Una autoescola diferent

L’impulsor de l’escola, Pep Besolí, va presentar un projecte d’espai de lleure del motor al comú d’Encamp l’any 1992, en què destacava tota una sèrie d’activitats possibles per dur a terme al circuit al llarg de l’any i s’incloïa l’escola de conducció sobre gel, que estaria oberta des del novembre fins a l’abril, mentre que durant l’estiu es convertiria en un circuit de trial per a vehicles tot terreny. “La intenció era afegir un plus al país”, destaca Besolí.

El comú va acceptar la proposta i el febrer del 1995 naixia l’escola, sota el lema: Perfeccioneu la vostra conducció. L’escola es va establir en el primer circuit inaugurat el gener de l’any anterior, situat a la part baixa de la vila, on ara desemboca el túnel que porta a França. “El circuit era permanent, fet que implicava que s’havia de mantenir, i per això vaig pensar que l’escola seria una bona idea”, explica Besolí, a més de comentar que ell n’havia dissenyat el traçat.

“La gent va rebre amb bona acceptació l’escola”, comenta el responsable, tot destacant que no era com una autoescola. “Les classes solien durar una hora i normalment la gent venia a conduir un matí, tot i que teníem diferents formats. El més ampli tenia una durada de dos dies”, exposa Besolí, afegint que la majoria de gent que venia eren famílies andorranes que volien aprendre a conduir sobre gel, però també hi havia turistes curiosos. “Al circuit també venien diferents marques de cotxes, com SAAB, Porsche o Nissan, que portaven els seus propis monitors i clients per ensenyar-los les funcionalitats dels cotxes”, remarca l’impulsor.

En qualsevol cas, els vehicles els posava sempre l’escola, i en aquell temps, anaven amb claus a les rodes. “Un cotxe de fora portava potassa a les rodes i aquesta provocava que es fongués el gel”, declara Besolí. Mantenir el gel era un altre dels grans maldecaps del responsable, i més quan parlem d’una pista que no estava asfaltada. “Cada dia hi havia unes sis o set hores de manteniment, durant la nit, per crear gel a partir d’aigua i anivellar-lo amb una màquina per fer una pista en condicions”, relata.

Els pilots podien ser de totes les edats i podien o no tenir carnet de conduir, fet que va propiciar que alguns provessin per primera vegada un cotxe al circuit, en un terreny que no era fàcil. Val a dir, però, que tots els alumnes anaven acompanyats d’un dels tres monitors de l’escola. “El monitor els ensenyava el més bàsic i amb molta prevenció es duia a terme la pràctica”, explica Besolí, comentant que venien pares que apuntaven els seus fills perquè quan tinguessin el carnet ja sabessin conduir sobre terreny glaçat.

L’escola continua funcionant, al nou circuit ubicat al nord del Pas de la Casa, i amb ella una reivindicació que prové d’aquells primers anys, la de fer obligatòria una prova de pilotatge sobre gel abans d’obtenir el carnet de conduir. “És una batalla que avui dia encara perdura i era una manera de fidelitzar la gent”, especifica ara ja l’exresponsable de l’escola, que va plegar el 2005, però que continua sent assessor del circuit.