Guardians de la fauna

El despertador de l’Albert Pla i l’Àlex Font sona a les cinc de la matinada. Tenen tot just una hora per posar-se a punt i plantar-se a la sortida d’Erts, on a les sis els esperen la resta de companys amb jeeps, els prismàtics i el telescopi a punt: formen part de l’equip de sis banders que durant els propers quatre dies s’encarregaran de recomptar els isards del vedat de Xixerella, un pas imprescindible per poder definir el pla de caça de la Setmana de l’isard. Però en tot aquest procés, quina és exactament la tasca dels banders? Com recompten els animals? Quines feines més tenen encomanades els agents i com és el dia a dia del cos? DMG ha volgut viure una jornada al costat dels agents per descobrir de prop un dels cossos especials més desconeguts del país.

Encara és fosc mentre els cotxes dels agents s’enfilen per la car­retera en direcció Pal. Just quan arriben al capdamunt comença a despuntar el dia i els primers rajos de sol treuen el cap encara tímids, com també ho fan els isards, que comencen l’activitat i surten a menjar. “Nosaltres cobrim les hores de llum en sistemes de torns: la meitat dels companys fan vigilància de matí i l’altra de tarda”, detalla l’Albert. I per als que s’hi posen a les sis de la matinada, no hi ha lleganya que valgui: tenen la vista i l’oïda més que entrenades per localitzar els isards a metres de distància. “Mira, en veus un allà a dalt?”, assenyala de seguida Pla només fent una ullada ràpida a la muntanya i ja col·locant-se els prismàtics per veure’l bé de prop. Efectivament, és un mascle adult que passeja per Setúria pels volts de les set del matí i que, malgrat interceptar la presència humana a la llunyania –hi estem a un centenar de metres–, no s’immuta gaire. “Està tranquil, és una distància de nosaltres que aguanta”, detalla el bander. Els anys d’experiència –en fa 16 que va ingressar al cos i actualment és cap d’unitat– són un grau, i amb el temps i els coneixements, aquests vigilants de la muntanya tenen identificat quasi al detall el comportament dels animals. Qüestions com per on passen, que en aquesta època, després dels aparellaments, els mascles i les femelles deixen d’anar junts, que els isards tenen una estructura matriarcal i que les femelles fan fora les cries quan fan dos anys i les peces joves s’han de buscar la vida per on poden perquè els mascles adults també els fan fora del seu costat... L’univers dels isards és particular.

Tot just quan l’Albert intercepta la peça avisa per ràdio l’Àlex, que ha baixat abans del cotxe i des de fa una estona s’ha situat a observar des del roc del Tut. D’aquesta manera, de fet, es fan els recomptes: els banders es reparteixen per diferents punts del paisatge i quan detecten un animal en ressegueixen la ruta fins que el perden de vista. Llavors avisen el company que, segurament, el veurà arribar en un moment o altre i quedarà registrat. Des del capdamunt del roc del Tut, l’Àlex ha tingut un matí actiu: en prop de mitja hora ha comptat 28 animals. “No podem saber els que hi ha exactament a cada zona, però per això amb els recomptes definim un nombre mínim d’isards. Voler-ne afegir i tirar alt al final és falsejar la realitat i suposa tirar-nos pedres a la pròpia teulada”, valora l’Àlex. Ell és el més jove i un dels més novells del cos: té 21 anys i fa només set mesos que hi va entrar, juntament amb un altre company (feia 8 anys que no es convocaven nous edictes) i ara està en període de prova. “Per què m’he fet bander? Perquè sempre m’ha agradat la munta­nya, la caça i la pesca”, respon de seguida.

Menys tensió amb els caçadors

El tracte (i la visió) que tenen els agents amb els caçadors és una qüestió que de seguida surt a la conversa. Què en pensen de les matances regulades d’animals? “Al principi em costava entendre tot el que envolta la caça, però amb el temps aprens que la seva figura és necessària per mantenir la piràmide poblacional i entens que una població [d’isards] sana és la que aplica un pla de caça”, raona Albert Pla. La relació entre el col·lectiu de caçadors i el cos, expliquen els agents, també ha evolucionat a millor amb els anys i els recels han quedat enrere. “Abans era molt tensa; des que els acompanyem a caçar ens veuen d’una altra manera”, evidencia. El director del cos especial, Miquel Rossell, hi coincideix plenament: “Tenim molta implicació per part seva en els recomptes generals perquè al final també els afavoreix. Ara ens veuen com uns col·laboradors.” De totes maneres, els agents aquí hi volen marcar un punt de diferència: hi ha els caçadors amb llicència i els furtius. Malgrat que, coincideixen els diferents entrevistats, el furtivisme és una pràctica força residual aquí, la feina se centra també a lluitar per evitar les males pràctiques i sancionar els que no respectin la llei.

El recompte a Xixerella –aquesta tasca es fa un cop al mes en els diferents vedats– acaba prop de les 8.30 hores, quan els sis banders que han apamat la zona baixen de nou cap a Erts i fan balanç de la situació. Avui la jornada deixa una setantena d’albiraments.

Distribuïts pel país

Acabada la feina aquí, els efectius es distribuiran per altres punts d’Andorra per fer tasques com la del control al medi, vigilància a les zones de caça i pesca, visites a les escoles per explicar als alumnes de 6 i 7 anys la figura del bander i fer sortides amb la canalla per veure in situ espècies com marmotes i truites (les marmotes triomfen indiscutiblement entre el públic infantil), acompanyar els caçadors als vedats, fer recomptes (en aquest cas durant la nit) d’altres espècies com el porc fer o rapinyaires, dur a terme treballs verticals amb corda per fer seguiment de l’activitat del trencalòs i veure què passa als nius, visites als parcs infantils per controlar els gossos de raça perillosa, atendre consultes de la població... “Els agents fan de tot. I no sempre sota condicions meteorològiques bones. Surten igualment a la muntanya faci sol, plogui o nevi... Amb neu surten amb grampons, esquís o raquetes i no tenen un despatx on estar durant el dia, la seva oficina és la muntanya”, remarca Rossell, que reconeix alhora que el cos de banders ha estat un dels col·lectius especials que històricament han passat més desapercebuts i que es treballa per canviar-ho.

Quants agents hi ha actualment al cos? Avui són 19 (16 sobre el terreny més el director, que combina tasques de despatx amb sortides a la muntanya, i dos efectius més que fan feina de despatx). En breu, però, hi haurà una nova incorporació amb l’obertura d’un concurs públic. La mitjana d’edat és força jove i més quan, per llei, els agents no poden treballar més enllà dels 60 anys. Es considera òptima la xifra d’agents o en calen més? Des del col·lectiu consideren que sí i recorden que cal almenys un equip com aquest per cobrir la demanda de feina. “El cos està en actiu de dilluns a diumenge els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia. A les nits fem guàrdies localitzables”, concreta Rossell. De totes maneres, la ràtio d’agents per quilòmetre quadrat és molt més alta que la dels països veïns i també una de les més elevades del món. Un exemple que ho demostra és que al Pirineu francès amb tres persones s’hauria de cobrir una extensió de terreny equiparable a la d’Andorra. El fet que al Principat els sistemes de recompte d’animals es facin d’una manera molt particular explica, en bona part, aquesta diferència entre països. “En altres llocs hi participen voluntaris i caçadors i aquí, en canvi, no tant”, valoren. I entre aquesta vintena de professionals, amb tot, només hi ha una dona. Per què passa? “En vam arribar a tenir dues en actiu al mateix temps. N’hi ha poques segurament perquè el món de la caça no atreu les dones”, argumenta Pla.

La jornada de les patrulles del matí acaba al migdia, quan passen el testimoni als companys de la tarda. Comença un nou torn de vigilància de la muntanya.

L’‘Ada’, el ‘Thai’ i el seu olfacte infal·lible

L’Ada i el Thai estan hipermotivats per sortir a fer una vigilància pels volts del llac d’Engolasters. Avui tenen la missió de detectar possibles truites que, un cop pescades, s’hagin pogut amagar del control dels banders per evitar una possible sanció: la llicència de pesca dóna potestat per agafar un volum de peixos i quan se supera la xifra ja s’està infringint la normativa (la multa per desobeir la llei és de 150 euros i de 30 més per cada truita aconseguida de manera furtiva). Aquesta entranyable parella de border collie estan entrenats per resseguir el rastre de les truites i localitzar-les en punts més recòndits com, per exemple, els baixos d’un vehicle o un roquisser. “Normalment la gent es comporta però s’han anat detectant casos. Entre l’any passat i aquest s’han imposat unes cinc sancions”, detalla Ferran Teixidó, cap d’unitat i amb 15 anys d’experiència al cos.

No fa gaires anys que el cos va decidir incorporar agents de quatre potes per a tasques com aquesta i com la de resseguir el rastre de sang d’animals malferits a la muntanya (la llei diu que si es fereix una peça durant la caça s’ha de recuperar) per treballar la prevenció i mirar que caçadors i pescadors compleixin la normativa. “No anem a buscar la sanció perquè sí. I treballar amb els gossos és molt efectiu, perquè encara que el pescador et digui que no té res amagat, si hi ha alguna cosa ells la troben”, s’hi sumen el Santi Teixidó i el Jonathan Brard, banders de la unitat especialitzada de guies de gossos de rastre i propietaris del Thai i l’Ada.

Els cans, de fet, demostren tenir un olfacte infal·lible, a més de ser superobedients. “Poden treballar a l’amplada de tot el llac d’Engolasters i trobar les peces”, comenta Teixidó. Malgrat que avui no hi ha ningú pescant als voltants, fem la prova amb unes quantes truites que camuflem pel bosc. En menys d’un parell de minuts, i corrent a tota castanya per entremig dels arbres, les localitzen i avisen amb lladrucs. Els seus amos els premien amb una bona rascada de cap i una mica de joc. “Per ells tot plegat és un joc”, explica el Jonathan.

Vista l’eficàcia del sistema, el cos preveu ampliar a mitjà termini la patrulla canina (a més dels border collie també hi ha un jack russell a l’equip). I no es descarta entrenar-los també per resseguir el rastre de verins.