La teulada d'Andorra
El Comapedrosa compleix vint anys de la declaració com a parc natural. El comú de la Massana entre els anys 2002 i 2003 va aconseguir protegir l’espai i que la població prengués sensibilització sobre la zona.
Un excursionista posant en un pont del Comapedrosa.
El Comapedrosa celebra enguany els 20 anys de la declaració de parc natural. L’any 2002 el comú de la Massana va decidir iniciar un estudi de viabilitat per protegir l’àrea del Comapedrosa i va ser el 2003 quan la corporació va aprovar formalment la creació del parc natural, un espai de 1.432 hectàrees. Dins del Principat és el cim més alt, amb 2.942 metres d’altura, i alhora és el nom que es dona al parc. El parc natural té una superfície de 15,42 quilòmetres quadrats i compta amb un paisatge d’alta muntanya format per boscos, llacs i cascades, que permeten als excursionistes realitzar senderisme.
El cònsol major de la Massana entre el 1997 i el 2003 va ser Antoni Garrallà, que confessa que “en aquells temps no hi havia una sensibilitat de protecció de l’espai”. El comú va comprar la concessió d’Arinsal i va decidir fer-lo parc natural per unanimitat, ja que es pretenia preservar la riquesa ecològica mitjançant la conservació de la fauna i flora típica de la zona a l’hora de preservar les activitats tradicionals. D’aquesta manera, s’hi prohibia instal·lar rètols publicitaris, circular amb moto o vehicle no autoritzat, encendre foc o tallar arbres.
El biòleg Jordi Nicolau recorda que “el nomenament del Comapedrosa com a parc natural no va ser cap novetat, però sí que va ser una fita molt important per a la Massana, sobretot per la simbologia que hi aporta, com ser el cim més alt d’Andorra; i també compta amb l’estany més alt del Principat”. Alhora, afegeix que “en un principi no va ser fàcil la seva acceptació per una part de la població, sobretot perquè es tenia por que es prohibís la caça a la zona com va passar amb Sorteny, la caça està autoritzada i reglamentada”. Garrallà afegeix que “un dels principals motius perquè es va fer el parc natural va ser perquè no s’hi construís una estació d’esquí i així poder preservar la zona”.
El Comapedrosa és un espai emblemàtic del patrimoni andorrà, ja que compta amb espècies endèmiques com la sargantana pallaresa, a més dels característics trencalossos o els pensaments alpins. Alhora, el parc natural ha aconseguit diversos reconeixements de caire mundial, com ser una de les divuit reserves Starlight. “Es tracta d’espais naturals protegits on s’estableix un compromís per la defensa del cel nocturn i per poder veure les estrelles amb claredat, el cel del Comapedrosa és el més fosc de tot Andorra”, declara Nicolau.
En l’actualitat el Comapedrosa es troba d’aniversari i cada vegada hi ha més afluència d’excursionistes per poder gaudir de la muntanya i el seu entorn. Jordi Nicolau comenta que “durant aquest estiu hi ha hagut alguns punts que han superat la capacitat de càrrega, s’ha detectat que en algunes èpoques de l’any hi ha massa afluència en algunes zones del Comapedrosa que es concentren en caps de setmana d’estiu. Tot i això, estem fent estudis a la zona per saber on hem d’invertir i fer reformes i alhora saber on hem de posar restriccions”. Per la seva banda, Garrallà assegura que “gràcies a l’últim comú s’ha habilitat perquè sigui de més fàcil accés el camí de les Carboneres, que es trobava en mal estat per alguns clots”.
Entre els beneficis que proporciona el Comapedrosa als andorrans un dels més importants són les dues captacions comunals, al Pla de l’Estany i les Fonts, que formen part de la xarxa de subministrament d’aigua comunal i per tant tenen un gran interès públic, sobretot en aquesta època de sequera.