El fòrum de referència

A principi de la dècada passada, Andorra iniciava un procés d’obertura econòmica i es feia necessari començar l’homologació d’aspectes relacionats amb l’ètica i la bioètica, tal com feien els països veïns. Així, el desembre del 2013, sota el mandat de Toni Martí i a petició de la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, es va llançar un decret per a la creació del Comitè Nacional de Bioètica (CNBA), que va celebrar la seva primera sessió plenària durant els dies 27 i 28 de febrer de l’any 2014.

Tal com explica Guillem de Celis, actual president de la CNBA, en aquell decret ja s’especificaven les funcions i els objectius del comitè com a òrgan consultiu i independent, que es desplegaven en tres grans branques, l’assessorament al Govern, l’emissió d’informes a iniciativa de la pròpia comissió, i fomentar el debat en la societat “promovent la formació dels professionals en el camp de la biologia, la medicina, la salut i les ciències de la vida”, com exposa el mateix decret. També es deixava reglamentat com havia de ser la composició del comitè, concretament entre vuit i 12 membres proposats pel comitè i nomenats pel Govern, que serien els encarregats d’escollir el president, tots ells exercint la tasca a títol gratuït. De Celis detalla que en el grup ha d’haver-hi representants del món jurídic, científic i filosòfic, i tot i que es busca la mirada estrangera, els no residents no poden superar el terç dels integrants. Així, el primer president del comitè va ser Pere Vilanova Trias, que a principi dels 2000 havia estat president del Tribunal Constitucional, i com a membre estranger figurava Jaques Montagut, que havia estat membre del Comitè de Bioètica de França, segons explica De Celis.

El primer encàrrec del ministeri de Salut va ser valorar l’adhesió d’Andorra al conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà amb relació a les aplicacions de la biologia i la medicina, així com revisar el projecte de llei dels drets i deures del pacient. D’altra banda, el mateix comitè es va posar com a objectiu proposar al Govern l’adhesió al tractat del Conveni d’Oviedo, i els seus protocols adicionals sobre recerca biomèdica i sobre clonatge reproductiu, així com la creació d’un comitè ètic de la investigació, ambdues fites aconseguides el 2023.

“Des de llavors hem participat en moltes de les lleis que s’han creat”, afirma De Celis, destacant, per exemple, l’aplicació del conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, el reglament sobre la història clínica, i la Comissió Nacional de la Història Clínica Compartida; la Llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, o el decret reglament que regula el funcionament del Registre Nacional de Voluntats Anticipades. Recentment, el 25 d’abril, el comitè també va presentar l’informe La persona gran, la vellesa i l’envelliment a la llum de la pandèmia de la covid-19, del qual De Celis afirma que “és interessant veure com es va viure, per intentar prevenir altres pandèmies”, però sobretot perquè un dels reptes que el país ha d’afrontar és l’envelliment de la població.