Arquitectes de la festa

Amb la calor de l’estiu comença l’esclat de festes majors a parròquies i pobles de tot el Principat. Cadascú té marcat al calendari els seus dies de tradició i disbauxa. Darrere dels centenars d’activitats que recullen els programes hi ha un exèrcit de persones que són el cervell i el braç executor de l’organització, una feina que comença molts mesos abans que arribi l’estiu. Els equips que tiren endavant les festes són del tot heterogenis. De fet, si una cosa caracteritza aquests esdeveniments és que tothom que hi pren part és imprescindible. Des del marrec més petit que va als assajos de l’esbart dansaire fins al conseller de Cultura de la capital, cadascú hi té un paper clau.

La Laura Solsona forma part de la comissió de festa major de Santa Coloma. Aquests dies té reunions dia sí, dia també. El cap de setmana vinent són els dies més assenyalats del poble i cal tenir-ho tot a punt. Amb 21 anys, ella és la més gran del grup de nou joves que s’encarrega que tot rutlli –el més jove en té 16–. La feina, però, no és cosa de quatre dies. Van començar a treballar en la festa el mes d’abril. Aleshores van tenir alguna reunió amb el comú d’Andorra la Vella per fixar la subvenció que rebien per organitzar-la, van començar la reserva de les actuacions musicals i van fer el primer esbós del programa d’activitats. Enguany també van decidir que introduirien una activitat nova, una festa de la cultura urbana. Tota aquesta feina la van avançar per no haver-s’hi de preocupar durant l’època d’exàmens, un període que tots els membres de la comissió pateixen. Un cop superat, és a partir de Sant Joan que la comissió s’arromanga una altra vegada perquè s’apropa l’hora de la veritat. Les havaneres i el rom, la botifarrada, els discjòqueis o les activitats infantils, entre més, no hi poden faltar.

A Llorts la seqüència de fets és similar. En aquest poble d’Ordino la festa és en mans de dues colles d’amics. En una, els seus membres ja ronden els trenta anys. A l’altra, es mouen entre els 20 i 22. Els segons són el relleu. La vintena de membres que formen la comissió fan un sopar més o menys un mes abans del cap de setmana de la festa (el primer cap de setmana d’agost). “Sempre és massa poc temps”, lamenta Àlex Cava, un dels més joves de la comissió, amb 21 anys. “L’última setmana anem de bòlit, amb molts Whats­App i trucades”, reconeix. Però també assegura que, entre uns i altres, tot acaba rutllant.

La maquinària que hi ha darrere d’una festa major de poble com la de Santa Coloma o la de Llorts és ben diferent de la d’una parròquia gran. En aquest segon cas la feina grossa no recau en els joves. És el comú que dinamitza de cap a peus el programa d’activitats. A Andorra la Vella el pal de paller és el departament de Cultura. Són unes deu persones de l’equip que hi treballen uns quants mesos abans. De fet, passen poques setmanes des que s’acaba una festa major fins que es comença a pensar en l’any següent. Pels volts del novembre ja es comença a decidir els caps de cartell de l’estiu següent. Quadrar agendes amb els artistes desitjats no sempre és fàcil i no es pot deixar per a última hora.

Tot i que és una parròquia gran, Escaldes-Engordany viu un cas diferent. El comú encarrega l’organització de la festa a la Unió Pro-Turisme. L’associació se’n fa càrrec amb la subvenció de la corporació. Per ells, la feina comença al febrer, que és quan fan les reserves dels grups i les orquestres. “Lligar els artistes és el maldecap principal”, explica el president de la unió, Carles Núñez. Aquesta feina, però, la fa una empresa externa, que s’encarrega de les contractacions.

Estigui organitzada per un comú, una associació o un grup de joves, el resultat d’una festa major acaba sent satisfactori. Ara, el caràcter que pren també acaba sent diferent en funció de qui hi ha darrere. Àlex Cava, de Llorts, considera que la festa que fan al poble és “més popular” que alguna altra més gran. També pensa que el fet que coincideixi el mateix cap de setmana que la festa de la capital els beneficia. “Hi ha gent que prefereix la festa d’Andorra la Vella, que és més comercial. D’altres opten per Llorts, que té un ambient més familiar”, explica. Laura Solsona, de Santa Coloma, opina que tot i que “és una festa molt de la gent”, una comissió de poble “té menys marge de maniobra per innovar”. Per la Clara Font, de la comissió de Sornàs, les festes organitzades pel poble són un reflex més fidel “del que vol la gent”. En aquest sentit, Patty Bafino assegura que per confeccionar la festa de la capital s’escolta tothom que tingui propostes i comentaris. “Fins i tot enguany, quan el programa ja estava tancat, els veïns del barri antic ens van dir que volien organitzar uns concerts i els vam posar totes les facilitats”, recorda.

A banda els comuns o les comissions dels pobles, uns altres protagonistes indiscutibles de la festa són les associacions i els grups de cultura popular. L’activitat dels seus membres també és frenètica els dies abans. Per alguns, com la Gresca Gegantera de la capital, la festa major és de les dates més assenyalades de tot l’any. Tot i la feina, els geganters tenen clar que cal crear sempre un ambient lúdic dins la colla. “És com surten millor les coses”, explicava la presidenta de la Gresca, Marta Guilemany, des de la terrassa d’un bar de la plaça Guillemó on repassaven les actuacions la setmana abans de la festa. Els mateixos dies també bullia l’activitat al centre cultural la Llacuna, on l’Esbart Dansaire de la capital feia els últims assajos. I no només això. Enguany l’esbart no tan sols va fer les danses medievals, el ball del Contrapàs o la Ballarusca (taller de danses tradicionals dels Pirineus). L’associació es va implicar en l’animació de les nits de festa i la gestió dels gots reutilitzables de festa major als diferents establiments.

Fa unes quantes dècades el finançament de les festes majors depenia, en part, de la voluntat de la gent del poble. Passava, per exemple, a Santa Coloma. Unes quantes setmanes abans una comparsa recorria els carrers del poble i demanava als ciutadans la col·laboració econòmica per organitzar-la. La comissió de festes s’havia de buscar la vida per aconseguir els diners necessaris. Ho explica la Laura Solsona, de Santa Coloma, que és a la comissió de festes per tradició familiar, perquè la mare ja en formava part i, de tant en tant, li explica com anaven les coses abans. Ara els joves han d’anar a parar la mà al comú.

Fer números

Enguany a Santa Coloma han tingut 19.000 euros per administrar, un pressupost superior al de l’any passat –va ser de 14.500 euros– que els permetrà programar alguna activitat més i augmentar la seguretat a la matinada (l’any passat la comissió va haver de lamentar unes bretolades durant una de les nits de festa). Santa Coloma és un dels pobles amb un pressupost més alt. Altres pobles més petits han de fer mans i mànigues per cobrir les despeses amb una subvenció del comú més reduïda. A Sornàs, a la parròquia d’Ordino, l’any passat van comptar amb 2.800 euros, però la festa va acabar costant uns 7.000 euros. “Una festa major comporta moltes despeses”, constata la Clara Font, de 23 anys i membre de la comissió del poble. Així, assenyala que també és essencial la recaptació que fan a través de les consumicions del bar i la col·laboració econòmica que tenen d’una entitat financera del país. Amb tot, assegura que “sense els diners del comú no hi ha festa major”. I és que tot té un preu, com ara els concerts, que s’enduen la partida més grans de diners. “Un concert dels més econòmics però amb cara i ulls pot costar uns 1.400 euros”, indica. En una situació similar es troben a Llorts. Van rebre uns 3.000 euros de subvenció per la festa d’enguany, que es va celebrar el cap de setmana passat. “Els diners que fem a la barra són clau”, explica Àlex Cava, de 21 anys i membre de la comissió. “És poc, però és el que hi ha”, assumeix. “A més, si al final ens falta cobrir alguna despesa, el quart ens ajuda”, hi afegeix.

Qui està especialment combativa amb el finançament de la festa és la Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany. L’actual junta reclama més diners al comú per a la festa de l’any vinent. La d’enguany, celebrada l’últim cap de setmana de juliol, va comptar amb 106.000 euros. “A altres par­ròquies el pressupost ronda els 180.000 euros. Si comptéssim amb aquests diners de més, seria més fàcil”, assegura Carles Núñez, president de l’associació. L’actual junta rumia si plegar amb vista a l’any vinent. Asseguren que la continuïtat dependrà del pressupost que els adjudiquin per a la festa. “Cada vegada ho fem millor. Ens hi trenquem el cap. No trobem que hi hagi un reconeixement de tornada, amb més pressupost”, es queixa Núñez.

LA MÚSICA S'ENDÚ ELS DINERS

Sopa de Cabra, la Gran Pegatina, Els Catarres, Fangoria o la Fundación Tony Manero són les bandes que han posat so a la diversió nocturna de les festes majors d’algunes parròquies. Són artistes de primera línia que no tan sols estan molt sol·licitats i cal reservar-los amb temps, sinó que tenen uns catxets alts i s’enduen una part gran del pressupost. A la capital, per exemple, s’han invertit 50.000 euros en totes les actuacions (el pressupost total era de 180.000 euros). A Escaldes també van decidir apostar per un grup de moda entre el jovent, amb la Gran Pegatina. És la formació amb més catxet que havia contractat mai l’actual junta de la Unió Pro-Turisme, que organitza la festa. Portar-los al carrer dels Veedors va costar 25.000 euros. És clar que el grup el forma un equip de vint-i-dues persones que, segons explica el president de la Unió, no es van estar de demanar molta beguda, molta fruita i fins i tot bombons. Unes demandes que, explica, no són estranyes entre els artistes. Alguns fins i tot els han arribat a demanar tovalloles tancades en bosses de plàstic.

Els grans noms només són aptes per a les parròquies amb més pressupost. Als pobles han d’optar per preus més assequibles. És per això que es recorre a grups emergents i s’opta pels músics autòctons. La setmana vinent a Santa Coloma, per exemple, hi actuarà Patxi Leiva, Punkers Love the 80’s i diferents discjòqueis, tots del país. A més, han convidat Lágrimas de Sangre, un grup de rap combatiu del Maresme que participarà a la festa de la cultura urbana.

Malgrat la limitació pressupostària, als pobles se les empesquen per aconseguir la col·laboració desinteressada. A la comissió de festa major de Llorts un dels membres treballa al món de la música. Com que el coneix, és ell qui s’encarrega de contactar amb els millors grups que es poden permetre i d’encarregar els equips de so que calen. Expliquen des de la comissió que enguany van quedar molt contents amb Deskontrol, la banda que va animar la nit de dissabte.