Impulsar l'art i la cultura

Amb l’objectiu de tirar endavant la cultura i l’art al país, aviat farà 45 anys el Cercle de les Arts i de les Lletres va impulsar la primera edició dels premis de la Nit Literària, una festa de les lletres que any rere any, amb l’excepció del 2020 a causa de la covid, ha rebut i premiat moltes de les personalitats més destacades de la cultura i la societat del país.

Els premis van començar a caminar pels volts dels anys setanta, amb la fundació del Cercle de les Arts i de les Lletres el 1969, i anys després la creació dels premis propis. Joan Burgués, president del cercle cultural, recorda com “del no-res”, d’un sopar entre amics a Sant Julià de Lòria, va sorgir la idea de crear aquesta entitat. “En l’àmbit cultural i artístic aleshores no hi havia res al país”, recorda Burgués, que va ser un dels components d’aquesta trobada, on una cinquantena de jovent d’aquella època –inclosos Sergi Mas, Josep Enric Dallerés, Simó Duró o Rossend Marsol–, van posar en marxa la iniciativa.

La primera implicació del cercle va ser als Jocs Florals infantils, i més endavant va arribar la Nit Literària. “Les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra van passar el 1976 per Andorra i ens van empènyer a crear uns premis propis”, explica el president, que afegeix que aleshores el premi estava valorat en unes 25.000 pessetes. “Al principi no teníem local social i Escaldes ens va deixar les golfes de l’església, on ens vam quedar durant uns anys”, detalla. Els inicis mai són fàcils, però Burgués valora que la Nit Literària comptés amb petites subvencions, com ara del Consell General, que els van animar a buscar patrocinadors per engegar la festa de les lletres.

El primer any, per la proximitat al primer local social, l’esdeveniment es va celebrar a la parròquia d’Escaldes, decidint que a partir del tercer any la ubicació de la gala rotaria de forma itinerant per cadascuna de les parròquies andorranes, seguint l’ordre cronològic de creació.

Des d’aleshores, la nit de premis andorrans ha evolucionat fins esdevenir una de les dates marcades en el calendari de les personalitats del món de la cultura i les arts, aplegant cada edició centenars de persones. Burgués assumeix que han estat uns premis que durant aquestes més de quatre dècades han patit “alts i baixos”, amb participacions molt altes en algunes edicions i d’altres de més baixes. “No cada any han estat iguals, baixa i puja, però podem estar contents perquè el nombre de participants es manté molt bé”, confirma.

De fet, Joan Burgués es mostra satisfet per la quantitat de participants que enguany s’han animat a presentar les seves obres als premis del cercle. L’organització va informar fa unes setmanes que s’elevaven a 102 les obres participants, el doble que l’edició passada, que n’hi va haver 58. “Sortíem de la pandèmia”, justifica el president. Amb tot, Burgués posa el focus d’atenció a la cada vegada “major participació” de la ciutadania andorrana. “Que la gent s’integri al país i vulgui participar en els premis literaris és fonamental”, manifesta.

L’edició d’enguany tindrà lloc el 24 de novembre a Sant Julià de Lòria, coincidint amb la 44a edició del certamen, després que el 2020 la covid n’impedís la celebració. L’organització destaca la presentació d’obres en la desena de premis convocats, amb una major implicació en el Premi Fiter i Rossell de novel·la, dotat amb 10.000 euros per part del ministeri de Cultura, en què s’han presentat 35 obres, seguit pel Premi Andorra d'assaig literari, que ha rebut 17 obres i es premiarà amb 3.000 euros per part del comú d’Andorra la Vella.