Música retro entre vins

Maridar la música en directe d’alguns dels millors artistes dels anys vuitanta i noranta i la degustació de vins. Amb aquesta premissa va néixer ara fa una dècada el RedMusic Festival, una aposta del Govern i Andorra Turisme per atraure visitants fora dels mesos d’hivern, i que se sumava a altres iniciatives com la del Cirque du Soleil, endegada un any abans amb gran èxit. Així, durant tres dies, del 6 al 8 de juny de 2014, van desfilar per l’escenari instal·lat a la plaça del Consell noms com Tony Handley (Spandau Ballet), Lisa Stansfield, Level 42, Roger Hogdson (Supertramp), Maceo Parker o UB 40.

“En aquell context de desestacionalització de l’oferta turística vam entendre que era una bona oportunitat organitzar un festival com aquest”, recorda l’aleshores ministre de Turisme, Francesc Camp. “En aquella època els concerts retro tenien molta tirada i crèiem que valia la pena intentar-ho a Andorra”, afegeix.

A més dels concerts, el RedMusic Festival va aplegar productors de vi amb denominació d’origen d’Espanya i França, així com els més importants del Principat, perquè fessin conèixer la seva oferta. La combinació de música en directe i tast de vins, força innovadora al panorama europeu de festivals, buscava cridar l’atenció “d’un públic més aviat madur, de 40 anys cap amunt, i en aquest sentit la idea era força interessant”, destaca Camp.

L’extitular de Turisme també posa en relleu l’espai triat per a l’esdeveniment, l’aleshores encara poc aprofitada plaça del Consell. “L’emplaçament era ideal: es potenciava un indret on encara no s’hi feien gaires activitats i que, a més, per les seves característiques, s’ajustava a l’afluència de gent que esperàvem”. Així mateix, el festival tenia com a objectiu “revifar un barri antic d’Andorra la Vella que encara estava força tocat per la crisi del 2008”.

En qualsevol cas, la fórmula triada, tot i que atractiva en principi, no va acabar de complir amb les expectatives. “Vam ser molt ambiciosos amb el preu de les entrades i els abonaments, i els vam haver de baixar perquè el ritme de venda no era l’esperat”, admet Camp. “A més, la campanya de comunicació del festival a l’exterior va començar tard i no vam tenir gaire temps de promocionar-lo”, agrega.

Finalment, entre les localitats venudes i les que, en última instància, es van regalar, van passar pel RedMusic unes 5.000 persones. 2.500 menys de les previstes. “Amb aquestes xifres hi havia opcions de repetir l’experiència l’any següent, però la veritat és que no vam ser prou insistents perquè el festival tornés”, assenyala l’exministre.

En aquest sentit, “el pressupost de l’esdeveniment el configuraven a parts iguals el ticketing, l’aportació de diners públics i el finançament de diversos espònsors”. Però aquests patrocinadors “es van acabar fent enrere de cara a una segona edició, i com que per part nostra hi havia la percepció, errònia que el mercat de festivals d’estiu s’estava saturant, vam decidir no tornar a organitzar el RedMusic”.

Camp creu que “si haguéssim decidit tirar endavant amb una altra edició segurament la cita s’hauria consolidat i ara seria un festival de referència”. Sigui com sigui, es vol quedar amb els bons records de tot plegat. “Va ser una experiència molt maca amb molts bons artistes.”