Complir amb Meritxell

Final del segle XIX. Fa temps que Andorra pateix la foscor per una extrema pobresa a causa de la baixada de la indústria del ferro. A la crisi industrial se suma el tancament de les fronteres per portar el bestiar a les fires d’Espanya. Tot i que els ramaders demanen a Madrid l’obertura per poder assistir sobretot a les fires de la Seu, d’Organyà i de Salàs, no aconsegueixen res. Es fa necessari trobar un símbol d’unió que faci anar el país endavant. Segons mossèn Ramon Rossell, de la parròquia de Canillo i capellà del santuari de Meritxell, el síndic general Nicolau Duedra, de cal Passamané de Canillo, amb el suport unànime de tots els membres del Consell General, “volgueren unir els ciutadans i quan s’obriren les fronteres ho atribuïren a un miracle de la Mare de Déu i la volgueren honorar amb aquest títol. Virtus unita Fortior”, afirma el mossèn.

És així com el 24 d’octubre del 1873 la Mare de Déu de Meritxell fou proclamada patrona i protectora d’Andorra. Tal com subratlla mossèn Ramon, “la iniciativa de proclamar-la patrona fou del poble, no dels capellans”. Però el reconeixement i la coronació encara trigarien a arribar. El 1914 el Papa de Roma reconegué i beneí el patronatge amb un document del 13 de maig. Tot i això, la coronació no es va poder fer “perquè Europa estava trista per la Primera Guerra Mundial”, explica mossèn Ramon.

Finalment, acabada la guerra va tenir lloc la coronació, el 8 de setembre del 1921, feta pel cardenal Vidal i Barraquer de Tarragona, que “va quedar captivat per tanta devoció dels andorrans per la Mare de Déu de Meritxell”, explica mossèn Ramon. Entre les anècdotes, mossèn Ramon exposa detalls com el fet que “aquell dia plogué a bots i barrals i no hi faltà cap andorrà”. També el fet que en no haver-hi diners al país, les dones andorranes cediren les seves joies perquè es pogués fer la corona de la Verge i l’artista fou el joier Cabot, de Barcelona.

Com a curiositat d’aquell esdeveniment, cal esmentar que la talla coronada no fou la romànica, sinó la gòtica, ja que en aquell moment es valorava més l’art del gòtic, i fou més tard que es recuperà la talla romànica, que acabà esvaint-se en l’incendi del santuari el 1972. D’aquell incendi mossèn Ramon recorda com la seva mare salvà la corona de la Verge, “ja que la tenia guardada per por a un robatori”. Després de l’incendi, l’antic santuari es va rehabilitar donant lloc a la sala d’exposicions Meritxell Memoria, on s’exposa de forma permanent la història i culte de la patrona. Mossèn Ramon explica que actualment també “fa cripta per als andorrans nostàlgics que hi volen celebrar aniversaris de bodes o comunions dels nets”.

A partir del nou santuari, són dotze els llibres que s’han escrit sobre Meritxell, “un per cada estrella”, destaca el mossèn, que també enumera que s’ha creat l’Ave de Meritxell, l’Himne de la coronació i les pregàries sobre Meritxell. “Aquestes pregàries s’han traduït en sis llengües i se’n reparteixen una quantitat de 10.000 l’any”, recalca mossèn Ramon. Però si hi ha quelcom significatiu en aquests 150 anys per mossèn Ramon és el fet que cada any des del 8 de setembre del 1921 “la festa nacional aplega tot el poble andorrà i tenim una expressió popular que ho demostra: complir amb Meritxell”, conclou.