Un referent en l'educació

El 3 d’octubre del 1966 el col·legi Sant Ermengol iniciava les classes amb 70 alumnes. Avui, 56 anys després, 6.012 han passat per les aules, a més de vuit directors i dues directores. El que va començar sent un centre exclusivament masculí va comptar amb la primera alumna matriculada a mitjans del setanta. Aquest no va ser l’únic canvi que va viure l’escola, en més de mig segle es va adaptar a vuit reformes educatives d’Espanya, la construcció progressiva dels seus edificis –des del primer, el Fundacional, fins a la piscina coberta (el 1981) i l’edifici de Falgueró (el 1996)– i una pandèmia. “Un dels termes que millor ens defineix és la màxima lampedusiana: si volem que tot es mantingui com al principi, cal que tot canviï”, diu la directora, Maria Josep Pascual.

El més representatiu va ser el pas de gestió i direcció el 2016 a les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell després d’haver estat cinquanta anys sota el paraigua de la Congregació Salesiana. “Ens va saber molt de greu marxar, era una casa a la qual havíem agafat estima, però va arribar un moment que no hi havia gent per atendre l’escola. Cada cop queden menys persones a les congregacions religioses i era difícil poder portar el centre, no hi havia cases salesianes a prop per poder-ho arreglar”, recorda el salesià Xavier Brines, l’últim director de la congregació. I afegeix: “La Sagrada Família ja es trobava a Andorra i ho podien auxiliar. La condició era que la junta directiva del patronat rector fos una congregació catòlica.” Això quedava plasmat en l’acta fundacional del centre, que es va signar el maig del 1965 per l’ex Copríncep episcopal Ramon Iglesias Navarri, any que es van iniciar els treballs de construcció. “El primer any la comunitat de salesians s’allotjava a l’hotel Isard, fins que van poder accedir a l’escola perquè abans hi havia un habitatge a dalt”, explica Brines. El col·legi inicialment era un internat que també acollia alumnes de fora d’Andorra, de Barcelona i València. El 1976 es va arribar a un pacte amb el Consell de les Valls per subvencionar l’ensenyament. “Llavors a l’internat només s’hi quedaven de dilluns a divendres els originaris del Pas de la Casa”, recorda l’exdirector.

L’escola d’Andorra la Vella, que celebra enguany el tancament del 55è aniversari –posposat per la pandèmia–, va ser el primer centre “educatiu autònom i andorrà pròpiament dit”, assenyala Pascual. Actualment, s’hi imparteix educació infantil, primària, ESO i dues modalitats de batxillerat. També compta amb un projecte per aprendre amb la robòtica, el pla lector, un club esportiu, extraescolars i un servei psicopedagògic, entre altres.

Per tot això, Pascual afirma que és “un referent en l’educació pel qual han passat milers d’alumnes, alguns tenen matriculats els infants, altres han canviat el rol d’estudiants a docents del centre”. Una escola que tant per a Brines com per a Pascual procura “cuidar molt l’ambient i fer-lo en la mesura del possible familiar i de proximitat”, i que “ha estat i és una família d’acollida per a la societat andorrana”.