Creativitat a peu de carrer

La Comissió de la Millora de l’Estructura Comercial, amb el desig de fomentar i promoure el comerç al detall del país, convoca el primer Concurs d’aparadors de Nadal.” El novembre del 1998, el Diari publicava aquest anunci de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), en què s’adjuntaven les bases del certamen i s’animava els establiments del Principat a participar en la proposta. Una proposta que enguany arriba ja a la 25a edició com una cita totalment consolidada.

“La idea va néixer amb l’objectiu principal de donar oportunitats de visibilitat a tots els negocis, i no tan sols a aquells que estiguessin més ben situats a l’eix comercial”, explica qui aleshores era president de la CCIS, Jordi Marquet. D’aquesta manera, “si un comerç havia treballat en un aparador atractiu amb vista al concurs tenia més possibilitats de captar clients potencials, independentment que després guanyés o no”, afegeix.

En realitat, però, cal situar el germen del concurs uns mesos abans d’aquell Nadal del 1998. El març anterior, la Cambra havia convocat un certamen d’aparadorisme de temàtica primaveral, en què l’empresa Piman es va alçar com a guanyadora. El premi principal era un viatge d’una setmana a Tenerife per a dues persones.

“La resposta per part dels comerços a aquella mena de prova pilot va ser molt bona, però després de fer una valoració es va considerar que era millor traslladar el concurs a l’època nadalenca, en plena temporada turística”, relata la directora de la CCIS, Pilar Escaler. “Aprofitant l’alta afluència de visitants, es pensava que la iniciativa podia tenir més atractiu. I no ens vam equivocar”, ressalta.

L’essència del concurs s’ha mantingut inalterada al llarg dels anys, si bé les categories de premis han anat variant. “Inicialment hi havia un primer, un segon i un tercer premi, però després es van anar incorporant diverses distincions temàtiques. Per exemple, a l’originalitat, a l’impacte comercial, a la qualitat artística, a la sostenibilitat...”, enumera Escaler. “Amb aquesta fórmula els guardons quedaven més repartits i els comerços tenien més opcions de guanyar”, agrega.

Tot i que un bon aparador és una de les millors cartes de presentació que pot tenir un comerç, la directora de la Cambra admet que no sempre ha estat fàcil animar els establiments a prendre part al concurs. “Muntar un aparador de Nadal és un esforç i una inversió que no tots estan disposats a fer. I potser a una empresa que té més d’una botiga no li interessa que els diferents locals entrin en competència directa entre ells”, remarca.

En tot cas, Escaler valora el fet que “en general, el concurs ha tingut força bona acollida, ja que, de mitjana, sol superar de llarg la cinquantena de participants”. I fa èmfasi que el certamen està obert “a qualsevol tipus de negoci. L’únic requisit és que tingui un aparador a peu de carrer”. En aquest sentit, recorda que “hi han participat des de perruqueries fins a restaurants”.