L'odissea d'aparcar

Atot Andorra hi ha registrats gairebé 80.000 vehicles de motor. La majoria són turismes (més de 50.000) i una part es mou cada dia per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Són vehicles que ocupen la calçada però que també tenen la necessitat d’aparcar, una operació que sovint no és ni ràpida, ni pràctica, ni econòmica. Ho comproven dia a dia veïns, treballadors de la zona i comerciants que de vegades han de fer més d’una volta per trobar lloc i que gairebé sempre s’han de rascar la butxaca per deixar-lo. La gran quantitat de cotxes que es mouen per les dues parròquies més poblades del Principat obliga les corporacions a fer de pagament gairebé totes les zones d’aparcament. Si fos gratuït, la rotació de vehicles que estacionen en una mateixa àrea quedaria frenada i, en conseqüència, deixar el cotxe encara seria més complicat.

“Cada mes hi deixo una part del sou, en aparcament”, explica l’Alícia, de la fruiteria Cocopinya, a la zona de Prada Ramon. “És un tema que ens fa pujar per les parets”, es queixa. Però no tan sols ho pateix en l’àmbit personal. La clientela que rep cada dia també ho manifesta sovint. “Els clients ens diuen que no troben lloc i que de vegades han d’optar per altres comerços on els és més pràctic deixar el cotxe a prop. També ens trobem que compren més poca quantitat de fruita i verdura perquè tenen el cotxe lluny i no poden carregar tant de pes”, relata l’Alícia rere el taulell.

Un dels punts calents del problema apareix quan les places de l’aparcament del Parc Central queden limitades amb motiu de la instal·lació del Cirque du Soleil o d’altres muntatges, com ara fires. Afecta sobretot els comerciants de la rodalia, que són els primers de notar-ho. “Tant els treballadors com els clients estem acostumats a deixar-hi el cotxe i quan queda limitat, ho notem. Costa molt aparcar a prop”, explica la Regina, de la botiga de bosses i complements M. Rossell. Enguany ha quedat reduït a 120 places, una xifra que contrasta amb les 540 que té quan funciona normalment. “Notem una baixada de clientela quan limiten l’aparcament. La gent acaba deixant-lo més amunt, a Escaldes, i ja no baixa fins aquí a comprar”, explica Elena Ortega, comerciant del barri, que també hi afegeix que “quan la gent surt del circ els comerços ja han tancat i tampoc no ens aporta res per aquesta banda”.

“Sé que quan hi ha el circ o la fira, aquest sector pateix molt”, reconeix la cònsol major de la capital, Conxita Marsol. Per aquest motiu, explica, des del comú es treballa perquè es posi fi a la reducció de places mentre hi ha el circ instal·lat. Assegura que l’any vinent es preveu que sigui el dar­rer que la instal·lació ocupa l’espai. “Aleshores ja hi haurà el palau multifuncional, per al qual el Govern està buscant un espai”, afirma. Amb tot, alguns dels comerciants de la zona admeten que el circ també els beneficia perquè els aporta més clientela.

Limitació espacial

Més enllà de l’època que una part del Parc Central és tancat, les places d’aparcament són un maldecap per a alguns veïns i treballadors durant tot l’any. Tanmateix, des del comú d’Andorra la Vella es considera que hi ha “força” places. “Només a la part del Prat de la Creu ja n’hi ha 1.500. És una zona força ben coberta”, diu Marsol. Alhora, reconeix que la part on hi ha l’aparcament del Fener té més mancances perquè “sovint està molt ple”. També admet que els espais que hi podria haver per crear noves places són limitats, perquè no hi ha solars disponibles. Sigui com sigui, la previsió del comú és abordar la possibilitat de crear nous aparcaments dins el pla d’urbanisme, de cara a l’any vinent. “Volem consolidar espais com són el del Fener i intentar fer-ne més”, comenta. Tot i que ho veu complicat perquè “Andorra la Vella ha tingut una evolució diferent a altres parròquies, perquè no s’ha previst l’ús dels vials com a zones d’aparcament.”

Qui tampoc creu que les places on deixar el cotxe causin problemes és Antoni Miralles, president de l’Associació de comerciants de Riberaygua i travesseres. El també director de l’Andorra 2000 assegura que, tret de dies puntuals, sempre hi ha lloc en aparcaments públics o privats. “Al pàrquing del supermercat l’any passat hi va haver només quatre dies comptats que vam omplir-lo sencer. Això vol dir que hi ha servei suficient a altres llocs, que és on la gent aparca perquè és més barat”, opina. També assenyala que el preu és millor que en altres grans ciutats. “No ens podem queixar perquè a qualsevol altra capital és molt més car. A Barcelona et pot costar uns 28 euros aparcar-hi tot un dia sencer”, indica.

Atenció a la part alta

Per al comú d’Escaldes-Engordany la disponibilitat d’espai per aparcar és una prioritat. Hi ha 2.200 places públiques i 420 de zona blava, a més dels aparcaments privats i de lloguer que complementen l’oferta. Amb tot, pel conseller Esteve Vidal “no sempre és suficient”. A la zona més comercial (a l’avinguda Carlemany i rodalia) sí que hi ha lloc la majoria de dies (menys quan hi ha un gran volum de turisme), però a altres punts de la parròquia, sobretot a la part alta, trobar plaça és més complicat normalment. “L’aparcament de l’Església sovint està complet. Hi ha una carència de places a la zona”, admet Vidal. En aquest sentit, assegura que el comú concentra esforços per negociar amb particulars i aconseguir augmentar l’oferta pública. “Són negociacions que haurien de reeixir aviat”, afirma.

Una altra de les prioritats de la corporació, que comparteix amb la d’Andorra la Vella, és millorar les facilitats que s’ofereixen als conductors que han d’estacionar cada dia a la parròquia. Des dels comuns es treballa amb la unificació de la targeta de prepagament, un producte que ara ofereixen separadament (a Escaldes existeix la targeta AD+ i a la capital, la PK). Pels comerciants, les facilitats haurien d’anar més enllà i premiar la gent que compra (ampliar les opcions ja existents). “Ens hem d’asseure els comerciants i el comú per parlar-ne. Estaria bé reduir el preu a la meitat quan es fa una compra determinada o fer gratuïta mitja hora per cada compra que es faci”, suggereix Antoni Miralles.

Ulls grossos a la zona blava

El control de les zones verdes i blaves de la majoria d’espais del país és lax. És una constatació que fan veïns i visitants quan no acostumen a trobar multes al parabrisa del cotxe, encara que no hi posin tiquet o que s’hi estiguin més enllà del límit horari pagat. Per Conxita Marsol, que admet que és així, aquesta situació ha de canviar. “Sobretot en zones comercials, el control ha de ser molt estricte perquè la vocació de la zona blava és de rotació, i nosaltres l’afavorirem al màxim”, assegura. Per aquest mateix motiu darrerament s’han substituït algunes zones verdes per blaves al centre de la capital. “Volem que la gent aparqui, faci la compra i se’n vagi. I si cal inventarem la zona vermella, amb més limitació temporal”, proposa. Pel que fa a les zones residencials, “s’ha de ser més tolerant i veure les necessitats dels ciutadans”, diu.

Des d’Escaldes-Engordany també es reconeix que el control és fluix. “A altres països la revisió de la zona blava és un servei externalitzat i l’empresa privada posa més èmfasi en el control. Aquí es cobreix amb els serveis del comú i no hi ha cap intenció de canviar-ho. De moment tenim el personal que tenim”, explica el conseller Vidal.

'DANI-AGM', L'ASSESSORVIRTUAL PER APARCAR

Si a Google se li demana “aparcar a Andorra”, el primer resultat que apareix és un fòrum de TripAdvisor, una popular pàgina de ressenyes sobre viatges. El fil de preguntes i respostes, que va començar el 2014, conté més de 250 comentaris sobre com aparcar a Andor­ra la Vella. Gairebé tots els usuaris de la pàgina –la majoria de fora del Principat– demanen consells sobre com estacionar a la capital de la manera més econòmica. Pràcticament totes les respostes són d’un únic usuari, dani-agm. Aquest internauta, que ja acumula més de 300 publicacions a tota la pàgina de viatges, és en realitat Dani Aguilar, un programador informàtic escaldenc que fa uns cinc anys que viu al país.

L’únic que l’impulsa a ajudar els visitants és la seva pròpia experiència com a tal. Abans de mudar-se a Escaldes, vivia prop de Barcelona i era turista assidu a Andorra. Aleshores ja li costava trobar lloc per aparcar, fins al punt que hi havia caps de setmana que es replantejava venir per la dificultat de deixar el cotxe en algun lloc i perquè s’havia de pagar.

“El principal dubte que plantegen els usuaris és com aparcar gratuïtament a Andorra la Vella, però jo els haig de respondre que no, que és pràcticament impossible de fer-ho”, explica Aguilar. El més freqüent és que els usuaris li demanin el millor lloc per aparcar en funció de l’hotel on s’allotgen. En cada cas, Aguilar els detalla les millors zones i els especifica preus d’aparcaments i zones verdes i blaves, on acostuma a recordar que “a Andorra no s’és especialment estricte amb els tiquets i no cal posar-lo per tot el dia”, assegura a un dels usuaris que pregunten. “Personalment sóc partidari d’aquests tipus de fòrums perquè són alternatives als canals oficials, que de vegades han de ser més políticament correctes i no poden dir algunes coses, com ara que la zona blava i verda no són estrictes”, reflexiona.

La contribució de Dani Aguilar a TripAdvisor és entregada, però totalment altruista. No hi guanya res però com que ja porta tants comentaris fets sobre un mateix lloc, la pàgina l’ha nomenat Apasionado de un destino, una distinció que és recompensada amb alguns obsequis de l’empresa cada any, com per exemple una motxilla, una gorra o fins i tot una nevera portàtil.