DMG
Una dècada del vol d’Ícar
EL CURS 2013-2014 L’ESCOLA DE SEGONA ENSENYANÇA d’Encamp va enlairar una sonda meteorològica que va capturar imatges úniques del país gràcies al projecte que van realitzar els alumnes de quart curs.
Les imatges que va captar la sonda.
La mitologia grega parla d’Ícar, el fill de Dèdal, un gran constructor de l’antiga Grècia que va ser empresonat en una illa amb el seu fill. Per escapar, Dèdal va inventar unes ales fetes a partir de plomes i cera que van permetre als dos reclosos abandonar la seva presó pel cel. Durant l’escapada, i veient la llibertat de poder solcar els cels, Ícar va volar massa a prop del sol, que va desfer la cera que mantenia unida l’estructura de les ales, precipitant el jove cap a una mort segura. Des de llavors, la història ha servit per explicar la importància de la moderació. Tanmateix, fa 10 anys els alumnes de quart curs de segona ensenyança de l’escola andorrana d’Encamp van decidir seguir els passos de l’heroi grec i enlairar una sonda meteorològica desafiant els elements sota el nom de projecte Ícar.
Toni Puigdemassa va ser un dels professors encarregats del projecte que, juntament amb la Sabrina Cerveró, van decidir que el curs 2013-2014 en lloc d’impartir classes de manera regular ho orientarien a la construcció d’una sonda meteorològica i els càlculs que giraven al voltant del projecte. La iniciativa va ser voluntària i cada alumne podia decidir si s’hi apuntava. Puigdemassa recorda que els joves “van superar totes les expectatives”, ja que la feina de la sonda es feia després de l’horari lectiu “i normalment costa que els alumnes es quedin després de les cinc per fer més activitats”, però van ser molts els nois que es van comprometre amb l’experiment.
Veient l’entrega dels nois, els professors implicats apunten que “va ser extremament motivador” veure com anaven superant les dificultats que sorgien pel camí. Després d’un curs de feina, el 18 de juny del 2014, la sonda va estar llesta per enlairar-se. Els joves matemàtics ho tenien tot preparat i van acordar amb AENA un horari per disposar de l’espai aeri, i fins i tot van contractar una assegurança en cas que la sonda fes alguna destrossa en caure. El dia escollit tampoc va ser casualitat, ja que l’aula va comptar amb l’ajuda d’un meteoròleg per saber quin era el moment idoni per evitar les inclemències del temps. Amb totes les previsions res podia fallar i aquell dia la sonda construïda pels nois de 16 anys va enlairar-se fins a una altitud de 23.900 metres, “tres vegades l’altitud dels vols comercials”, remarca Puigdemassa. I, tal com li va passar a Ícar a l’antiguitat, quan la sonda va arribar a l’altura mencionada el globus amb el qual anava unida no va aguantar més i va rebentar, deixant l’invent dels estudiants d’Encamp a la mercè dels elements i del paracaigudes que havien instal·lat per mitigar la caiguda.
A diferència del mite grec, aquesta història va tindre un final feliç i la sonda va poder ser recuperada en un bosc prop de Tuixén, a l’Alt Urgell. De l’experiment se’n van extreure imatges aèries inèdites a Andorra, ja que mai s’havia fet res similar al país ni s’ha tornat a fer. El que sí que es va aconseguir va ser despertar la curiositat científica dels alumnes, que dos anys després van crear un programa dedicat als joves científics que ha seguit realitzant experiments cada any.