L'oportunitat de ser escoltat

Va ser la convenció sobre els drets dels infants que Andorra va signar el 1995 amb Unicef –que apelava a la necessitat de donar-li al col·lectiu l’oportunitat de ser escoltats– l’incentiu de la creació del Consell d’Infants. D’aquí, i lligat amb el projecte internacional de l’entitat “Ciutats amigues de la infància” del 2012, es va pretendre aconseguir que Andorra fos el primer país on totes les corporacions tinguessin aquesta acreditació.

En aquest sentit, Sant Julià de Lòria va acabar sent-ne una de les parròquies pioneres en crear aquest òrgan consultiu l’any 2008 després de Canillo. Així ho explica l’actual consellera de Social, Maria Servat. En aquestes quinze promocions que ha assolit enguany, el Consell ha tirat endavant diferents propostes que els infants lauredians han fet paleses. “L’objectiu és facilitar que el infants tinguin les eines per participar de la presa de decisions que hi ha a la parròquia, que puguin dir-hi la seva, fer-los corresponsables amb les seves demandes i les seves necessitats i que siguin subjectes actius a l’hora d’exercir els seus drets i els seus deures”, exposa Servat.

Des de la seva creació, el Consell d’Infants ha volgut ser un òrgan de participació, però sobretot un canal de comunicació entre l’administració pública i la parròquia. Servat afirma que acosta la realitat política als més petits i els ensenya a generar capacitat crítica. “Els infants tenen les seves idees i veuen necessitats que hi ha al poble i plantegen com ho resoldrien”. En aquest sentit, la consellera de Social indica que hi ha hagut algunes propostes que s’han pogut tirar endavant com el concurs de decoració de balcons, o les plaques que es van crear durant la campanya de sensibilització ciutadana envers la brutícia: “Els dibuixos els van fer ells i nosaltres vam fer la placa amb la seva imatge”, recorda Servat.

Algunes de les propostes no sempre s’han pogut poden dur a terme. De fet, la consellera laurediana explica que cada escola treballa una proposta i els tècnics d’infància i joventut del comú juntament amb els consellers infantils durant un any fan tres reunions en les quals “es preten donar l’ajuda necessària sobre els temes que volen presentar o que proposen el dia de la cloenda del Consell d’Infants”. Dia en el qual el cònsol major, la menor i la consellera de Social valoren si aquestes són viables. “La resposta els hi donem el dia de la mateixa cloenda o posteriorment amb la constitució del nou Consell d’Infants”.

Un consell format per vuit representants que són votats anualment. “Amb l’escola espanyola eren 12, però des que no tenim el sistema educatiu espanyol a Sant Julià són quatre alumnes de l’escola andorrana i quatre de l’escola francesa”, explica Servat.

Els consellers infantils porten a terme una campanya electoral i són votats pels seus companys. Es formalitzen unes eleccions al comú i els alumnes fan les votacions. Els escollits porten a terme un mandat durant un any, són els de l’andorrana que ho fan durant dos “perquè aquests alumnes passen de cinquè a sisè a la parròquia, els de la francesa van al Lycée”, detalla la consellera. A més, un tret característic de l’òrgan lauredià, que es va proposar en aquest darrer mandat, és la trobada dels cònsols amb els consellers infantils. Una iniciatica que va sorgir per part dels mandataris de la parròquia, segons recorda Servat. “Els consellers infantils passen uns dies amb ells i els mostren els diferents departaments del comú i se’ls explica quina feina hi fem i també van a dinar junts; és una manera de ser més pròxims i generar comunicació”.