Una signatura històrica

El 13 de desembre, però del 2004, Andorra va viure un fet històric pel que fa als drets laborals dels treballadors. La Unió Sindical d’Andorra (USdA), amb Gabriel Ubach al capdavant, va veure com la seva lluita començava a donar fruits. Gràcies a la feina de l’USdA “i a la bona predisposició per part de l’empresariat”, segons comenta Ubach, es va aconseguir signar el primer conveni col·lectiu a la història del Principat, del qual se’n van beneficiar una quarantena de treballadors. “En un costat hi havia l’empresari, que estava interessat a poder tenir un diàleg perquè l’empresa continués de la millor manera possible, i això només es podia fer amb un interlocutor vàlid”, recorda el president de la Unió Sindical d’Andorra sobre com van evolucionar les reunions. “Era un pas cap a la normalització i vam fer el camí que es feia a tota la resta d’Europa”, afegeix Ubach, “excepte a Andorra”, matisa.

La iniciativa va néixer per part dels treballadors, que van demanar ajuda al sindicat per solucionar una problemàtica. Tot i que, al principi, l’empresari va tenir certes reticències, un cop es van asseure “va veure que nosaltres volíem aportar solucions als problemes”, diu Ubach, i tothom va acabar content. “A tot arreu del món les dues parts queden satisfetes, un conveni col·lectiu no és per donar tota la raó als treballadors”, comença explicant Ubach. “Per al sindicat obtenir el 51% ja és un gran èxit, si aquí només una de les parts ha de sortir guanyant anem malament”, comenta el president de la Unió Sindical. A partir d’aquest conveni, el propietari de l’empresa es podria adreçar als representants sindicals per canalitzar els problemes en comptes d’estar rebent tots els treballadors. A més, va permetre englobar el sentiment general i els interessos de les dues parts. “Va ser un pas endavant per a nosaltres, sabíem que no seria fàcil, però pensàvem que això obriria les portes a altres convenis col·lectius i convenis d’empresa”, assenyala amb un to de decepció Ubach. “Va ser un cant de sirenes”, afirma rotundament.

Tot i que se n’han signat altres, com el de les ambulàncies o el de sanitat, el president del sindicat considera que “no hem avançat gairebé gens després de firmar aquest conveni, en vint anys se n’haurien hagut de fer molts més”. En aquells temps “no existia una llei sindical que donés forma, d’alguna manera, als convenis col·lectius”, recorda Ubach, que expressa que avui dia tampoc s’han donat facilitat per seguir fent camí en aquesta matèria. “S’ha avançat molt poc perquè hi ha poca voluntat política”, critica.

Per a Ubach, la llei del Principat és un dels principals esculls a l’hora de seguir avançat en aquest terreny. “No esperàvem que el Govern se’ns girés de cua, la legislació no ha permès fer més convenis”, explica, i va un pas més enllà i afegeix que “estem als antípodes de la normalització”. Segons el president de l’USdA, els convenis serveixen “per millorar el codi de relacions laborals, que és una llei de mínims”. No obstant això, considera insuficient tot el que s’ha fet fins ara i posa d’exemple que “es va fer una llei que deia que tota empresa que tingui 20 treballadors ha de tenir els seus delegats i les empreses que ho compleixen es compten amb els dits d’una la mà”, ja que “no hi ha un règim sancionador”.