L'encaix d'una tradició

Unes monedes, un diari de la data i una acta signada per tots els feligresos són els objectes que trobaríem a l’església de Sant Jaume dels Cortals si traguéssim cadascuna de les seves pedres fins a arribar als fonaments. Un dia de maig com avui, ara ja fa 25 anys, Josep Mas, que exercia de cònsol major d’Encamp, dipositava el cilindre metàl·lic en els fonaments de l’església. Era l’1 de maig del 1999 i se celebrava la cerimònia inaugural del temple amb la posada de la primera pedra. En el document dipositat, que Mas va llegir davant un centenar d’encampadans, es feia esment de “l’anhel perquè perdurin les tradicions” simbolitzat en l’edificació del temple.

“L’ermita preromànica de Sant Felip i Sant Jaume s’havia quedat petita”, sintetitza en una sola frase Robert Lizarte, tècnic de Patrimoni del comú d’Encamp, ja que la diada dedicada als dos màrtirs cristians reunia cada cop més gent des que es va reprendre pels volts dels anys setanta. D’altra banda, hi havia la qüestió que l’ermita era de propietat privada. Havia pertangut a l’Església fins a començament de segle, però després es va procedir a dessacralitzar-la i es va vendre a la família Torres. Aquesta conjuntura va fer que el comú prengués la decisió de fer una nova edificació.

L’encàrrec recau en l’estudi d’arquitectura de Joan Manuel Pallarés, encampadà que encara exerceix la professió, i una de les virtuts del projecte, segons Lizarte, és la seva integració dins el bosc de les Llaus. L’estructura està situada en una de les clarianes, a tan sols uns metres de l’antiga ermita, i al costat d’un camí que arriba fins a un mirador natural prop de la carretera dels Cortals. Actualment, s’ha convertit en un dels enclavaments més populars “per a la realització de bodes”, somriu Lizarte. Segons el tècnic, les obres van durar menys de vuit mesos. La campana Cortalana, creada a les foneries Guixé d’Olesa de Montserrat, es va col·locar al campanar l’1 de novembre del 1999 i gairebé dos mesos després, el 29 de desembre del 1999, l’església va rebre la benedicció de l’arxiprestre de les Valls. El temple comptava amb una talla esculpida per Antoni Àries, tallista encampadà.

Des de llavors l’aplec ha continuat celebrant-se cada primer de maig, reunint prop d’un centenar de persones cada any. La diada consisteix en la celebració d’una missa solemne en nom dels màrtirs, un aperitiu amb piscolabis i una ballada de sardanes. Enguany, per celebrar els 25 anys, també s’ha ofert un dinar popular a l’alberg de la Baronia, i en finalitzar el grup andorrà Rumband va oferir un concert en directe amb temes propis i versions. “Per als padrins i padrines l’aplec és tot un retrobament, una ocasió per tornar-se a veure i anar mantenint la relació any rere any”, explica Lizarte.

La commemoració oficial del 25è aniversari se celebrarà el 29 de desembre en record a la consagració de l’església i, a més de la celebració de la missa, es farà una festa especial. Segons Lizarte, des del comú també s’està preparant un documental per donar a conèixer la història de l’església, juntament amb la reedició dels goigs de Sant Jaume.