Tot queda a casa

El 10 de gener del 1995, ara ja fa trenta anys, va ser una data que va marcar un abans i un després per a la policia del país. La casa de colònies AINA, a Canillo, va inaugurar la primera formació del cos de seguretat que es feia íntegrament a Andorra. Abans d’això “es feien quatre o cinc mesos de formació teòrica al Principat, amb el director de la policia, el director adjunt i els comandaments”, explica Francesc Tarroch, formador del cos durant aquella època, però després els agents havien de marxar. “Les formacions específiques les havien de fer a Espanya o a França”, comenta l’antic formador, que afegeix que els policies marxaven a la gendarmeria, a la policia nacional espanyola o a la guàrdia civil.

Aquell acte va comptar amb la participació de deu agents, que “primer van fer la formació a Jaén i van tornar a rebre la formació a Andorra, però aquesta segona adaptada a les necessitats del país”, diu Tarroch. L’expolicia recorda que, en moltes ocasions, s’havien d’enviar funcionaris a fer “formació militar de sis mesos” a Ubeda i Baeza. Un fet que, de vegades, feia que rebessin “matèries que no eren necessàries”, ja que no estaven adaptades a les necessitats del Principat. Aquest va ser un dels motius pels quals l’administració va decidir que tot quedaria a casa, i que els agents de policia es formarien a Andorra “amb una formació adaptada”, en un canvi que “la gent va agrair”. “Els 15 dies finals es feia un règim intern a la casa de colònies AINA i ja no feia falta marxar”, assenyala el formador Francesc Tarroch.

Amb aquest pas, segons va destacar el director de la policia d’aquell any, Antoni Aleix, el temps de formació dels agents es reduïa a la meitat, fet que va remarcar com un dels principals avantatges del canvi. El mateix Aleix va designar Tarroch per ser formador. “Vam començar tot de zero, havíem de buscar formadors i Antoni Aleix em va designar, juntament amb altres noms”, explica el protagonista, perquè les formacions les impartien els membres del mateix cos. Amb el pas del temps, afirma, “es formaven els formadors”, per seguir avançant en aquesta matèria.

Precisament, “els informes de la guàrdia civil van ser determinants per adaptar la formació a Andorra”, comenta Tarroch, ja que els agents tocaven àmbits que no calien, “com ara la llei de costes”. Això, sumat a les despeses que provocava a l’administració haver d’enviar els policies a fer estades a altres països, va acabar de ser el detonant per crear una formació exclusivament per a Andorra.

La promoció número 37, juntament amb la 38, va ser l’encarregada d’inaugurar el primer curs estrictament celebrat al Principat, i va estar encapçalada pel cap de Govern en aquell moment, Marc Forné, que va destacar la importància que en “l’Andorra constitucional els policies es puguin formar al país”. Forné va mostrar un suport del Govern “cada vegada més evident”, i, de fet, trenta anys i 22 promocions després (la 59a ja es troba en formació), els futurs agents de policia que formaran part del cos del Principat continuen aprenent a prop de casa.