Recórrer el bosc en tobogan

És diumenge 24 de febrer del 2008. Naturlandia està d’estrena. Una jornada de portes obertes que aplega més de 2.500 visitants serveix com a tret de sortida del Tobotronc, el giny mecànic que ha de convertir-se en un dels atractius centrals del parc. Aquest primer dia d’obertura al públic és tot un èxit i es converteix en un excel·lent presagi, confirmat durant el primer any de funcionament del tobogan alpí més llarg del món.

Així, dotze mesos després, l’atracció principal de Naturlandia ja havia superat les millors expectatives. Els pronòstics inicials apuntaven a uns 100.000 usuaris l’any, però la xifra se supera amb escreix: 111.400 viatgers. “Les previsions d’afluència es van complir i els anys ens van acabar donant la raó. La nostra aposta perquè Sant Julià i la Rabassa poguessin disposar d’una atracció d’aquest tipus, que fos única al país, va funcionar”, recorda l’aleshores director general del recinte, Eugeni de Santiago. En aquest sentit, ressalta que el Tobotronc va esdevenir en poc temps “tot un referent turístic per a la parròquia”.

La idea d’instal·lar un tobogan a la Rabassa va començar a gestar-se cap a l’any 2005. “En un afany per innovar, vam començar a estudiar possibles projectes que poguessin ajudar a dinamitzar el camp de neu i Sant Julià en el seu conjunt”, indica De Santiago. “Teníem clar que havia de ser una activitat que portés turisme també fora de la temporada d’estiu”, agrega. D’aquesta manera, van començar a fixar-se en infraestructures similars que hi havia al centre d’Europa. “Vam visitar instal·lacions semblants de Suïssa, Àustria, Alemanya..., i vam pensar que seria una bona idea traslladar aquest concepte aquí”.

Hi havia, però, un inconvenient a salvar. “En aquells tobogans la baixada es feia amb la vagoneta, però la pujada s’havia de fer amb telecadira, i nosaltres buscàvem un giny que fos capaç de realitzar tots dos trajectes sense necessitat de canviar de mitjà de transport”, assenyala l’exresponsable de Naturlandia. Finalment, un fabricant alemany els va oferir la solució que buscaven, “amb un sistema capaç d’arrossegar les vagonetes per cable per fer el tram ascendent”.

El projecte, malgrat tot, no va estar exempt de polèmica. Abans i després de l’entrada en funcionament de l’atracció, col·lectius com Amics de la Rabassa o l’Associació de Defensa de la Natura van presentar diferents recursos davant la justícia per aturar la instal·lació. Risc d’allaus, perill de destrucció de fòssils o possibles danys en l’entorn natural van ser alguns dels motius exposats.

De Santiago defensa que “la nostra preocupació màxima era la sostenibilitat”, i que “si haguéssim vist que el Tobotronc suposava un gran impacte paisatgístic, el projecte no hauria tirat endavant”. L’exdirector del parc reconeix que “compatibilitzar activitat econòmica i ecologia és complex, però adaptar l’atracció al territori era prioritari”.

Així mateix, la història del Tobotronc també s’ha vist enfosquida per alguns accidents. “Per part nostra, vam posar tots els elements necessaris per garantir la seguretat: càmeres, megafonia, normes de conducta...”, enumera De Santiago. Amb tot, recorda que el bon funcionament del giny depèn en gan part de la responsabilitat dels passatgers: “Hi ha unes indicacions i normes bàsiques que cal complir. Si es compleixen correctament, el Tobotronc no suposa cap perill”.