Salvaguardar els focs d'estiu

es festes al tomb del foc al Pirineu eren una tradició força arrelada a molts dels pobles de muntanya, per això es va incentivar el reconeixement d’aquesta festivitat i per evitar així la seva caiguda en l’oblit. Així, el col·lectiu fallaire celebrava l’1 de desembre del 2015 que les falles pirinenques havien passat a ser de la ciutadania i de les institucions amb la seva inscripció a la llista representativa de Patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco.

La candidatura es va començar a treballar el 2013 –tot i que les converses s’havien gestat molt abans–, amb la formalització de l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella, que, com a actor socials de la festa va canalitzar la proposta, amb el suport del comú de la capital i el departament de Patrimoni Cultural, que es va encarregar de coordinar-ho i va contractar un coordinador especialista que va ser Joan Reguant. Finalment, amb Andorra al capdavant, els fallaires de la capital i els dels 63 pobles més d’Espanya i sud de França van estar implicats en la candidatura de la Festa del foc del solstici d’estiu al Pirineu. “Es va decidir establir aquest nom perquè així englobava la diversitat d’expressions de les festes de cada territori, atès que hi ha punts comuns, però també especificitats de cada poble”, recorda Isabel de la Parte, actual directora de Patrimoni Cultural.

Postular per aquesta candidatura va ser possible perquè prèviament, l’any 2010, el Govern andorrà va incloure les falles d’Andorra la Vella a l’inventari general del patrimoni cultural com a festa d’interès cultural, patrimoni immaterial d’Andorra. De la Parte destaca que “les festes tenen un valor cultural i social i no deixen de ser atraients; convoquen la comunitat a ser-hi però també atrauen els de fora, donen a conèixer i expliquen com és la societat al llarg del temps”.

Amb els anys la festa de les falles –que van tornar a l’espai públic el 1987– ha estat una història de supervivència i reivindicació que s’ha anat recuperant i assolint més presència i protagonisme en altres poblacions del Principat. El 1997 a Sant Julià de Lòria, el 1998 a Encamp, el 2000 a Escaldes-Engordany i el 2018 a Ordino. “És una tradició que reforça el sentit de pertinença i la identitat, alhora que promou la solidaritat, la cohesió social i la transmissió intergeneracional a través de la celebració d’una festa molt arrelada en la comunitat, amb elements compartits amb altres pobles de muntanya”, afirma la directora.

Arran del reconeixement mundial, els fallaires andorrans han enfortit els seus lligams amb la finalitat de salvaguardar el cicle ritual festiu i l’esperit que l’envolta, constituint així la Taula nacional de falles de les Valls d’Andorra, que vetlla per la coordinació de les activitats conjuntes i es converteix en la interlocutora amb el ministeri competent.

“La candidatura a la Unesco tenia aquest poder evocador cap a un sentiment de pertinença, de comunitat, era interessant que hi hagués una festa transnacional com a vincle entre les valls pirinenques”, diu De la Parte.