Els sobres de la sospita

L’11 d’octubre de 2014 era un dia aparentment normal per als membres del Comitè Olímpic Andorrà. En Jacint Risco, expolicia i membre del COA en aquell moment, com qualsevol altre dia es va disposar a revisar el correu rebut quan es va trobar amb una sorpresa, dos sobres buits, amb una pols blanca provinents de la Xina. Un fet que va fer saltar les alarmes sobre un possible atac químic, amb àntrax. Enmig de la psicosi generada, el 2001, al voltant dels Estats Units, on hi va haver cinc morts relacionades amb aquest modus operandi, Andorra ja havia previst un pla d’actuació i Jacint Risco, conscient de què s’havia de fer, va contactar amb la policia i “vam activar el protocol perquè jo havia sigut policia i sabia com s’havia de procedir”.

Va ser llavors quan els Tedax-NRBQ “van fer els controls pertinents i es van emportar les cartes per analitzar-les, a un laboratori de Madrid, si no recordo malament”, explica Jacint Risco, que va detectar ràpidament que eren sospitosos perquè “els paquets que es rebien a l’època tenien segells de les federacions i dels comitès nacionals olímpics i aquells no eren evidents”. Tot i que va ser ell qui va detectar-los, ho va viure amb una aparent calma. “Alguns membres de la comissió permanent del COA deien que era un exagerat” per haver activat el protocol, tot i que ell matisa que “no es tractava de preocupació, sinó de prevenció”.

Finalment, va quedar només en un esglai, però una mica més d’un any després, el 16 de novembre de 2015, van tornar a aparèixer uns sobres sospitosos, aquest cop a La Poste, uns dies després dels atemptats de París, a Saint-Denis i a la sala Bataclan. Eren les onze del matí quan les alarmes van tornar a saltar per un possible atac per una substància química a l’interior dels paquets. Els empleats de La Poste van donar l’avís a la policia, i dos d’ells van anar a esmorzar a un bar pròxim després de tocar els sobres. El cos policial va decidir acordonar l’oficina, tallar el carrer i confinar els empleats i els clients del bar en qüestió. Aquest fet també va obligar a mobilitzar quatre bombers i tres efectius del Tedax-NRBQ que, cap al migdia, donaven per descontaminats els sobres i l’oficina de correus francesos.

També es va habilitar una dutxa de descontaminació a les portes de La Poste, per on van passar els efectius que havien entrat dins de les instal·lacions, així com els dos treballadors que van tocar els sobres. Els clients del bar no donaven crèdit a tot el que estava passant i després de tres hores confinats van poder sortir. “Als empleats els han dit que es col·loquessin al fons i nosaltres ens hem quedat mirant tot el muntatge”, deia Carolina Moreno, conscient que vivia unes escenes de pel·lícula.

Fets molt poc habituals a Andorra i que, de segur, tots els protagonistes que eren allà presents continuaran recordant. Després d’enviar les mostres a Madrid, el laboratori va concloure que el sobre contenia uns granets de sorra, que feien referència a una metàfora que l’autor explicava al text de la carta. Per sort, tot va ser una falsa alarma, però cal tenir en compte que això va succeir justament després dels atemptats de París, fet que va provocar una gran psicosi al carrer, sobretot, en tot allò que tenia relació amb França.