Els euros més nostres

L’entrada de l’euro al Principat, l’1 de gener del 2002, va ser un moment històric, no tan sols a Andorra, sinó també als països que s’hi afegien en aquella època, com ara Espanya i França. El més rellevant, però, va ser la creació de les primeres monedes d’euro andorranes, ara fa deu anys, gràcies a l’acord monetari firmat amb la Unió Europea el 30 de juny del 2011. “Aquest acord ens autoritzava a ser país euro i a poder emetre monedes, però no bitllets”, explica Jordi Cinca, ministre de Finances en aquell moment.

Les monedes havien de representar el país. Per aquest motiu, el 20 de març del 2013 el Govern va impulsar un concurs públic nacional per seleccionar els dissenys de les cares de les futures monedes andorranes. “La de dos euros estava predefinida a portar l’escut d’Andorra i la d’un euro, Casa de la Vall. En aquest cas, però, la gent va fer propostes sobre quina imatge hi aniria, mentre que a les monedes de 10, 20 i 50 cèntims es va establir que el motiu seria el romànic i les d’1, 2 i 5 cèntims representarien la natura i la fauna”, exposa Cinca. Finalment, les monedes de 10, 20 i 50 cèntims es van adornar amb l’església de Santa Coloma i les més petites amb la imatge d’un isard i el trencalòs de fons. Una de les característiques més especials dels euros andorrans és que són els únics amb quatre dissenys diferents.

La primera emissió va tenir una tirada de gairebé sis milions i mig de monedes, amb un valor facial d’aproximadament 2,5 milions d’euros, dels quals com a màxim el 20% podien ser destinades a col·lecció. L’executiu, sabent que es tractava d’un moment històric, va decidir posar a la venda 70.000 estoigs perquè cada ciutadà tingués l’opció de tenir-ne un que incloïa una moneda de cada tipus, per un valor de 3,88 euros, l’equivalent al valor sumat de les vuit monedes, i també en va fer 70.000 més per als col·leccionistes, amb estoigs de luxe que estaven valorats en 24 euros, però que per internet es van arribar a vendre fins a 140 euros. Del total d’aquestes últimes, més de la meitat es van vendre a 123 països d’arreu del món.

La novetat va provocar que molta gent s’amuntegués a les tres botigues a les quals es podien comprar aquests estoigs, tot i que el Govern havia establert un sistema de reserva previ per tal d’evitar que aquest fet tingués lloc. “Ens va sorprendre perquè no ho havíem dimensionat d’aquesta manera, però en cap moment vam patir per falta de monedes o altres complicacions”, remarca l’exministre.

“Cada any es fan monedes de col·lecció, amb un valor facial no corrent, que el Govern ofereix als numismàtics”, relata Cinca. Entre aquestes, destaquen la del vintè aniversari de l’ingrés d’Andorra al Consell d’Europa o el 25è aniversari de la signatura de l’acord duaner amb la Unió Europea, ambdues l’any 2016.

“Aquells primers anys es va decidir intercalar les emissions de les monedes entre Espanya i França”, exposa el ministre, apuntant que les primeres que van sortir van ser les fabricades a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de la Real Casa de la Moneda d’Espanya.