“La festa del pagès”

La Fira-concurs del bestiar d’Andorra la Vella ha complert enguany 45 anys. Els seus inicis daten de l’any 1979, quan la conselleria d’Agricultura decideix recuperar la Fira de bestiar tradicional, ja que els orígens es remunten al 1885, però a la dècada dels setanta es va deixar de banda degut al creixement econòmic que va experimentar Andorra. La Fira ha representat ser un espai de reunió i un punt de trobada on es reuneixen pagesos de totes les valls. Aquesta data significa un dia marcat al calendari, ja que molts es veuen un cop l’any.

La Fira-concurs al començament es va ubicar el primer any al carrer Prat de la Creu, tot i que ja des de fa bastants anys es va reubicar a l’antiga plaça de braus. Com cada 27 d’octubre i designada festa d’interès cultural, inclosa a l’inventari general del patrimoni cultural pels valors històrics i identitaris, s’obre al públic per mostrar els millors exemplars de cada casa.

El ramader de Canillo Miquel Font porta baixant i participant a la Fira a Andorra la Vella des que es va tornar a crear. “La Fira-concurs és una de les bones maneres per mostrar el millor bestiar de cada casa. Nosaltres baixem cada any entre deu i quinze animals, vaques, vedells, corders, cavalls...”, i afegeix que “aquesta data representa la festa del pagès”. De la mateixa manera, el ramader Pere Torres, d’Encamp, als 87 anys assegura que no s’ha perdut cap Fira. “El primer any que hi vaig participar, el 1979, vaig presentar a concurs una euga molt maca i en vaig resultar guanyador, va ser el primer any que es feia i vaig endur-me el premi”, recorda Torres. El ramader d’Encamp va passar de presentar una euga a ser un dels membres del jurat de la Fira-concurs: “Ara farà ja uns catorze o quinze anys que em van animar juntament amb els veterinaris a formar part del jurat per escollir el guanyador.”

La Fira-concurs va tenir lloc divendres i segurament molta gent es vam apropar a fer alguna fotografia als cavalls i a les vaques. I fins i tot algun eixerit segur que es va posar a parlar amb algun dels pagesos sobre els animals. Des de fora es lloa la vida de camp, es desitja ser un beatus ille per uns segons i tenir un ramat d’ovelles, però aquest pensament és efímer i es veu demostrat en el relleu generacional de la pagesia.

En Miquel Font ho corrobora: “El relleu generacional ens preocupa, s’ha d’ensenyar al jovent aquest ofici i apreciar-lo, però costa que les noves generacions s’hi animin.” De la mateixa manera pensa Pere Torres, que diu que “tot i que costa que la joventut s’hi afegeixi, les ajudes de Govern i dels comuns són molt adients perquè s’iniciï”.

Una altra de les preocupacions que tenen els ramaders aquests últims dies té lloc a causa d’una comunicació que han fet els banders per la presència d’un os. Pere Torres assegura que “estem preocupats per l’ar­ribada d’aquesta bèstia, ja no perquè es pugui menjar algun cavall o un vedell, sinó per la nostra seguretat”.