40 anys celebrant la poesia

El clic de la càmera posa el punt final a la tensió dels participants, que ara es relaxen després d’un cerimonial que fa 40 anys que se celebra al col·legi Sant Ermengol: els Jocs Florals. La fotografia, presa el 2005, mostra la nova promoció d’estudiants que, seguint la tradició heretada, han participat en el certamen literari que es va iniciar a l’edat mitjana, inspirant-se en les festes de Roma en honor a Flora. Si poguéssim veure una rere l’altra les fotografies de cada promoció fins a l’actualitat, ens adonaríem que tot i les petites diferències hi ha una sèrie d’elements que perviuen: la joventut dels participants, els vestits blancs de les dames de companyia o la posició central de l’alumne que presideix l’acte.

El col·legi Sant Ermengol va adoptar els Jocs Florals el curs de 1983-1984. Enric Pal, professor a l’escola entre el 1977 i el 2019, és un dels principals testimonis de com aquesta tradició va començar a fer-se un lloc destacat a l’escola. En aquells moments, Pal era mestre de llengua catalana de la segona etapa d’EGB i recorda que la proposta, llançada des del departament de Llengua Catalana, va ser rebuda amb entusiasme entre el professorat: “Volíem incentivar la creativitat de la canalla, afavorint el seu creixement personal.”

Així, es va establir que la festa se celebrés al maig, el mes de la Mare de Déu, segons explica Enric Pal, quan també se celebrava la festivitat de la Verge Maria Auxiliadora, patrona dels salesians, que en aquells moments portaven el col·legi. Els primers anys es va implicar els alumnes de 7è i 8è d’EGB, “llavors teníem dues línies i en total, participaven entre 120 i 130 alumnes”. Seguint l’essència del certamen, es van emular els premis i es van fixar tres categories, la Flor Natural, que s’atorgava al millor poema que cantava l’amor, l’Englantina, al millor poema patriòtic, i la Viola, per al millor poema sobre els valors espirituals. A la cerimònia d’entrega també s’incorporaren els rituals típics del certamen: l’acte el presidia la reina, acompanyada de les dames d’honor, una per cada curs, escollida pels alumnes de la classe. Els primers anys es feia a l’escola, però després es va començar a celebrar al santuari de Meritxell, “era una festassa”, recorda Enric Pal, per a qui el concurs no és només necessari, sinó “imprescindible”.

El certamen, avui dia, està obert a tots els alumnes d’ESO, es valoren els tres millors poemes de cada curs i hi ha una categoria especial a la Verge Maria, tal com explica David Òrrid, del seminari de català de formació andorrana. El millor poema de tots els cursos rep un premi especial en honor a Maica Manresa, mestra impulsora del concurs. D’altra banda, l’estudiant de 3r d’ESO que realitza el millor poema és qui rep l’honor de ser rei o reina l’any següent; si és noi, escollirà una reina que l’acompanyi, i viceversa. Òrrid destaca que una de les qualitats del certamen és que els alumnes s’adonen que ells també són capaços d’escriure poesia, un gènere que a priori els sembla inaccessible, “també descobreixen un vehicle a través del qual poden expressar i endreçar els seus sentiments”.