L'Ull Nu és viu
El Festival De Joves Creadors dels Pirineus celebra el desè aniversari. Va néixer com a mostra perquè els joves exposessin els seus curtmetratges.
Els organitzadors de l'Ull Nu en una reunió de treball el 2008.
El Festival Ull Nu celebra del 9 al 14 de maig el desè aniversari. Avui en dia ja és un esdeveniment que està consolidat, però si mirem enrere, als seus inicis, el projecte s’obria pas gràcies a l’impuls d’uns joves andorrans que volien posar en comú les seves primeres creacions audiovisuals.
La primera forma que va adoptar l’Ull Nu va tenir lloc el 2008. Aquell any s’iniciava com una mostra audiovisual que era finançada pel servei de Joventut. Volia acollir joves andorrans de fins a trenta anys, amb interès audiovisual, perquè poguessin exposar les seves obres i s’interessessin per aquesta carrera. Quatre anys més tard, el 2012, s’obria la primera edició de l’Ull Nu com a festival. L’impulsor i director de l’esdeveniment, Hèctor Mas, recorda que “deixàvem enrere la forma de mostra, teníem la voluntat de ser més ambiciosos i vam adoptar el format de festival. Volíem difondre, promoure la creativitat de l’art, la cultura i el talent de joves creadors procedents de tot el Pirineu”.
Tot i ser un esdeveniment que s’iniciava i d’haver tingut problemes de finançament, Mas explica que “el públic va acollir molt bé el festival, es notava que interessava a l’espectador”. En aquesta desena edició ha arribat a un total de 8.500 euros per a premis i acull categories de l’audiovisual com llargmetratges, curtmetratges o instal·lacions artístiques a l’aire lliure. Però no hem d’oblidar que en els seus inicis el festival es caracteritzava per ser exclusivament de curtmetratges i amb un finançament de 3.000 euros per a premis.
El festival ja apuntava maneres i en la seva segona edició, un cop ja consolidat, els organitzadors comentaven que ja s’hi podia trobar un tarannà més internacional. Aquella edició s’esperava arribar a la seixantena de treballs presentats provinents de regions com el Pirineu català i basc, a part dels treballs andorrans, i s’hi sumaven projeccions franceses. Un any després estenia llaços amb l’Animac, una mostra internacional de cinema d’animació de Catalunya, i incorporava a la llista audiovisual l’animació. En aquesta col·laboració el festival andorrà esperava poder presentar els seus treballs.
Durant aquestes deu edicions de festival hi han passat convidats de totes les edats, nacionalitats i professions, però els que Mas recorda amb especial il·lusió són Javier Fresser, el director de les pel·lícules Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo o Camino, i la fotògrafa Joana Biarnés, la primera dona catalana que va obtenir la carrera professional de fotoperiodista. “Va ser molt especial que vinguessin aquests professionals, perquè aquest fet ens donava molt prestigi com a festival.”
Enguany l’Ull Nu comptarà amb la col·laboració del Festival de cinema del Quebec. En aquesta desena edició el festival francòfon ha facilitat la projecció de set pel·lícules i la presència d’una delegació d’artistes. Mas explica que “és un gran repte que té el festival enguany, ja que venen directors del Quebec i tenim una pressió per estar a l’altura de les circumstàncies. Sobretot suposa un repte per la novetat”.
L’Ull Nu ha rebut aquest any un total de sis-centes obres, de les quals han estat seleccionades 23, entre elles tres curtmetratges d’Andorra.
Estrena del festival al Centre de Congressos de la capital.