La llengua del setè art

La primera Mostra de cinema en català organitzada pel Centre de la Cultura Catalana (CCC) s’iniciava ara fa vint-i-sis anys. La iniciativa naixia amb la voluntat de projectar al Principat cinema en català i estava carregada d’expectatives de futur. Des de l’entitat fundadora creien que podia tenir molta acceptació per part del públic cinèfil, ja que omplia un buit important, almenys pel que feia al cinema en català. Aquella primera edició del 1997 anava dirigida a oferir una perspectiva cronològica de la producció de cinema en català, amb films significatius dels diferents anys. Tanmateix, s’obria la porta que a les següents mostres el tema central pogués variar depenent dels actors o de temes determinats.

Joaquim Juan, membre del CCC aleshores, recorda que “es va intentar que el cinema en català arribés a Andorra a les sales comercials, el cicle s’iniciava al febrer i es posava un film cada dimecres a l’auditori Rocafort del Centre Cultural i de Congressos Lauredià. En la mostra es convidava el director o l’actor principal i es feia torn de preguntes i roda de premsa”. D’altra banda, Àlvar Valls, en aquell moment membre del CCC, explica quin rerefons es volia aconseguir amb la mostra: “Va tenir una bona rebuda i va ser concebuda per promoure la cultura a través de la llengua. La cultura va més enllà, com el cinema, i funciona. S’havia de demostrar que el cinema en català té la llengua com a vehicle.”

La mostra es va estrenar amb l’assistència de l’actor Sergi Mateu i el director Ventura Pons. Juan reté a la memòria i amb especial estima la segona mostra, anomenada Dones de pel·lícula: “Eren tot de dones directores que començaven al món del cinema i van venir a projectar les seves pel·lícules.” En aquell any es van projectar films de reconegudes directores, productores i guionistes, com ara Mar Tarragona, Isabel Coixet i Mireia Ros, entre d’altres.

D’entre les mostres més recordades, el 1999 es podien veure cinc pel·lícules, la més esperada era Saïd, de Llorenç Soler, que encara no s’havia estrenat comercialment i s’havia presentat en l’edició anterior del Festival de Sitges. El 2008 els cinemes Modern van decidir commemorar l’any dedicat a Mercè Rodoreda i es va projectar a la sala La plaça del Diamant, de Francesc Betriu. Tanmateix, el 2010 es va acollir l’adaptació de la minisèrie de TVC Les veus del Pamano, de l’escriptor Jaume Cabré, que aquell 23 de novembre va presentar la novel·la al Principat.

Però la mostra, tot i haver tingut anys molt bons, avui dia s’ha deixat de celebrar. Teresa Cabanas, presidenta del CCC, explica el desenllaç de la mostra: “M’hi vaig incorporar després de la seva creació. Al final la mostra era difícil d’organitzar. A més, no va tenir una gran projecció, hi havia problemes per trobar pel·lícules, personal i diners, i al final va desaparèixer.”

L’agost del 2011 el CCC anunciava un replantejament del format de la Mostra de cinema en català i finalment la proposta no va tenir més edicions.