Malalts però sans

La teràpia de la llimona congelada. 10.000 vegades més potent que la quimioteràpia!” Així comença un missatge d’aquests virals de WhatsApp i que després d’un seguit de consells de com consumir la llimona sencera, amb pela i tot, assegura que és un producte “miraculós que serveix per matar les cèl·lules cancerígenes”, i que si fins ara ningú en sabia res és perquè hi ha laboratoris i grans corporacions que perdrien milions d’euros. Aquest és només un exemple dels centenars que es poden trobar per la xarxa i que garanteixen la curació del càncer tan sols a través de l’alimentació o d’un aliment concret. Una possibilitat que desmenteix la doctora en nutrició i responsable de salut i hàbits alimentaris de la Fundació Alícia, Elena Roura. “Actualment no hi ha cap aliment que per si sol pugui curar o prevenir el càncer. Si existís no caldria tractament de quimioteràpia”, sentencia. En canvi, remarca que “el que sí que es important per prevenir l’aparició de la malaltia és tenir una alimentació equilibrada, rica en fruites i verdures, i moderada amb carns vermelles, que sí que s’ha vist que en un consum elevat augmenten el risc d’algun tipus de càncer”. Així, Roura recorda que l’aparició d’un càncer pot ser “multifactorial, però sí que se sap que una part té lloc per l’estil de vida”. Ara bé, també reconeix que “és molt difícil dir: si haguessis menjat bé no hauria aparegut, perquè hi ha gent que té una bona alimentació, no ha fumat, ha fet activitat física, ha viscut en un entorn rural i ha tingut un càncer i s’ha mort”.

Més enllà de la prevenció, però, què es pot fer quan una persona té un càncer? Ha de vigilar la seva alimentació o canviar els hàbits? La resposta és que sí, “principalment per obtenir els nutrients necessaris perquè el cos funcioni correctament”. També ho remarca l’Eva Mahía, infermera al servei oncològic de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. “L’alimentació és superimportant. En el moment que es diagnostica la malaltia i és necessari fer un tractament, el pacient ha d’estar en les condicions nutricionals cor­rectes”, explica Mahía. És per això que al Principat quan una persona es troba en aquesta situació el primer que se li fa és una valoració de la talla, el pes, els nivells de proteïnes, etcètera, per veure si està preparada per afrontar el tractament. “Si ja hi ha desnutrició d’entrada, tens menys qualitat de vida. I si el tractament et suposa vòmits, no et trobes bé o perds la gana, et pot suposar tenir carències que poden afectar en l’efecte del tractament”, hi afegeix. Roura ho resumeix de manera clara: “Com més nodrit estiguis, si ha d’anar bé, anirà millor.”

A més, portar un control alimentari també ajuda a mantenir el pes, evitant grans fluctuacions. “No cal obsessionar-s’hi perquè el que toca és lluitar contra la malaltia i el pes ja l’arreglarem quan t’hagis curat, però cal cuidar-se”, exposa la responsable de salut i hàbits alimentaris de la Fundació Alícia, que forma part de la Fundació Catalunya-La Pedrera. D’altra banda, també remarca que cal mantenir el cos hidratat. “Si estem ben hidratats i nodrits tolerem millor els efectes secundaris del tractament”, apunta, afegint que també es combaten millor possibles infeccions i ajudes a mantenir la qualitat de vida del pacient.

Els canvis alimentaris potser no s’hauran de produir des del moment del diagnòstic, sinó que és un element que pot variar en funció de com es desenvolupi la malaltia i dels efectes que tingui sobre el pacient el tractament. Mahía remarca que la dieta que haurà de seguir cada malalt és “individualitzada, en funció dels efectes que noti”, i en el cas de l’hospital escaldenc “fem un seguiment durant tot el tractament, perquè hi pot haver complicacions o efectes secundaris com la pèrdua de gana, la diarrea, restrenyiment, mal gust a la boca, entre altres”. La infermera remarca que també és important implicar l’entorn familiar, ja que és una manera de facilitar-li les coses al malalt. “Potser ell està cansat o li provoca nàusees cuinar. Doncs si té algú al voltant, els dies del tractament es recomana que cuinin els altres. I si està sol recomanem que cuini uns dies abans i guardi el menjar al congelador pels dies que li toca la químio”, explica. A més, també acostumen a donar consells de com cuinar els aliments o d’alguns remeis per fer front als símptomes. “Quan venen de visita en parlem, però si no tenim un telèfon de contacte perquè puguin resoldre dubtes o avisar-nos si alguna cosa no va bé”, indica Mahía.

Conscienciació

El control de la dieta que es fa a l’hospital de Meritxell, però, encara no és habitual a tot arreu. Elena Roura afirma que encara “falta conscienciació. Ens hem adonat que hi ha una manca d’informació validada perquè hi puguin accedir els pacients. Hi ha molts centres on no passes pel dietista o nutricionista. Et curen el càncer, que és l’important, però falta fer l’acompanyament en el tema nutricional”. En aquest sentit, des de la Fundació Alícia, conjuntament amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han editat unes guies on es donen consells i es trenquen mites sobre l’alimentació i el càncer. Unes explicacions que seran les que es donaran a conèixer, per exemple, en el taller que es farà el dia 4 al país organitzat, precisament, entre l’Assandca i la fundació catalana. “Quan vam editar les guies ens vam trobar amb un grup de dones malaltes de càncer de mama que havien eliminat tota la carn de la dieta, els làctics i havien canviat la vaixella perquè els havien dit que només podien cuinar amb porcellana. Són una sèrie de coses molt radicals que a més de tenir un cost econòmic també poden ser un risc per a la salut”, adverteix Roura.

Ara bé, com deia Mahía l’alimentació de cada pacient serà diferent. I és que per exemple no és el mateix tenir un càncer a la part de la boca i el coll, on normalment es donaran més dificultats per menjar, que un càncer de còlon que pot provocar diarrees o restrenyiment. Això ho sap molt bé l’Eva Segura. Ara fa un any li van diagnosticar un osteosarcoma a la mandíbula. “L’alimentació l’he canviat completament”, destaca. “Abans de la malaltia ja vigilava i procurava alimentar-me bé, sense menjar processats ni brioixeria. Però després vaig vigilar més i vaig anar a un nutricionista”, relata.

Problemes per mastegar

En haver-li d’intervenir en la mandíbula no pot mastegar aliments gaire durs. “De carn menjo només pollastre, en benefici del peix. I prioritzo la verdura i la fruita”, manifesta, si bé, moltes coses les ha de cuinar en format de crema i suc. O com en el cas de les pomes fer-les al forn. Ella, a més, va perdre 10 quilos i per tant “també he de procurar menjar aliments que m’ajudin a guanyar pes com els fruits secs, el salmó o l’alvocat”.

Tot i vigilar també admet que “si em ve de gust un tros de pastís, me’l menjo. Això sí, procuro que sigui fet a casa”. I si hi ha una cosa que diu que trobarà a faltar són els entrepans. “Un entrepà de pernil salat me’l menjaria per gust, però no puc. I en principi tampoc ho podré fer un cop ho hagi superat tot, perquè no podré mossegar havent d’obrir tant la boca”, per la qual cosa no li queda més remei que el pa de motlle. “Però que sigui de forn”, avisa.

De la químio diu que “és una bomba de rellotgeria” i destaca que sobretot durant el tractament “m’ha provocat molt mal sabor de boca”. Així que no ho dubta: “Si amb el menjar pots ajudar a portar tot això millor, fantàstic. Et sents millor.”

També ha fet un canvi total en la manera d’alimentar-se l’Anna Lozano. El juny del 2015 li van diagnosticar un càncer de mama i el primer que manifesta és que “potser, si hagués menjat més bé i portat una vida més tranquil·la, no hauria tingut càncer, o com a mínim, potser hauria arribat més tard”. Els metges que la van visitar a Barcelona li van insistir en la importància de portar una alimentació equilibrada. “Em van dir que res de brioixeria, ni dolços. I ara el sucre ni el provo!”, assevera. L’Anna confessa que abans “només menjava porqueries. Mai menjava en condicions”. Diu que amb els horaris i l’estrès sempre anava a allò més fàcil: “Menjar preparat o hi havia dies que passava amb un entrepà o uns croissants.” Ara, en canvi, “cada dia em faig un suc de taronja natural, he deixat els refrescos i m’alimento de verdura bullida, peix bullit o a la planxa, pollastre... ara m’he adonat de la importància de l’alimentació”.

El canvi l’ha notat. “La veritat és que em sento molt millor i crec que m’ha ajudat amb la químio. No he tingut ni vòmits ni m’he cansat. I no és només pel càncer, menjar bé també és important per a qualsevol i així evitar problemes de circulació o colesterol.” No amaga que de tant en tant “trobo a faltar els potajes, cocidos o uns ous ferrats amb patates fregides, però amb la dieta estic contenta”. I insisteix: “Suposo que si el càncer ha de sortir, el tindràs, però amb una bona alimentació potser arribaria més tard. A més, ara hi ha molta gent jove que té la malaltia i segur que els additius del menjar hi influeixen.”

Infants

Vigilar l’alimentació s’ha de fer en el cas dels adults, però de la mateixa manera en els infants malalts de càncer. “S’ha de tenir en compte que estan en fase de creixement i per tant cal adaptar l’alimentació perquè a vegades pateixen aversió a alguns aliments”, explica Elena Roura. Així doncs, és important que mengin fruita i verdura per anar-la incorporant als seus hàbits, però la doctora en nutrició remarca que “el que necessiten és energia suficient per créixer. Si un nen té poca gana no cal fer-li menjar col”. Però sense consentir-los: “Durant el tractament és bo assegurar-los l’energia i després buscar l’alimentació equilibrada.”