Solidaritat des de joves

Una cadena solidària d’alumnes de primera ensenyança es va desplegar el 2016 pels carrers de Sant Julià. I s’ha repetit cada any. L’objectiu era i és sensibilitzar els més joves perquè valorin què es tenir menjar a casa cada dia sense falta. Era i és perquè si el 2016 la iniciativa tenia tot el sentit, en aquests moments és encara més necessària. Per dos motius. En primer lloc, perquè les desigualtats socials no han fet més que accentuar-se i ara estem en un període especialment crític. En segon, perquè la societat s’ha tornat més individualista i la falta de sensibilitat a les necessitats dels altres ha deixat de ser un valor que cotitza a l’alça. I malauradament aquest egoisme està començant a quallar entre els més vulnerables, que són els joves. La cadena solidària que impulsa Càritas Sant Julià és un exercici necessari, que no suficient, per trencar amb aquesta inèrcia negativa i descobrir una realitat gens amable, però present a la nostra societat als adolescents. Mossèn Pepe Chisvert, promotor de la campanya, explica que “la iniciativa era conjunta amb els professors de l’assignatura de religió de l’escola andorrana i de l’espanyola quan n’hi havia, i també alguns professors de l’escola francesa”.

Vuit anys han passat des que es va celebrar la primera “cadena solidària”; sis anys des que el 23 d’octubre del 2018, en la tercera edició, 400 alumnes de primera ensenyança de les escoles lauredianes andorrana i francesa van protagonitzar una de les més recordades. Des del Museu del Tabac fins al Rebost solidari habilitat per Càrites Sant Julià, l’entitat promotora de la iniciativa, els joves van traslladar els aliments que prèviament havien portat de casa seva. Arròs, paquets de cereals, llet, conserves i pasta, majoritàriament, van passar de mà en mà dels joves fins al magatzem, i després serien repartits entre els més necessitats. I així ha estat en les successives edicions. “La campanya s’iniciava uns dies abans amb la visita al Rebost, on mestres i gent de Càritas fèiem unes xer­rades de conscienciació als nens sobre la importància i el valor de tenir un plat a taula”, destaca mossèn Pepe.

La cadena solidària de Càritas té alhora un component ludicofestiu, que és un recurs pedagògic indispensable per fer entenedor l’objectiu que està en la base de la iniciativa: acostar als més joves la solidaritat com un valor que cal defensar i promoure. I mossèn Pepe posa com a exemple que “Càritas dona aliment i productes d’higiene a tot­hom que pica a la porta, sobretot quan vam veure l’increment en la demanda de productes durant la pandèmia”. Els alumnes i mossèn Pepe al capdavant, però l’èxit de la cadena solidària de Sant Julià i la seva continuïtat ininterrompuda al llarg de vuit anys no hauria estat possible sense la col·laboració de professors i voluntaris, a més del servei de circulació del comú de la parròquia. “Aquells que tenen el privilegi de saber tenen l’obligació d’actuar” (Albert Einstein).