Un dia al bus turístic

Sortim a les 9 del matí de davant del comú d’Andorra la Vella. No hi som tots encara. Uns quants turistes més pujaran a l’oficina de turisme de la rotonda, o a Caldea. El bus turístic fa sempre aquesta mateixa rutina, des de l’1 de juny fins al 31 d’octubre, però el destí varia segons el dia que s’esculli per agafar-lo.

Durant els últims anys l’ús del bus turístic a Andorra ha crescut considerablement. L’any 2015 el van utilitzar gairebé 2.000 persones i l’any 2016, amb la introducció d’una nova ruta els diumenges, la xifra va ascendir fins als 2.840 visitants, uns números que esperen superar aquesta temporada. Normalment només surt un bus al dia, però en cas que hi hagi molta demanda, en dies puntuals poden sortir dos autobusos junts. “Estem preparats per a fer front a aquests casos”, diu la Rosa Suñé, la guia del bus, “si veiem que s’omple, en tenim un altre de preparat perquè no es quedi ningú a terra”.

Un cop hi som tots, contem una vintena llarga de persones. Avui no caldrà un segon autocar. Farem una ruta anomenada paisatge i hàbitat urbà, que és la que proposa Andorra Turisme cada dimarts. En total hi ha sis itineraris diferents: un per a cada dia de la setmana, dilluns i dijous comparteixen el mateix recorregut. Tots ells tenen un format i objectius semblants: visitar com a mínim un museu o un punt d’interès cultural en un entorn urbà, una església romànica i un indret natural amb una bona vista panoràmica. “Busquem llocs estratègics, com ara la coma d’Arcalís, el coll de la Botella, el mirador del Roc del Quer o Engolasters. Són zones que impacten i que per a la gent que ve de fora criden molt l’atenció”, explica la Rosa, que ho completa dient que molts cops, “els propis andorrans no acabem de valorar el que tenim al costat de casa”.

Mentre ens dirigim cap al Museu del Tabac, que és la primera parada que toca els dimarts, la Rosa explica una mica d’història del Principat, la distribució territorial i algunes dades d’interès. Les audioguies que van incloses a la ruta ajuden els turistes a completar la informació.

Molts dels que agafen el bus turístic són francesos i espa-nyols, però també hi ha persones de moltes altres nacionalitats. La Rosa ens explica que pel bus hi passen turistes de tots els països i és per això que fa les explicacions tres vegades: la primera en castellà, la segona en francès i la tercera en anglès.

Trencant mites

Molts turistes visiten Andorra per primera vegada, altres feia anys que no venien. La feina dels guies, en molts casos, ajuda a eliminar idees errònies sobre el Principat, que és vist com un país de botigues barates i de contrabandistes. “Hi ha una imatge preconcebuda d’Andorra. Un país ple de les botigues que fa tants anys venien el nylon, el Duralex, la xocolata, el sucre, el formatge, tot tan bé de preu. Molts venen amb aquesta idea pel que els han dit o pel que van experimentar en aquella època”, comenta la Rosa. Aquesta no és l’única idea que han de desmentir els guies. “Molts turistes se sorprenen amb els impostos, es pensen que no en paguem, i els hem d’explicar el funcionament del país. També se sorprenen de la gran població de portuguesos que hi ha, i també els en diem els motius”, assenyala la Rosa.

Arribem al Museu del Tabac. La Rosa passa el relleu a les dues guies de l’equipament, que es divideixen els turistes segons l’idioma que parlen i els acompanyen durant el recorregut marcat amb el suport d’audiovisuals. Ella s’espera al bus, amb el xofer, que ens explica que anys enrere no hi havia guies professionals i que eren els propis conductors els que agafaven el micro i feien el paper de guies. “Ens havíem de preparar per poder-ho fer, ja que la companyia [d’autocars] ens feia passar un examen per poder accedir a aquesta plaça”, assegura. Els d’ara ja no ho han de fer. El departament de turisme compta amb dos guies professionals i sis xofers que es divideixen els dies i la feina.

Acabada la visita al Museu del Tabac, i amb els records pertinents comprats, els turistes tornen a l’autobús. La propera parada és l’església de Santa Coloma. De camí, ens expliquen els punts més emblemàtics que anem trobant, com el pont de la Margineda, el més antic del país. Arribats a l’església de Santa Coloma, la Rosa fa una petita introducció de l’espai, tant exterior com interior, i ens dona pas per entrar dins la nau on, amb el suport de les audioguies, els turistes amplien la informació.

Útil per conèixer el país

Allà, una mica separat del grup, hi ha l’Squalli, un parisenc que ha vingut per primer cop a Andorra. És un dels més joves del grup i reconeix que agafa el bus per veure indrets que no veuria si anés pel seu propi compte. “No conec el país i no tinc cotxe. Si no agafés el bus turístic em perdria moltes coses”, diu. No obstant això, es queixa de la lentitud de les visites i ho atribueix que hi ha persones grans que alenteixen el ritme del grup. Tot i això, es mostra satisfet amb el tour que està fent i reconeix que Andorra li està agradant.

Un cop acabada la visita a l’església de Santa Coloma, reprenem la ruta i ens dirigim cap a Engolasters, on veurem l’estany i l’església de Sant Miquel, per aquest ordre. Pel camí, més explicacions i més audioguies. Arribem a l’aparcament del llac d’Engolasters. Aquí la Rosa recomana als més grans que es quedin a dalt i els convida a prendre algun refresc al bar-restaurant que hi ha, ja que si tenen dificultats per caminar poden alentir molt el temps de la visita i això faria que acabéssim molt tard. La recomanació només la segueixen tres persones i la resta fem camí fins al llac.

De baixada, l’Alex i la Shulamith, d’Israel, una de les parelles més grans del bus, defensen aquesta eina turística per conèixer i poder veure fàcilment l’entorn natural. Expliquen que quan eren joves eren esquiadors de fons professionals i acostumaven a fer viatges per descobrir l’entorn natural, però amb l’edat els costa moure’s sols i han trobat en el bus turístic un aliat per descobrir racons amagats dels països que visiten. Els costa baixar des de l’aparcament fins a l’estany, però se’n surten, encara tenen energia. “Per veure indrets així, ens val la pena agafar el bus turístic, a més t’expliquen la història i les característiques de cada lloc”, diu l’Alex un cop al llac. Acaben confessant que han agafat el bus turístic cada dia des que són al Principat i destaquen, sobretot, els paratges naturals que han vist. “Ens agrada molt la naturalesa i la muntanya i hem trobat llocs molt bonics aquí a Andorra”, comenten.

També amb nens

Mentres tots els turistes admiren l’estany, la Candy, mare de dos fills que no paren quiets, els fa moltes fotos i els deixa córrer per la vora del llac. S’entretenen amb les turbines i els petits molins que hi ha, una activitat perquè els petits coneguin el funcionament de l’energia hidràulica amb l’ajuda d’una bomba d’aigua. La Candy i els seus fills també repeteixen excursió amb el bus turístic. “Ja és el segon dia que l’agafem, i em va molt bé perquè puc fer coses amb els nens sense que es cansin massa, veiem molts llocs diferents i a vegades hi ha altres nens amb qui juguen i es distreuen”.

Al cap de deu minuts, la Rosa agrupa els turistes per tornar al bus. Tot pujant, la Patricia i la Linda, dues peruanes que estan vivint a Anglaterra i Suècia, respectivament, expliquen que utilitzen aquest servei a tots els viatges que fan. Lamenten la poca afluència de busos i no poder triar el recor­regut que fan, ja que seran pocs dies a Andorra. Comparant-ho amb les grans ciutats del món, on hi ha una gran quantitat de busos turístics amb molta freqüència de sortides, es queixen: “si no arribes puntual per agafar el bus ja l’has perdut, i no hi ha possibilitat d’agafar-ne un altre. Si el perds, ja tens tot un dia desaprofitat. A més, estarem pocs dies aquí i potser ens hauria interessat més fer algun altre itinerari”. Després de molt discutir-ho, acaben veient que per la capacitat i les infraestructures que té el servei del bus turístic, és difícil crear més oferta de la que hi ha actualment.

Tornant de l’estany d’Engolasters parem davant de l’església de Sant Miquel. La petita capella no té tanta capacitat d’atracció com la vista panoràmica de tota la vall central, que és on van totes les mirades i l’objectiu de les primeres fotos. La Rosa avisa els turistes que per la carretera hi transiten vehicles. Amb aquesta premissa l’església pren protagonisme i els turistes s’hi apropen. Fotografies de l’exterior i una petita visita a l’interior per contemplar els frescos que hi ha dins. Aquesta última visita és curta. La Maite, de Tarragona, ha vingut sola a Andorra. Es fascina amb l’entorn i comenta: “Anant per lliure això no ho hauria vist, ni això ni tot el que hem fet avui. Almenys hem sortit dels car­rers de botigues d’Andorra la Vella i hem descobert llocs que són preciosos i estan molt a prop.” Unes quantes fotos més i tornem al bus.

La Rosa s’acomiada, agraint la visita i desitjant que els hagi agradat. Un aplaudiment tímid però generalitzat li reconeix la feina i dona per tancat un itinerari que ha portat els turistes a descobrir una mica més el Principat i els ha ensenyat alguns dels racons distintius del país. Arribem a Andor­ra la Vella entre somriures i cares de satisfacció. Alguns s’acosten a donar les gràcies a la Rosa en privat, d’altres s’equivoquen de parada i li demanen indicacions per arribar al seu hotel. La Rosa els convida a tornar a agafar el bus qualsevol altre dia per continuar coneixent Andorra.