El carrer fronterer més icònic
Es compleixen 15 anys de la inauguració del vial de la Unió, l’eix que connecta Andorra la Vella i Escaldes amb les parròquies de les valls del nord i que va obligar a fer l’expropiació de diverses propietats.
Autoritats polítiques i representants comunals inaugurant el carrer amb gran expectació.
Una cinta tricolor i un tot terreny blanc van ser els encarregats de donar la benvinguda al vial de la Unió, l’eix clau per descongestionar el trànsit que afecta diàriament el centre d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i per facilitar la circulació que baixa de les valls del nord. Va ser el 20 de desembre del 2008 quan es va confeccionar una de les grans apostes de l’enginyeria civil del país, que va marcar “un abans i un després” en la planificació de carreteres. El llavors ministre d’Urbanisme, Ordenament Territorial i Medi Ambient, Xavier Jordana, encara visualitza amb nostàlgia el dia que es va tallar la cinta: “Era un divendres, encara ho recordo.” La inauguració va rebre autoritats polítiques diverses, entre les quals Albert Pintat, el cap de Govern d’aquell mandat, amb els cònsols majors de la capital i Escaldes, Antoni Martí i Rosa Ferrer. També va aconseguir atreure gran expectació de persones que presenciaven el pas dels primers vehicles en circular per aquell carrer nou.
No va ser un projecte evident. I és que el que podia semblar una infraestructura senzilla va trigar 15 anys a fer-se realitat. Així ho resumeix Jordana. S’havien d’expropiar tots els terrenys de la zona i demolir els edificis on ara hi passen cotxes. Es fa difícil recordar-ho. Hi havia vivendes particulars, una farmàcia, un parell de botigues i l’hotel Marticella. L’exministre i advocat rememora les dificultats d’aquella època. “Va ser tan complicat arribar a un acord, havíem d’expropiar terrenys privats, no va ser gens fàcil”, i fa èmfasi en l’hotel. “Era molt conegut, la seva demolició va commoure, però s’havia de fer per interès general.”
Els comuns escaldenc i de la capital també van treballar la seva part. Van unir forces per tirar endavant un projecte ambiciós i força complicat enmig d’una crisi econòmica. Tot i això, la bona entesa va ser palpable en tot moment. “Ho van fer molt fluid els cònsols, ho van fer molt bé, però la paciència també ho va fer possible”, explica Jordana. Es va treballar dia i nit per tenir acabades les obres abans de Nadal. Era un termini fixat. “Era molt important no deixar interromput el trànsit durant les festes, s’havia d’enllestir.” Ell mateix explica que anava cada nit a visitar les obres. L’èxit finalment va ser satisfactori. Un carrer ample i útil perquè 2.500 cotxes hi circulessin diàriament i perquè els carrers secundaris quedessin menys transitats. “A dia d’avui segur que són força més de 2.500”, esmenta Jordana. Les clares cues que s’hi formen en hores punta i el trànsit de vianants que s’hi concentra per creuar les avingudes Meritxell i Carlemany evidencien aquella necessitat d’eixamplar i habilitar la zona, tant per als cotxes com per als vianants. Fer per a vianants les avingudes Carlemany i Meritxell va ser clau per fer d’aquest carrer el cor del país. Així com també ho va ser la creació de la rotonda del Km 0, punt central del territori. Ara la zona ha canviat molt. Els edificis s’han restaurat, a l’entorn hi ha blocs de més de vint pisos i gran part del mobiliari s’ha renovat.
Jordana té clar que han sigut pocs els projectes que han tingut l’impacte del vial de la Unió. Alguns dels que esmenta són la rotonda del túnel dels Dos Valires que connecta la Massana i Encamp o el túnel de la Tàpia, que uneix la capital i Sant Julià. Tampoc deixa enrere el “revolt perillós” de Radio Andorra per accedir a Encamp i que ara els vehicles eviten gràcies al túnel.