Esquimals andorrans

Grandvalira ara fa quinze anys engegava un projecte per aportar un punt distintiu i de valor a les pistes d’esquí. Es tractava de l’Iglú Hotel, que va obrir les portes la temporada 2008-2009. El director de Mountain Business Development de Grandvalira, Xavi Salinas, recorda que “durant un viatge a Suïssa vaig poder veure una empresa que tenia un poblet d’iglús i em va donar la idea de poder-ho traslladar a Andorra”.

Construir un iglú a Grandvalira va suposar molta feina en què fins a deu persones van treballar alhora durant el mes previ a l’obertura per fabricar l’hotel amb tres mil metres cúbics de neu. “Per fer l’iglú vam necessitar fins a tres màquines per moure la neu, a més de tenir en compte les escultures de gel que hi havia a dins i el manteniment que s’havia de fer gairebé diàriament”, explica Salinas. L’iglú tenia una durada que es limitava a la temporada d’esquí, des del desembre fins a l’abril, i suposava invertir molts recursos per poder-lo fer realitat. “Era molt costós produir-lo. Al principi quan vam començar la iniciativa era més fàcil, ja que nevava molt més i les temperatures ho permetien. Des del 2019, però, vam deixar de fer l’iglú i vam pensar a oferir una altra proposta d’allotjament als nostres clients”, explica Salinas.

La construcció va suposar una despesa de 150.000 euros i comptava amb més de 600 metres quadrats on es podien acollir fins a 30 persones. Fer nit a l’Iglú Hotel costava entre 99 i 300 euros si es reservada la suite romàntica amb jacuzzi propi. A més, amb l’estada entrava el sopar, l’esquiada i l’esmorzar. En els seus inicis l’Iglú comptava amb tres habitacions, però amb els anys es va anar ampliant. “Dins de l’iglú s’hi van arribar a fer sopars en grup, fins i tot es va arribar a tenir dos menjadors i habitacions on hi podien estar entre vuit i nou persones”, assegura el director.

L’Iglú Hotel de Grandvalira va tenir una gran acollida entre els amants de la neu, “la construcció suposava per a les pistes tenir un punt diferenciador, aportàvem exclusivitat a Andorra”, assegura Salinas. Tot i que al principi va tenir una gran acollida no va arribar a les expectatives dels seus impulsors. El director explica que “l’iglú no va arribar a tenir el mateix ressò que el que vam veure a Suïssa. El nostre turisme és llatí, es caracteritza perquè li agrada més el sol i fer nit en sacs de dormir i alhora passar fred no va acabar de tenir el mateix èxit que havia tingut la idea al poble suís”.

L’oferta d’allotjament a la neu de Grandvalira s’ha transformat des del 2019. L’antic iglú ha s’ha convertit en cabanes de fusta i domos recobertes amb una capa de plàstic aïllant que recull el mateix concepte mantenint la forma, però amb totes les comoditats d’un hotel convencional i sense haver de passar fred. “La nostra proposta actual ha passat a ser molt més sostenible que l’iglú, ja que ara la nostra construcció ha deixat de ser anual i no s’ha de construir cada any”, comenta el director.