Música al carrer

Dinamitzar el país, donar visibilitat als músics andorrans i acabar amb el “dèficit de música al carrer” van ser alguns dels objectius del Jambo Street Music. Toni Colom, director estratègic del festival, tenia clar que l’organització del Jambo no podia estar només a les seves mans, per això, i a proposta de la dona, va contactar amb el músic Oriol Vilella. “No ens coneixíem de res, però vaig proposar-li la participar en la creació d’aquest festival com a soci i va acceptar”, recorda.

Així, Colom i Vilella van associar-se ara fa una dècada per tirar endavant la primera edició del festival, que en aquella ocasió es va organitzar com un complement de l’Andorra Red Music, un festival de música internacional organitzat per Andorra Turisme el 2014. “Tenia la idea de feia temps i en veure que se celebraria aquest festival els vam proposar dinamitzar l’entorn amb tres escenaris amb músics del país que funcionessin com a teloners”, explica Colom. “Volíem fer un festival diferent del que es feia al país, on es donés visibilitat als músics d’aquí i que fos gratis”, explica, concretant que una de les premisses que volia que seguís el Jambo era la presència d’escenaris baixos, imitant l’aspecte d’un teatre.

En la seva primera edició la iniciativa va ser tan ben acollida que va provocar que els comerciants anessin al comú de la capital, davant el dubte de si eren ells els organitzadors, demanant que es tornés a repetir l’any següent. Colom explica que gràcies a això el comú va entrar a la segona edició com a patrocinador. “Els restaurants diuen que els majors rècords de caixa els fan amb el Jambo”, destaca, posant èmfasi en la dinamització que s’aconsegueix del centre històric. Tanmateix, Oriol Vilella, director artístic del festival, declara que l’esdeveniment ha complert també amb la fita d’impulsar la música del país. Així, assegura que en aquests deu anys l’evolució musical ha estat “bastant heavy”, amb referència a contractacions de grups andorrans. “Abans amb prou feines [els grups andorrans] teníem concerts i ara la tendència ha canviat i institucions, comuns i Govern han tingut èpoques en què han contractat molts músics del país”, indica. El músic lamenta, però, que “ara l’Associació de Músics torna a estar una mica revolucionada i reivindica que se’ns tingui en compte”.

Pel que fa als aspectes en què la música andorrana ha evolucionat, el director admet que “fa una dècada tot eren versions” i que el festival ha incentivat la composició. En aquest sentit, indica que la tinença de música pròpia és un dels requisits per tocar al Jambo, ja que “valorem la creació perquè amb versions és més fàcil que et contractin”. Vilella explica que cada any intenten portar algun cap de cartell de fora perquè “els d’aquí vegin com sonen els grups professionals” i “puguin agafar-los com a exemple”. En la segona edició els escollits van ser el grup català Gossos.

Al llarg d’aquesta dècada el Jambo ha evolucionat des dels tres escenaris dels inicis fins als sis actuals, convertint-se en un esdeveniment ja consolidat al país. Els organitzadors del Jambo lamenten el poc pressupost amb què compten, però asseguren que el projecte “s’ha cuinat a foc lent” i una part del teixit social i cultural del país hi està involucrat i la gent “se’l sent seu”.