Una carn de primera

Al punt, poc o molt feta... Sobre gustos, colors, i mai millor dit, perquè quan parlem de com ha d’estar feta la carn s’obre un etern debat. N’hi ha que diuen que ha d’estar més vermella perquè si no es perd gust, i n’hi ha que són partidaris de fer-la més perquè si no està crua, una discussió que mai tindrà fi. On sí que coincideix tothom és en la qualitat de la carn que un es menja, i és que quan una persona s’endú a la boca un tast d’aquest producte, d’animals alimentats a base de pastura i de farratges, que han passat per diversos controls, i que no han estat sotmesos a cap mena de tractaments estimulants del creixement, la diferència amb una de menys categoria és abismal.

Per això, ara ja fa 25 anys, al Principat es va implementar l’arribada del segell de la Carn de qualitat controlada d’Andorra. Un adhesiu, incorporat a cada peça càrnia, que permetia identificar ràpidament que l’animal havia passat els respectius controls de qualitat. “Per als ramaders va suposar la posada en marxa d’un sistema que permetés valorar el seu producte”, comenta Josep Casal, director d’Agricultura i Ramaderia. Una iniciativa que, a més, els permetia entrar en els “ajuts a la producció de productes de qualitat”, diu Casal, que explica que si un ramader fa “tot aquest procés, té un ajut per poder fer una carn de qualitat i que estigui més valorada, perquè es diferencia de la resta”. Així doncs, el 17 de novembre del 1999 es va presentar a l’escorxador aquest segell, on consta la data de sacrifici de l’animal i el seu número d’identificació. Quan es van generar els primers distintius “s’hi van adherir quatre o cinc ramaders, després s’hi van sumar uns 19”, explica el director d’Agricultura i Ramaderia, que també comenta que, al principi, aquest distintiu era per a la carn de vedella i bou.

La iniciativa va tenir molt bona acollida i “avui dia tenim el cent per cent dels ramaders que engreixen el bestiar” i aquest segell de qualitat també es va aplicar a la carn de xai i cabrit, “pocs anys després”, i a la de cavall, el 2015. Per als clients aquest distintiu de qualitat suposa una gran diferència. “El 100% del que produïm a Andorra, pel que fa a vedells i corders, es queda al territori”, afirma Casal, tot i que en el cas dels equins és més complicat “perquè la gent identifica el cavall com un animal de companyia i hi ha més reticència per consumir aquesta carn”.

Més enllà dels ramaders, que veuen com el seu producte i la seva feina està molt més ben vista, qui també “ha agraït molt” aquesta iniciativa han estat els clients “de carnisseria tradicional”, que valoren molt una carn de proximitat, de qualitat i que “genera confiança”. La restauració comercial també ha tret profit d’aquest distintiu de qualitat, i això també posa de manifest la categoria de la carn feta al Principat. “Comencem a tenir restaurants d’alt nivell gastronòmic que volen tenir a la seva carta aquesta carn, ja sigui de vedell, de bou, de corder o de cavall”, explica Josep Casal, que afegeix que “tot el que produïm nosaltres, surt”.

Un segell de qualitat que se suma al distintiu de la IGP carn d’Andorra, reconeguda per la Unió Europea, al segell dels vins de qualitat controlada del Principat o al de producció ecològica, entre d’altres, que fan valdre la gran matèria primera que hi ha.