La llar també és salut

Escolti doctora, tinc molts problemes per dormir, però tinc una casa a la platja i allà no em passa.” És una reproducció lliure del que un pacient va comentar fa anys a la doctora Àngels Codina durant una consulta i que la metgessa, directora de l’Institut ontomèdic Dra. Codina, recorda per a DMG. Codina relata que l’home patia una situació personal que ja podia ser el detonant del seu insomni –vivia un procés de separació– però que el fet que les dificultats per descansar a les nits depenguessin de la casa on ho feia la va fer sospitar sobre l’origen dels seus problemes. I efectivament la llar tenia a veure amb les dificultats per descansar correctament: a Andorra dormia sobre una zona geopatògena.

Que els fonaments del nostre habitatge estiguin enclavats a sobre d’un subsòl on hi ha aigües subterrànies, falles o les batejades (pels seus descobridors) com a línies Curry i Hartmann –una xarxa de línies electromagnètiques que s’estén arreu del planeta–, pot alterar molt la vida quotidiana de qui hi viu, especialment si dorm a sobre de la zona conflictiva perquè l’alteració de les radiacions és més dolenta en les hores que el cos hauria de descansar. Però a aquestes alteracions naturals la revolució tecnològica li ha sumat una multiplicació d’artificials –especialment els darrers anys amb l’eclosió de la telefonia mòbil i Internet sense fil–, un còctel perjudicial per a la salut al qual encara se li han de sumar altres condicionants: els materials de construcció o de decoració de la casa. Un cúmul que fa que “hi hagi patologies que tenen a veure amb l’hàbitat”, asse­nyala Codina. De fet, la síndrome de l’edifici malalt està reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut com el conjunt de malalties associades a la contaminació de l’aire en un espai tancat amb poca renovació d’aire, malgrat que està associat essencialment als llocs de feina i als edificis d’oficines.

Per combatre-ho, hi ha nous moviments en el món de l’arquitectura i la construcció: es disse­nya saludable, es construeix bio. Al despatx que comparteixen Zaira Nadal, Antoni Pol i Joan Boix van entrar al món de l’arquitectura saludable fa uns quants anys i per una qüestió personal que els va fer interessar-s’hi. Llavors es van començar a formar en geobiologia, malgrat que com posa de manifest l’arquitecte Antoni Pol es tracta de coneixements que es vénen practicant des de l’antiguitat i basats en el pur sentit comú: buscar el millor i més segur lloc per viure. El seu despatx d’arquitectura i enginyeria ha incorporat a la seva feina les prospeccions per mesurar radiacions artificials i detectar alteracions naturals i, a partir d’aquí, recomanar com ubicar –si es tracta de construcció nova– o reorientar els espais i les instal·lacions –si es reforma– perquè l’habitatge sigui el més saludable possible. Un element essencial és protegir les zones de descans perquè “quedin fora d’aquestes radiacions, que poden ser més alteradores per a la reparació durant la nit”, assenyala Nadal. El seu company, l’enginyer Joan Boix, hi afegeix que la glàndula pineal del cervell –que produeix la melatonina, hormona que controla el cicle del son– “és electrosensible, radiosensible i fotosensible”, per tant, es veurà alterada per tot un seguit d’elements pertorbadors al seu costat: des d’un telèfon mòbil encès a la tauleta fins a un cablejat elèctric passant pel capçal del llit o una xarxa Wi-Fi encesa. Qui ocupa la casa, per evitar-ho, també té, així, tot un seguit de mesures a la seva pròpia mà.

Així, què ens pot fer pensar que el nostre habitatge ens està afectant la salut? Patir “irritabilitat, insomni”, n’és un detonant habitual, assenyala Àngels Codina. Però la gravetat pot anar en augment i assenyala que no és pas una evidència científica nova, recordant els casos estudiats pel doctor J. Picard a Moulins (França) l’any 1963, quan la proliferació de casos de càncer en un mateix bloc d’edificis el va fer descobrir que estava enclavat sobre una zona geopatògena. També, hi afegeix, hi ha condicions de la casa que ens poden alertar que potser la seva situació no és idònia, com ara humitats o males olors. De la mateixa manera que ens protegim d’altres elements que afecten la nostra salut, la metgessa insta a prendre consciència d’allò que ens fa mal dins de casa. Incorporar “la higiene electromagnètica”, diu Antoni Pol: “Igual que al segle XIX la gent es va adonar que s’havia de rentar les mans i al segle XX es va incorporar la higiene radioactiva i la química, ara hem de prendre consciència d’aquesta.”

“Igual que menges bio, que tot el que et poses a la pell t’ho hauries de poder menjar, la casa és com una altra pell i l’aire que respires a casa també pot estar o no carregat de tòxics”, hi afegeix la també arquitecta Elisabet Faura. Tòxics que atribueix a dos grans factors: les radiacions i també els materials. La doctora Codina també es mostra molt crítica: “S’empren materials no saludables, massa estructura de formigó i ferro, pintures que deixen anar substàncies tòxiques, encara que també és veritat que hi ha un moviment dins de l’arquitectura que ho comença a tenir en compte.”

Bioconstrucció

Al despatx de Faura, Arteks, treballen la geobiologia i la bioconstrucció, que consisteix a usar materials el màxim d’innocus per a la salut, des de l’estructura i els aïllants fins a la pintura. Andorra i les seves normatives s’han actualitzat en allò referent a l’eficiència energètica en els habitatges que han de tendir cap al consum zero d’energia, ressenya l’arquitecta. “Nosaltres hem anat un pas més enllà, ja no és només que l’edificació gasti poc per cuidar el planeta, també hi ha una qüestió de toxicitat”, apunta, perquè ja hi ha dades que constaten els efectes nocius de la toxicologia ambiental a la salut de les persones. “Quan fem una casa sempre hi ha una part formativa cap al client, l’hem d’informar de tot això i molta gent és receptiva”, exposa, perquè el cert és que ara per ara encara impera el desconeixement, diu, “però t’adones que hi ha molta gent que dorm malament, que té insomni, fatiga crònica, mal de cap”.

“Sempre que podem intentem treballar amb cases de fusta”, diu. I és possible construir edificis plurifamiliars de fusta? Respon que edificis amb estructures d’aquest material “executats n’hi ha de 9 i 10 plantes” i en projecte de fins a 30, i defensa que és possible introduir l’arquitectura “vernacular” en ple segle XXI perquè la tecnologia ho fa possible. “Per què podem fer edificis de 30 metres d’alçada de fusta? Perquè hi posem tecnologia”, indica. Arteks són els responsables del projecte del nou refugi de l’Illa, a la vall del Madriu, que té una estructura d’aquest material. “Els aïllaments no van poder ser naturals per tot un seguit de casuístiques, però és possible, tampoc ens pensem que estem a la Sibèria”, continua. Aïllants naturals que en bioconstrucció són el cànem, la llana, la cel·lulosa... Això sí, “hi ha un sobrecost dels materials bio, i és la gran competència que tenim”.

Faura insisteix que no es tracta de fer alarmisme, sinó de fer prendre consciència. Perquè “els hàbits de la persona també són importants”, insisteix en aquest sentit Zaira Nadal. La doctora Codina agraeix que “la gent cada cop pren més consciència de la salut i tots els elements que hi intervenen”. I els hàbits saludables ja van més enllà de l’exercici que practiquem o el que posem a taula. També passen per elements instal·lats a casa nostra.