DMG
El Pessebre (re)vivent
FA DEU ANYS que Escaldes-Engordany va recuperar l’emblemàtica representació nadalenca, que no es duia a terme des del 1962. La implicació ciutadana i del teixit associatiu i cultural van ser claus per a l’èxit de la iniciativa.
Desembre del 2014. La parròquia d’Escaldes-Engordany es prepara per revifar el Pessebre Vivent, una de les seves tradicions nadalenques més significatives. Després de més de cinquanta anys sense representar-se –l’última edició datava del 1962–, el comú decideix tornar a impulsar-lo amb motiu del centenari del naixement del creador, Esteve Albert.
A més de ser un homenatge al poeta i autor teatral, el projecte també pretenia tornar a posar en valor un llegat cultural que, en el seu moment, havia estat pioner al país. “El comú feia temps que es plantejava recuperar el Pessebre, perquè, al cap i a la fi, havia estat un símbol de la parròquia”, comenta Irina Robles, a qui se li va encarregar la direcció de l’espectacle.
En els mesos previs, des del departament de Cultura de la corporació es va dur a terme una exhaustiva tasca de recerca. “Es va recopilar tota classe de material d’arxiu i es van fer moltes entrevistes a persones que havien participat en el Pessebre original. D’aquesta manera vam poder recrear molts aspectes dels quals no hi havia constància”, recorda Robles. A partir d’aquest treball minuciós es va elaborar el nou guió.
Un dels principals reptes va ser buscar i condicionar l’escenari adient. “La zona dels Horts del Sucarana, l’espai on s’havien fet les primeres representacions, havia canviat molt per les diverses actuacions urbanístiques que s’hi havien fet”, relata la directora teatral. Per aquesta raó, “es va decidir traslladar l’espectacle a l’entorn de la plaça de Santa Anna. El més important era que es pogués fer en exteriors, mantenir aquesta essència”.
Una altra de les peces clau en la recuperació del Pessebre va ser la participació ciutadana. Així, es va llançar una crida per sumar voluntaris de totes les edats. “Curiosament, molts dels participants eren fills, nebots o nets de persones que ja havien col·laborat en les representacions dels anys cinquanta”, subratlla Robles, que valora el fet que es donés “continuïtat generacional” a l’espectacle. La implicació d’entitats culturals com l’Esbart Santa Anna, la Coral d’Escaldes o la Unió Proturisme també va ser crucial per garantir la bona marxa de la proposta.
La recuperació del Pessebre va ser un èxit, com demostra el fet que, deu anys després, la tradició es manté. Una tradició que també ha evolucionat amb la introducció de nous elements i personatges. “Ens hem volgut mantenir fidels a la història, però incorporant també una mirada contemporània”, assenyala la responsable del muntatge.
A més, des de l’any passat l’espectacle també ha vist canviar les habituals àrees exteriors pel Prat del Roure, fet que ha permès explorar noves possibilitats artístiques. “Hem introduït audiovisuals i tota una part tècnica que a fora és molt més difícil de fer arribar”, reconeix la directora. Però independentment d’aquestes transformacions, Robles ressalta que el Pessebre és una bona prova que “la cultura popular està més viva que mai”.