Salut que es menja

La salut és tendència. Fer esport, evitar tòxics i, sobretot, menjar bé està de moda. Aprimar-se ja no és l’objectiu. Les dietes no es fan amb un ull posat a la balança, sinó que la prioritat és el benestar. Cada cop hi ha més gent que s’hi mira molt abans d’anar a comprar. Els aliments que s’escullen i com es preparen tenen efectes directes sobre el cos. Ara cada cop hi ha més gent que sap què és un superaliment i que té clar que menjar sa no és sinònim d’engolir només amanides verdes. El món ja no se separa només entre els vegetarians i els que no ho són. Ja no es tracta només d’eliminar els productes d’origen animal. Ara les formes alternatives d’alimentar-se es multipliquen i cadascuna té les seves especificitats. La dieta paleolítica, els vegans i crudivegans o l’alimentació macrobiòtica són algunes de les tipologies de dietes que cada cop sumen més adeptes, tot i que no són les úniques. A més, no hi ha compartiments estancs perquè també hi ha persones que no segueixen un corrent concret, sinó que es fan la dieta a la carta, en funció de les seves necessitats. És un canvi d’hàbits que si bé cada cop suma més gent, no arriba a ser massiu. Això fa que els que opten per una alimentació alternativa no sempre puguin satisfer les seves necessitats. Una societat que ho celebra gairebé tot bevent i menjant fa que moure’s fora de casa i mantenir-se fidel a una dieta no sigui sempre fàcil. Una de les opcions que han sortit al pas per fer compatible aquest estil de vida amb el dia a dia ja té nom: és la dieta flexivegetariana. Com el seu nom indica, es tracta de ser flexible, d’evitar la carn com faria un vegetarià però no ser estricte. Els flexivegetarians sovint decideixen substituir la carn vermella per altres de més magres com el pollastre o el peix i augmenten el consum de les anomenades proteïnes vegetals (tofu, tempeh o seitan) per incloure-les en la dieta com a substitutes de la carn. “No hi ha un únic criteri per ser-ho, sinó que es tracta més aviat d’una decisió personal, centrada en la idea de menjar de manera més saludable”, explica la dietista Katia Durich. “Els seguidors consideren que no cal seguir una dieta organitzada, sinó més aviat un estil de vida que prioritzi el consum de les fruites i les hortalisses. Altres, en canvi, interpreten aquesta dieta com una manera diferent de referir-se a la clàssica dieta mediterrània, però amb un menor consum de carn i de peix”, prossegueix.

La naturòpata Pili Borra és vegetariana. Fa més de vint anys que no menja carn però considera que aquesta flexibilitat és un avantatge. Encara que en el seu cas personal sigui estricta amb els productes d’origen animal, considera que és l’alimentació que s’ha d’adaptar a les persones i no pas les persones a les dietes. “Amb els anys he creat la meva pròpia manera d’alimentar-me; segueixo el que sé que em va bé a mi”, explica. En aquest sentit, també considera que s’ha de ser conscient del lloc on es viu. “S’ha de tenir en compte quin és l’entorn i la cultura propis. Aquí és molt complicat fer una dieta macrobiòtica al 100%”, exemplifica.

Flexibilitat a banda, cada tipologia d’alimentació saludable (sobretot les més populars) té amants i detractors. Si es fan ben fetes, hi pot haver molts beneficis, ja que totes tenen com a objectiu una bona salut. Però també tenen riscos, sobretot si no es fan amb tot el coneixement de causa necessari. La dieta crudivegana pot servir d’exemple. Es basa en el consum d’aliments no processats i no cuinats a més de 41 graus, que és la temperatura a què poden arribar els aliments a la Terra, en el seu estat natural. La premissa és no modificar-los amb mètodes de cocció, “que no vol dir que no es facin servir altres tècniques com el remull o la germinació en el cas dels cereals i els llegums”, explica Katia Durich. Els aliments de capçalera dels crudivegans són les fruites, verdures i hortalisses, la fruita seca, les llavors, els cereals i els llegums germinats per facilitar la seva digestió. Segons la dietista, aquesta combinació la fa una dieta rica en fibra, vitamines, minerals i antioxidants. Ara, cal que estigui ben planificada per evitar carències com, per exemple, la vitamina B12, el ferro o el zinc. Per Pili Borra, és una dieta que hauria de ser temporal. “Per a segons quines persones hauria de servir només per solucionar un problema puntual”, comenta. I insisteix en la coherència en l’entorn, perquè opina que no menjar calent a Andorra a l’hivern és complicat.

Un altre estil d’alimentació que recentment té molta anomenada és la dieta paleolítica. Tot i el seu nom, no significa menjar molta carn ni és del tot contraposada a la dieta vegana o crudivegana. Aposta per menjar de forma semblant a com ho feien els homes i dones del paleolític, és a dir, sense productes processats, sense sucre, sense cereals, sense alcohol, entre altres coses. “Els homes del paleolític eren caçadors-recol·lectors, i dins de la dieta paleo la major part de l’alimentació es basa en fruites, verdures, fruits secs, llavors i proteïna animal com ara carn o peix”, exposa Durich. La dietista, però, recorda que “ja no estem al paleolític i que també està bé gaudir intel·ligentment del progrés dels nous aliments”.

La Noemí Rodríguez, periodista, va canviar d’alimentació fa uns dos anys. Des de llavors, no s’ha tornat a constipar, no ha agafat mal de cap o mal de panxa, no té problemes digestius i ha notat una millora a la pell. En el seu cas, segueix una alimentació macrobiòtica. És una dieta d’origen japonès que va conèixer a través del món del ioga. Tot i que no té aliments prohibits, basa els seus plats en productes del tot naturals. “Els cereals han de ser integrals, menjo moltes algues, peix i marisc, i molta fruita i verdura de temporada i de quilòmetre zero”, explica. Ha après com trobar l’equilibri no tan sols amb el que menja, sinó també amb l’entorn. “Quan comences a fer una alimentació com aquesta és fàcil radicalitzar-te. Però penso que cuinar és celebrar i per això no sóc sempre estricta”, exposa.

Negoci de futur

No tan sols els particulars pugen al carro de les noves tipologies d’alimentació. Els comerços de mica en mica prenen consciència d’una demanda creixent. Els consumidors veuen que encara hi ha un llarg camí per recórrer, però miren amb bons ulls els canvis que s’esdevenen. La majoria dels supermercats, per exemple, dediquen espais als productes ecològics, biològics o sense gluten. “Els fabricants cada cop tenen més propostes i hi ha una demanda creixent dels clients”, explica Dani Martínez, responsable de màrqueting de CCA. I a la restauració també hi ha un petit canvi. Només en els darrers mesos han obert dos restaurants exclusivament vegans entre Escaldes-Engordany i la capital. Des del gastrobar Veggie’s World, obert fa gairebé un mes, la Núria Saez vol reivindicar, a través de tapes, que “el menjar vegetarià és bo i contundent”. Al restaurant La Vita è Vegan, també amb pocs mesos de vida, la Meritxell Gonzàlez ha descobert que els vegans i vegetarians al Principat són més nombrosos del que es pensava (i això que impulsa des de fa temps l’associació de vegans VegAnd). “Surten com bolets!”, exclama. I no tan sols això, també veu com hi ha clients que no és que evitin la carn habitualment, però busquen el menjar ecològic.

Alimentar-se saludablement i respectant el medi ambient està de moda. Com a tal, caldrà veure si passa de llarg o si ha arribat per quedar-se.

VB6, MFM i vegans els dies parells

Saben què són els VB6? Han sentit a parlar dels que opten pels MFM? Aquestes sigles no són ni una nova vitamina essencial ni el nom d’un coet de la NASA. Són maneres diferents de seguir una alimentació flexivegetariana, és a dir, amb pocs productes d’origen animal. Es pot ser vegetarià a mitges sense més complicacions, però també es pot fer de manera més juganera. Hi ha persones que s’apunten als MFM, és a dir els Meat Free Monday, (dilluns sense carn), una pràctica àmpliament promocionada tant pel popular cuiner britànic Jamie Oliver com pel músic Paul McCartney, entre altres famosos. L’ex-Beatle n’ha fet campanya fins i tot amb un rap que animava la gent a signar una petició per pressionar els polítics per fomentar aquesta pràctica. Ara, l’objectiu principal en aquest cas és el medi ambient, ja que la indústria càrnica és responsable de 14,5 per cent de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura.

Una altra opció és ser VB6, és a dir, Vegan Before 6 pm (vegà abans de les sis de la tarda), que significa evitar la carn només una part del dia. Aquesta opció la va posar de moda el columnista de The New York Times Mark Bittman. Ell advoca per deixar els productes animals només per sopar (l’àpat que per als anglosaxons és més contundent i que s’acostuma a fer força estona abans d’anar a dormir).

Altres flexivegetarians han de mirar el calendari abans d’obrir la nevera. N’hi ha que els dies parells eviten la carn i els dies imparells hi tenen via lliure. D’aquests se n’ha trobat la Meritxell González al seu restaurant vegetarià d’Escaldes. “No són vegetarians del tot, però almenys vénen els dies parells”, celebra. Tant el concepte flexivegetarià com les seves fórmules afluents són vistos sovint com a etiquetes que serveixen de màrqueting a restaurants i gurus del món de l’alimentació saludable. De fet, l’interès creixent per aquest món s’ha vist reflectit en el món editorial, mediàtic i a Internet. Plats saludables i molt agradables als ulls omplen Instagram. Els programes de cuina a la televisió proliferen. I els llibres de receptes encapçalen les llistes de vendes. L’exemple més recent és Sucs verds, de Carla Zaplana, que va ser entre els més venuts a Catalunya durant els dos darrers Sant Jordi.