Fer ressorgir l'associació

Fa 20 anys dos pediatres, entre els quals el doctor Manuel Carranza, van animar un grup de pares i mares de nens celíacs a crear una associació a Andorra. Aleshores, la malaltia no era tan coneguda i els més afectats eren els nens, fent que els familiars “no sabessin què fer”. “Al principi havíem d’anar al supermercat amb llibrets on ens deien quins productes podíem ingerir i quins no”, recorda Núria Pablos, vocal de l’associació i celíaca. No va ser fins al cap de dos anys, el 2002, que l’entitat es va constituir, i el 2003 es va fer la primera assemblea general, on es va designar la junta, presidida aleshores per Enric Dilmé. Els primers anys de l’associació van ser els que van acumular el major volum de treball, segons explica l’actual junta, coincidint en uns anys on tot “va canviar molt ràpidament” amb l’entrada en vigor de la Llei de l’etiquetatge i la creació de les primeres marques sense gluten. A més, va coincidir amb la consi­deració de la celiaquia com a malaltia, ja que fins aleshores es considerava una intolerància alimentària.

Durant aquests anys es va organitzar el primer congrés mèdic, liderat pel mateix Carranza i un doctor de l’hospital Sant Joan de Déu amb l’objectiu de donar a conèixer la malaltia. A més, es van començar a fer activitats centrades en els infants, com el Dia de l’infant celíac, on es reunien els nens i les famílies per intercanviar experiències i crear un “entorn segur”. “La tasca inicial va ser molt important”, recalca Pablos, afegint que durant aquesta legislatura també es va passar a gestionar la cuina centralitzada del menjador escolar. Tot i això, amb el pas dels anys els membres de la junta inicial van començar a deixar-ho, coincidint amb un “canvi de realitat” de la malaltia. Es van començar a diagnosticar molts més adults, “ja no és el grup de pares que volen ajudar els fills, s’hi inclouen també adults, i va canviar la configuració i les necessitats,” fent que “es perdés l’objectiu inicial”. Tots aquests fets van esdevenir en una crisi associativa amb “molts alts i baixos” que van portar l’associació a estar a punt de plegar per falta de gent que volgués entrar a la junta, enganxant, a més, la pandèmia pel mig. L’objectiu del nou grup al capdavant de l’entitat des de fa aproximadament un any és “ressorgir”, i reconeixen que les necessitats actuals no són les de fa vint anys. “La malaltia ara ja es coneix, ara ens hem de centrar a desmentir molts mites”, afirma la vocal. Pablos posa d’exemple la “moda de no menjar gluten”, “la gent que diu que la celiaquia es cura” i altres mites que s’han popularitzat a les xarxes socials. “El nostre propòsit és que la informació que es transmet sigui veraç perquè sabem que hi ha molts andorrans celíacs que no fan la dieta correctament perquè es pensen que no passa res”, explica, tot afirmant que “el nostre objectiu és arribar a ells”.

Actualment, l’Associació de Celíacs d’Andorra compta amb poc més d’un centenar de socis i per arribar a més gent es volen fer campanyes i “reprendre algunes coses que s’havien fet anteriorment”. Una de les reivindicacions actuals és arribar als restaurants, perquè molts “no col·laboren”. “La gent diu que es pot menjar en molts llocs sense gluten, però no és així, s’ha de tenir en compte molts aspectes”, manifesta. “Volem fer un nou plantejament de la problemàtica amb la intenció que els restauradors entenguin que així ens fan la vida més difícil”, lamenta. Des de l’associació estan impulsant una distinció que reconeix els restaurants que tenen una oferta de plats sense traces. Per ser acreditat cal seguir una formació del personal i superar un control de qualitat.