El dia dels lauredians

La llegenda diu que fa 800 anys, el 1223, un pastor va trobar als prats on ara s’erigeix el santuari de Canòlich un ocell de plomatge molt vistós que descansava damunt d’una roca. L’aparició va repetir-se fins a tres vegades, descobrint a la tercera la imatge de la Verge a l’interior d’un nínxol de la roca. Els lauredians commemoren la fita any rere any celebrant un aplec al santuari de Canòlich. Una tradició que amb el pas dels anys s’ha mantingut com una de les més importants al país pel gran significat que té per a la parròquia de Sant Julià de Lòria. “És una data marcada al calendari i sobretot al cor de tots els lauredians”, expressa el rector de la parròquia, mossèn Pepe Chisvert.

La tradició mana que almenys un dels caps de cada casa ha de prendre part en l’aplec, sent “un dia entranyable i de retrobament entre famílies”, segons Chisvert. Amb tot, l’esdeveniment, amb clares arrels religioses, s’ha acabat convertint en una festa compartida a la parròquia, amb activitats de tota mena. De fet, el rector assegura que la festivitat ha estat sempre molt vinculada als joves amb, per exemple, fa uns anys la tradició de pujar a dormir al santuari la nit anterior. Costums que han acabat desapareixent, però que donen pas a nous, fet que assegura la continuïtat de la tradició generació rere generació. Enguany les escoles han pogut treballar la llegenda amb el llibre Petita història de Canòlich, dibuixat per Pilarín Bayés i escrit per Jordi Pasques. “És una festa molt transversal, dels infants, dels joves, adults i també dels més grans”, emfatitza, explicant que enguany s’ha pensat en els padrins amb mobilitat reduïda, “en aquells padrins de residències que havien ja llançat la tovallola pensant que mai podrien tornar a l’aplec i enguany ho podran fer gràcies a Càritas Sant Julià i la Creu Roja”. En aquest sentit, incideix en la “implicació total amb la festivitat, Canòlich va més enllà de la tradició religiosa”. També s’han mantingut els costums de la festa més emblemàtics, com el moment de beneir i repartir el pa, “on la gent posa molta il·lusió”, o les tres misses, la de les vuit del matí per qui no pot pujar al santuari, la de les deu i la missa solemne de les dotze, presidida per l’arquebisbe i Copríncep, Joan-Enric Vives.

Cada any és especial, però enguany es multiplica amb els 800 anys de la troballa, commemorats amb el mes de Canòlich farcit d’activitats com la iniciativa Murs que parlen. “Fa 100 anys, per celebrar els 700 anys es va fer una gran festa i els lauredians de tota la vida quan llegeixen el llibre de fa un segle veuen que ara ho podran reviure, només cal mirar els balcons per veure la quantitat de famílies que han volgut posar la imatge de la Verge”. Amb tot, el mossèn recalca que “és una festa que forma part de l’ADN de Sant Julià”, sent un dia “carregat d’espiritualitat, de convivència, de presentar als peus de la Verge la vida de cadascú, les seves pregàries, reptes, desitjos, il·lusions o neguits”, descriu el mossèn, sentenciant que per Canòlich “tothom vol pujar al santuari i encendre un llantió”.