L'estiu com a becaris

Quan per a alguns és època de vacances, altres aprofiten per treballar i formar-se. L’últim és el cas de desenes d’estudiants del país que aquests mesos d’estiu estan posant en pràctica a les empreses el que fins ara només deien els seus apunts. DMG ha parlat amb alguns d’aquests futurs enginyers, administratius, etcètera, per conèixer la seva experiència com a becaris. I ja els ho avancem: res de servir cafès i de fer viatges constants a la fotocopiadora.

“Si un només fa còpies serà perquè no voldrà treballar”, diu Rui Riveiro, que fa dues setmanes va acabar les pràctiques al departament de recursos humans de Pyrénées. El cert és que, com ell, la resta d’entrevistats coincideix a afirmar que treballen molt i en tasques relacionades amb el que estan estudiant o, com a mínim, de les quals poden aprendre.

Excepte alguns als que se’ls fa un conveni de col·laboració entre l’escola i l’empresa, la majoria cobra el salari mínim. Els diners són un gran al·licient, és clar, però també són conscients que el més important que s’acaben emportant és immaterial: coneixement i experiència laboral.

I les empreses, què hi gua-nyen? Més enllà de l’evident descàrrega de feina en uns mesos en què la plantilla es redueix per les vacances, Sandra Mejías, responsable del departament de gestió de persones de FEDA, destaca la importància de “donar a conèixer l’empresa als joves i d’intentar retenir el seu talent”. En la mateixa línia, Mònica Claverol, de Pyrénées, parla de la “marca d’ocupador”, de l’oportunitat de presentar-se als futurs candidats a treballadors, i des d’Andbank, l’Anna Martos remarca la naturalitat i creativitat dels becaris. “Aporten molt, més del que ells s’esperen”, afirma aquesta tècnica de recursos humans. El que és clar és que en la relació entre becaris i empresa ambdues parts hi surten guanyant.

ARNAU NAZZARO I ÀSTRID CASAS, ANDBANK

Amb vestit i amb el cabell recollit, l’Arnau Nazzaro ens rep a la seu d’Andbank, on durant dos mesos estarà posant en pràctica el que està aprenent a la carrera de màrqueting.

Diuen que a la tercera va la vençuda, però en el seu cas va ser al segon intent que el van seleccionar per entrar l’Andbank Trainée Program. “L’any passat vaig enviar la sol·licitud i no em van agafar, però ara ja estava més preparat”, afirma. I és que el programa, explica la tècnica de recursos humans del banc, Anna Martos, és força competitiu. “Vam rebre més de 100 candidatures per a l’estiu i aquí, a Andorra, n’hem agafat un total de 22”, explica.

Com tots els altres aspirants, l’Arnau, de 21 anys, va haver d’enviar el currículum i una carta de presentació, i va haver de passar una entrevista i un test psicotècnic. “Fem això perquè volem que sigui un procés el més semblant possible al que viuran en un futur quan vulguin accedir a un lloc de treball”, assenyala Martos.

L’Arnau comenta que quan va saber que era un dels afortunats “l’alegria va ser molt gran”, i ara que ja s’ha estrenat ho és encara més. “Em deixen fer de tot i estic aprenent molt”, assegura. I és que havia treballat abans al sector hoteler, “on es busca el flux de clients”, i ara al banc està descobrint un altre tipus d’estratègia, la de fidelitzar el client. A més, diu, “estic veient com funciona una gran empresa, el ritme de treball i la serietat”.

Com l’Arnau, l’Àstrid Casas, de 23 anys, també va passar pel departament de màrqueting i comunicació d’Andbank. Hi va estar dos estius, i per ella va ser crucial. “Em vaig adonar que em volia dedicar al màrqueting i la comunicació”, explica aquesta graduada en belles arts. Els mesos de juliol i agost, però, els passarà treballant en una de les oficines, d’atenció al client. “Per mi és nou, perquè mai havia estat de cara al públic, però és molt guai, i em permet veure una altra part del banc que no coneixia”, asse­nyala.

Ara mateix l’Àstrid s’ocupa de la renovació de les targetes dels clients i d’aquí a poc temps començarà a fer ingresoss i transferències –sempre sota la premissa de la confidencialitat, “que tant ens recalquen”–.

No li han fet cap formació específica, tot ho està aprenent sobre la marxa. També el tracte amb els clients. Sobre aquest tema, de moment ja ha observat una cosa: que la gent gran encara que t’acabis d’incorporar “et parla com si hi fossis de tota la vida”. I això, és clar, té alguns inconvenients, però també els seus avantatges.

RIU RIVEIRO I AIDA MOSCOSO, PYRÉNÉES

Té 24 anys i des dels 18 que treballa als estius. Això sí, aquesta és la primera vegada que ho fa en un lloc que guarda una relació directe amb la carrera universitària que està estudiant a la Universitat de Barcelona: relacions laborals. I és que durant els mesos de juliol i agost l’Aida Moscoso estarà realitzant pràctiques al departament de recursos humans de Pyrénées.

Com explica Moscoso, a 3r i 4t de carrera “et donen l’opció de fer pràctiques i vaig pensar que seria molt útil per a mi posar en pràctica la teoria”. I per què Pyrénées? “És una empresa gran, la meva mare hi treballa i jo als estius acostumo a fer de dependenta a la secció de rellotgeria”, explica. Aquest agost no serà una excepció, i en sortir de les pràctiques només li caldrà agafar l’ascensor per arribar a la feina, la que li donarà els diners per contribuir a casa en les despeses que li genera estudiar a Barcelona. Cal tenir en compte que les pràctiques, emmarcades dins d’un conveni de col·laboració entre el centre educatiu i l’empresa, no són remunerades. “És l’única pega”, assenyala. Tot i això, aquesta laurediana es mostra contenta perquè està aprenent, per exemple, com es fa una contractació i com es dona d’alta un treballador a la CASS. A més, és conscient que l’experiència “m’ajudarà a veure què és el que més m’agrada”, i qui sap si en un futur li obri les portes a treballar a la mateixa empresa.

Un exemple de la projecció laboral que poden oferir les estades formatives el trobem en el Rui Riveiro, de 19 anys. Estudiant de secretariat multilingüe al centre de formació d’Aixovall, després del seu pas per recursos humans l’han contractat de forma eventual al departament de logística. “Molts becaris ens els quedem”, indica la responsable de recursos humans, Mònica Claverol.

Durant el mes de pràctiques, Riveiro es va encarregar sobretot d’organitzar les dinàmiques de grup per candidats a treballadors. “Feia les llistes de les persones, les trucava, les convocava per a la dinàmica, preparava el material i documents...”, explica. Aquesta tasca diu que l’omplia perquè “és un treball de principi a fi, els truques quan reps el seu currículum i després els veus treballant”.

Riveiro dona una xifra: el 75% del que ha fet com a becari és diferent al que ha après a l’escola. “Allà t’expliquen que existeixen bases de dades i que ‘hauràs de fer això’. Aquí ho fas”, comenta. Li costa comptar tot el que va aprendre en aquell temps: “Fer servir bases de dades, treballar en equip, comunicar-me”... I una altra cosa important: guanyar confiança, perquè “em pensava que no estava preparat encara i les pràctiques em van ajudar a veure que puc”. Com quan una vegada va haver de parlar en francès per telèfon, es va quedar en blanc, i va improvisar “superbé”.

CAROLINA PORTA I JON DÍAZ, FEDA

Ambdós són enginyers i estan realitzant pràctiques a FEDA, tot i que cadascú en un departament diferent. La Carolina Porta, estudiant de 2n d’enginyeria de l’energia a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es troba a l’àrea de diversificació, i el Jon Díaz, que tot just ha completat el 1r curs d’engi­nyeria mecànica al mateix centre, al Museu de l’Electricitat.

Tant l’un com l’altre es mostren satisfets. Fins i tot el Jon, de 21 anys, que tot i que reconeix que hauria preferit estar al departament d’enginyeria, afirma que “això no és motiu de queixa”. I és que el museu és per ell una mostra del gran impacte que els projectes d’enginyeria han tingut al país, i també li agrada “formar-me en l’àmbit cultural”. En aquest sentit, explica que ha hagut de memoritzar en diferents idiomes les explicacions de les visites guiades. “Encara estic amb això”, afirma.

Els primers dies fent de guia passava nervis i tartamudejava, però ara el Jon ja ha après a agafar-li el gust, sobretot quan arriba el moment d’explicar als visitants com és i com funciona una central hidroelèctrica. “És quan més gaudeixo”, assenyala. La seva vocació d’enginyer no la dissimula, i tant és així que va dissenyar uns suports per a uns clauers d’unes bombetes petites que tenen al mostrador, perquè quedessin millor. A més, el que més li agrada del museu són, és clar, els objectes que hi ha com comptadors, plànols de turbines i eixos de maquinària.

I a un futur enginyer de què li pot servir estar treballant d’atenció al client a un museu, pensaran alguns. El Jon ho té clar: de molt. “M’ajudarà a saber gestionar situacions amb la gent i a saber vendre el dia de demà el meu producte.” A més, en tractar-se de la seva primera experiència laboral, “m’està servint per veure què és un treball i què comporta”, assegura.

Pel que fa a la Carolina, de 21 anys, està treballant en un projecte que l’empresa acaba d’engegar i que de moment consisteix a “fer informes energètics de les escoles per veure si energèticament són eficients”. “Ara bàsicament m’encarrego de la depuració de dades”, assenyala. Tot i que a vegades és una tasca un pèl feixuga, aquesta aspirant a enginyera està encantada. I no és estrany: té un despatx amb vistes per a ella sola. “És un luxe, així treballo de forma relaxada, sense pressió”, comenta. Quan té algun dubte, només ha de trucar a la porta del costat, on es troba el seu cap.

La Maria afirma que ara a l’estiu li encantaria estar a la platja, però és conscient “que estudiar a fora no és gratis i s’ha de col·laborar a casa”. A més, està aprenent moltes coses. La primera, “que encara haig d’aprendre molt”.

MARIA PUBILL, ANDORRA TELECOM

Estudia a La Salle i és l’única noia de la seva promoció que cursa enginyeria de telecomunicacions. La Maria Pubill explica que va escollir aquesta carrera perquè “se’m donaven bé els números i el meu pare també l’havia cursat”, i que una vegada superat el primer curs amb tot aprovat volia treballar i guanyar diners. “Què millor que fer-ho dins del meu sector”, comenta. Així que dit i fet, va enviar el cur­rículum i ara és una dels 19 eventuals que aquest estiu donen suport a Andorra Telecom.

Pubill, de 18 anys, està al departament d’internet i comunicació i toca una mica de tot (canvis de fibra òptica, registres, inventaris...). Fa poc temps que hi és, però està aprenent molt, fins al punt que quan al setembre torni a la universitat i li ensenyin nous continguts ella ja els sabrà. I és que una companya que també va fer telecos, a banda de posar-la al corrent de com son els professors i les assignatures que tindrà, li ha dit que “estic fent coses que veuré més endavant a la carrera”.

La Maria està “molt contenta”, i en això també hi té a veure com la cuiden els companys i el seu tutor, l’Enric. “Estan molt pendents de mi”, afirma. Destaca que “tots són molt macos” i que, precisament, una de les coses que més l’han sorprès des que va trepitjar l’edifici Nexus d’Andorra Telecom és l’ambient de treball tan distès que s’hi respira. “M’esperava que fos més seriós”, comenta.

Pel que fa a l’estiu, a la Maria les pràctiques no li impedeixen gaudir-lo com sempre ha fet. Si bé és cert que l’obliguen a aixecar-se aviat al matí, té les tardes i els caps de setmana lliures i pot “quedar amb els amics i anar a les festes majors”. I si li preguntem per més endavant, pel futur, diu que en acabar la carrera té la intenció de viatjar i guanyar experiència a d’altres llocs. Després, però, “m’agradaria tornar aquí”. Quan arribi aquest moment, és conscient que Andorra Telecom podria tornar a aparèixer en escena i ser una bona opció de feina. De ser així, i si la contractessin, passaria a formar part de l’històric de becaris que, com assegura el tècnic de gestió de persones de l’empresa, Joan Rubio, s’han acabat incorporant a la plantilla.