròquies, com el bus exprés entre Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria.

A la capital, el 4 de juliol del 2007 els més matiners agafaven per primer cop la línia 2 del servei de bus comunal, que es caracteritzava per portar com a distintiu el color blau, tant en el color de la carrosseria del vehicle com en les seves parades. El recorregut del servei s’iniciava al carrer de Prat de la Creu, a l’altura de la baixada del Molí, per cobrir la zona de la Comella, passant pels Serradells fins al centre penitenciari. En canvi, de tornada, el transport arribava fins a l’avinguda Tarragona, Meritxell i Mitjavila. La línia 2 va ser la primera de tres que el comú de la capital va posar en marxa 15 anys enrere, donava servei cada quinze minuts i durant els set dies de la setmana, amb horaris de les 7.30 a les 21.30 hores, “tota una revolució en aquells temps”, recorda Jordi Pujol, aleshores conseller de Circulació del comú de la capital. “Ens va donar molta feina, sobretot pel que fa a la circulació, però ara només puc sentir satisfacció quan hi penso”, assegura.

A la línia 2 la van seguir l’L3, que donava servei a Ciutat de Valls, i dies més tard l’L1, la més extensa de totes i que cobria el recorregut des de la plaça Guillemó per Santa Coloma fins a la Margineda. Les línies van ser dotades amb una flota de sis vehicles, que estava dividida en microbusos de vint places destinats a l’L2 i a l’L3 per accedir als carrers estrets, i en vehicles de quaranta places per a l’L1, que era la que tenia un major recorregut i previsiblement havia de ser la més concorreguda. El servei va comportar la supressió de l’aquabús i l’esportbús.

Una de les característiques principals d’aquest servei de transport és que en uns inicis era totalment gratuït. Perquè fos així, el comú va aportar una partida de 300.000 euros per subvencionar-lo. “Hem de pensar que ja fa 25 anys el 80% dels clients eren pensionistes”, explica Pujol, que va ser un fort defensor de la gratuïtat del servei. Pujol recorda que la iniciativa va ser molt ben acollida per tots els andorrans. De fet, en només un mes i mig el bus ja havia registrat més de 50.000 usuaris, enfocant en la línia de Ciutat de Valls la major part dels viatgers. “Era útil tant per a persones que vivien una mica més apartades del centre de la parròquia com per als turistes”, declara l’exconseller.

Tot i això, el servei de transport va néixer amb data de caducitat, ja que el contracte signat amb l’empresa vencia el 31 de març de l’any següent, deixant en mans de la corporació vencedora a les eleccions del desembre del 2007 la decisió sobre el futur del projecte. El contracte inicial va ser formalitzat amb l’empresa Hispano Andorrana, la mateixa companyia que mesos més tard el comú presidit per Rosa Ferrer va elegir perquè iniciés el nou sistema de transport a la capital, el setembre del 2008. Una actualització del preu del servei, que aleshores va portar a ajustar el preu del bitllet senzill a setanta cèntims i que va ser la primera de moltes modificacions en les tarifes i recorreguts que els equips de comú dels següents anys han anat aplicant.