La tercera és la bona

El 17 de gener del 2015, Albert Llovera travessava la línia d’arribada del Dakar a Buenos Aires, convertint-se en el primer andorrà que completava el ral·li més dur del món en la categoria de cotxes. Conduïnt un buggy Optimus de l’equip francès MD Rallye Sport, i amb Àlex Haro com a copilot, Llovera va acabar en la 41a posició final després de tretze etapes esgotadores que van posar a prova la seva resistència i determinació.

Tot i els esculls que va haver de superar, aquella edició va ser molt especial per al pilot. Després de dues participacions prèvies en què no va aconseguir completar la prova, la fita del 2015 va suposar un veritable triomf des del punt de vista esportiu, però també personal: Llovera va poder rescabalar-se de la decepció de l’any anterior, quan es va veure obligat a abandonar en la penúltima etapa. “Finalment, em vaig poder treure l’espina en una cursa en què, en general, ho vam fer molt bé, tot i que crec que ho podríem haver fet millor”, recorda.

El pilot descriu aquell Dakar com una de les experiències més dures de la seva dilatada trajectòria al volant. “L’edició en conjunt va ser molt complicada, però l’etapa de San Juan va ser especialment difícil”, relata. “Vam haver de recórrer un tram d’uns sis quilòmetres que pràcticament era un mar de pols de sorra, amb tot el que això implicava per a la visibilitat, la pèrdua de tracció i els possibles efectes sobre el motor. Recordo molta gent tirada, cotxes atrapats... psicològicament em va marcar”.

Els problemes mecànics tampoc no van faltar. “Entre altres contratemps, vam perdre dues rodes en marxa. Per sort, vam poder gestionar-ho sense gaires complicacions perquè l’equip estava molt ben coordinat”, subratlla. “Mantenir la calma en aquestes situacions és clau.”

Malgrat tot, la cursa també va oferir moments de gran bellesa. “Aquell mateix any vam passar pel desert d’Atacama, a Xile, on vam poder admirar un mar de dunes preciós, espectacular.” Així mateix, Llovera també va poder “aprendre molt” amb noves experiències, com una etapa que va haver de finalitzar de nit: a causa de la llargada i la dificultat d’alguns trams, diversos pilots es van veure obligats a fer “hores extra”, arribant al campament després del capvespre.

Més enllà dels desafiaments tècnics i físics, el pilot recorda el bon ambient, que no ha tornat a viure “enlloc més”, que es respirava a l’Argentina. “L’afició estava tan bolcada en la prova que la gent em coneixia pel carrer.”

L’equip MD Rallye ja no va participar en el Dakar del 2016, ja que es va voler centrar en una altra competició, l’Africa Race. L’andorrà, però, va refusar l’oferiment d’unir-se a l’aventura. “La veritat és que no esperava córrer el Dakar aquell any, però tot just un mes abans de l’inici vaig rebre una oferta per tornar-hi... conduint un camió.” Llovera no s’ho va pensar dues vegades i va debutar en la categoria amb l’equip Tatra, aconseguint la 35a posició. Des d’aleshores, el pilot ha tornat a la cita en cinc ocasions.