Gurus a la xarxa

Quan parlen, el món els escolta. Tenen pes, credibilitat. Ja sigui perquè han aconseguit ser bons en el seu àmbit, perquè són capaços de generar molta interacció amb els seus seguidors, perquè donen consells que es consideren pràctics, tenen un cert poder per generar opinions i conversa a Internet o, simplement, perquè cauen bé i són simpaticots. Són els anomenats influencers, persones influents a la xarxa que quan piulen, fan un post, pengen un vídeo a Youtube, difonen una foto a Instagram o publiquen una entrada al blog simplement ho peten. I les marques i entitats, sabedors que avui Internet mana molt, van a la recerca d’aquests perfils: l’objectiu és intentar captar-los perquè els donin suport en campanyes, difonguin la marca o simplement els esmentin als perfils socials mentre esperen que la seva audiència fidel, i que es compta per milers, reaccioni.

Són els nous gurus i destaquen en àmbits diversos. D’exemples als països veïns n’hi ha que ho demostren: Aida Domenech, que sota el nom artístic de Dulceida és una de les blogueres de moda amb més pes a Espanya (té 1,2 milions de seguidors a Instagram, per exemple, i pot arribar a cobrar fins a 6.000 euros per publicar articles o productes als seus perfils); Rubén Doblas, conegut com a Rubius, és un youtuber espanyol amb 20,6 milions de subscriptors al seu canal, on penja continguts relacionats amb els videojocs; Betty Autier, bloguera de moda francesa amb 846.000 seguidors a Instagram; o Jean Luc Raymond, consultor i conferenciant gal amb més de 532.000 entregats fans a Twitter.

És aquest el model que triomfa, doncs? Sembla que sí, encara que hi ha analistes que vaticinen el final d’aquests prescriptors 2.0. Als Estats Units, per exemple, ja és il·legal promocionar un producte a Instagram sense advertir prèviament que es tracta d’un contingut patrocinat. “Jo personalment no crec que en els influencers ni d’aquesta bogeria de voler ser bloguer o youtuber com una forma fàcil de tenir èxit”, apunta Fernando Blanco, expert en comunicació i màrqueting. Ell és de l’opinió que un personatge pot acabar sent prescriptor o influent perquè sigui brillant en el seu àmbit professional (un artista, esportista, pensador, empresari...), però no a la inversa. “No pots aconseguir la fama de cop i volta. De Dulceida i de Rubius, i és cert que arriben a una massa crítica enorme, n’hi ha molt pocs. I a més, no és qüestió de massa crítica, sinó de talent i aquest talent ha de ser previ”, prossegueix. El problema, assenyala, és que avui força joves tenen com a objectiu vital esdevenir instagramers o youtubers. Per què triomfen, però, aquests referents? Blanco hi veu una explicació clara: “són fills dels fenòmens de les xarxes socials i el seu públic ha deixat de creure en les marques. I en lloc d’escoltar la veu de Sony o de PlayStation prefereixen mirar a la xarxa i fer cas del que els diu gent com ells”.

I a Andorra, n’hi ha d’influencers? Com es veu aquesta figura des d’aquí? S’utilitza? Al Principat pocs casos hi ha. Potser perquè la massa crítica i la competència són menors, qui sap. Aquí trobem un parell de destacats fenòmens d’Internet, els youtubers-gamers residents i autobatejats com a Vegetta777 (Samuel de Luque, el seu nom real, acumula més de 15 milions de seguidors al seu canal) i Willyrex (Guillermo Díaz), amb quasi 7,4 milions de fans a la xarxa. A més de tenir una legió de fans adolescents -al dar­rer Saló del Videojoc que es va celebrar a Escaldes va ser evident– són poc amics de la premsa. DMG hi ha intentat contactar a través del seu mànager però ha obtingut silenci per resposta.

Hi ha algun altre nom? Consultats diferents experts en comunicació del país, coincideix amb unanimitat un nom: Albert Llovera. “Però el seu és un cas a la inversa: ha estat un esportista d’èxit que ha esdevingut una figura pública i ara és algú influent”, sentencien els enquestats. Més de 82.000 fans a Facebook i 25.600 a Twitter i més de 20.000 a Instagram, presència als mitjans de comunicació, ambaixador d’Unicef d’Andorra des del 2010, convidat a molts dels actes socials que s’organitzen al país, patrocinadors... Tot plegat evidencia que té una munió de fans fidels i actius. Quan li demanem al propi Llovera si es considera un influenciador... riu. “Jo? És cert que m’ho diuen i veig que tinc molta resposta. Però jo sóc com sóc i dic les coses com les dic. Però si puc influir en alguna és a voler tenir entusiasme i esperit de superació”, afirma. Quin és el seu secret, doncs? “No ho sé. A la gent li agrada saber quin tipus de vida faig i jo ho explico a la meva manera, sóc jo mateix. De vegades se m’acudeixen frases d’alguna conferència i les penjo i la gent reacciona molt o a Instagram penjo una foto, i no sóc fotògraf i de vegades no són gens bones, però a la gent li agrada”, valora. Les desenes de missatges que rep cada dia a través de les xarxes en són la mostra. Quan li demanem si aquesta és una via per guanyar patrocinadors és sincer. Afirma que “tenir molts seguidors sempre influeix, però jo no ho faig per això i no tinc més patrocinadors per tenir molts fans, encara que als patrocinadors els agrada”. I conclou que no és amic de penjar quin vi està bevent o quines vambes porta, encara que li hagin arribat ofertes per fer-ho. Únicament se suma a les causes socials, diu. De la resta, res.

L’efectivitat de tenir-los a prop

És efectiu per a les marques intentar atreure aquests perfils? “Confiar excessivament en els influencers ha estat un error. El que ha passat és que molta gent pensa que tenir-ne un al costat és un esdeveniment sinònim d’èxit garantit, però si portes a un acte teu un influencer que no té res a veure amb la marca potser sí que et donarà un èxit puntual i et mencionarà a les xarxes... però què passarà demà?”, es demana Diana Pérez, comunicadora. I es declara en contra dels “oportunistes” que a través de blogs han volgut acaparar marques de productes que poc tenen a veure entre ells. “Si un influencer anuncia alhora calçat, menjar o un cotxe al final fa l’efecte contrari”, diu. I posa un exemple gràfic i entenedor: per a la inauguració d’una discoteca què és més efectiu: apropar-se al nom d’un deejay de qualitat i reconegut en el seu àmbit o recórrer a Kiko Rivera? Aquest és el quid de la qüestió.

EL CAS D'UNA BLOGUERA:L'advocada presciptora de moda

Una foto d’ella sense mirar a càmera, amb un refresc a les mans en una cafeteria i un diari sobre la taula. Resultat: quasi un miler de likes. Una imatge zenital on només és veu una tassa de té amb llimona i una tetera de ceràmica. Resultat: 1.101 m’agrada. Els fans de Vanessa Villen, una bloguera barcelonina instal·lada a Andor­ra des de fa dos anys i que acumula 15.000 seguidors a Instagram, són actius: quan hi puja una foto d’ella amb algun modelet, unes sabates o una bossa, de vacances a la platja o a casa amb la seva parella sol tenir centenars de reaccions assegurades. Té, a més des de no fa gaire, un canal de Youtube on penja consells sobre moda, bellesa i estils de vida (procura pujar un parell de vídeos a la setmana i un parell més d’outfits al blog, malgrat admetre que “de vegades és impossible” per manca de temps). És el seu un cas d’influencer? Advocada de professió i aficionada al món de la moda i la fotografia, assegura que no s’ha ha plantejat mai si ha acabat esdevenint un perfil influent arran del volum de seguidors que arrossega. El cas és que ja ha fet “moltes” col·laboracions promocionals, com les d’una cadena de perfumeries del país, oferint tallers i promocions de nous perfums, i amb una empresa que ven un programa d’entrenament per tonificar el cos. “Mai m’ho he plantejat, però si puc influir amb el meu estil de vida estaria molt feliç i molt contenta”, afirma.

Admet que, malgrat tenir tants seguidors a la popular xarxa social de fotografia, “molts cops no en sóc conscient” i quan es compara amb ídols com la reina Dulceida “veig que encara em queda molt camí per ser una bloguera”. Des que viu a Andorra, però, ha entrat en contacte amb altres amants de la moda com ella, que s’aglutinen sota les #andorrabloggers i que pugen amb una certa assiduïtat consells i fotos a Internet perquè els seus fans hi interaccionin. Assegura que el fet de viure a Andorra l’ha ajudat a créixer a lnternet, perquè a Barcelona “hi ha moooooltes blogueres” i aquí el paisatge ajuda a fer captar bones imatges “per arribar a aconseguir unes fotos top”.

De moment, diu, no viu professionalment, de l’activitat a les xarxes. “Continuo aixecant-me a les 7 del matí per anar al despatx d’advocats!”, exposa.