Elles també juguen

Del futbol es diu que és l’esport rei. I amb tota la raó: no n’hi ha cap altre que el superi en popularitat arreu del món. Centenars de milions de persones de tots els continents el practiquen o simplement en són seguidors. També dones. Les reines de la pilota van en augment, i estan cada vegada més a prop de destronar els nois de la seva preeminència gairebé exclusiva als camps de futbol. Andorra no n’és una excepció. Aquí al país el futbol femení està guanyant terreny. Ho està fent sense pauses, i a poc a poc, o com se sol dir en l’argot futbolístic, partit a partit.

“S’ha de treure l’etiqueta que el futbol és masculí”, afirma l’Òscar Guerrero. Ell és el director tècnic del Campus de Futbol Femení que organitza la Federació Andor­rana de Futbol (FAF) i que es va celebrar fa uns dies. Les estades, que combinaven el treball tècnic als matins, al camp de la Prada de Moles d’Encamp, amb diferents activitats d’oci a les tardes, van reunir durant cinc jornades 59 jugadores d’entre 8 i 16 anys, procedents de Catalunya, i també del Principat. “Des que el campus es va posar en marxa fa tres anys la xifra de participants ha anat creixent”, afirma Guerrero. Tant és així, que de cara a la quarta edició s’estan plantejant fer-ne dos torns.

La lleidatana Tània Seró és una de les noies que va assistir al campus. Té 16 anys i en fa cinc que juga a futbol. “Abans feia vòlei, però me’n vaig cansar i vaig decidir canviar d’esport”, explica. El canvi va estar sotmès a una condició: jugar amb nenes, ja que els seus pares no volien que ho fes amb nois per por que es fes mal. El futbol, diu, és la seva afició, tot i que a vegades la gent no ho acaba d’entendre i se sorprèn quan els ho comenta. Afortunadament, però, “cada vegada es va integrant més el futbol femení i es veuen més nenes que hi juguen”, asse-nyala la Tània.

Amb 10 anys, l’andorrana Noa Gallinat també és una apassionada del futbol. En el seu cas va ser agafar una pilota als tres anys i començar a xutar-la. Des d’aleshores, no ho ha deixat de fer. Diu que mai ha notat que algú s’estranyés perquè practica aquest esport, i que tot i dubtar amb Veterinària, “de gran voldria ser futbolista”. El seu referent al terreny de joc el té clar i porta nom de noi: Leo Messi, l’estrella de l’FC Barcelona.

Tant la Tània com la Noa pertanyen a una fornada de nenes que ja no només fan activitats extraescolars com rítmica, ballet o bàsquet, un esport considerat –a nivell escolar– més femení. Ja no els fa por calçar-se les esportives, fer remats i gols a porteria. Busquen la igualtat, retallar distàncies amb els nois i arribar a un empat en el marcador de protagonisme futbolístic. I en això, el campus pretén ajudar. “És una manera de promocionar el futbol femení, de treballar-lo, de dir que volem que avanci i que ens oblidem d’etiquetes”, afirma Guer- rero.

L’Òscar era el tècnic del primer equip de l’FC Encamp fins fa quatre anys, quan li van oferir posar-se al capdavant de la secció femenina i s’hi va llançar de cap. “És el millor que m’ha passat en els 18 anys que porto d’entrenador”, assegura. I és que les nenes, diu, “són molt compromeses, creuen i tenen una actitud increïble, és brutal treballar amb elles”. Guer­rero comenta, a més, que “l’única limitació possible que tenen és la física, perquè tècnicament i tàcticament són esponges”.

Més equips i lligues

A l’FC Encamp fa 4 anys comptaven amb vuit jugadores i ara ja en sumen 31 i tenen dues categories. “Ens hem mogut moltíssim i el boca-orella ha funcionat”, indica l’Òscar. No són els únics. El responsable del futbol femení de la FAF, Julio Ferreros, diu que “la temporada passada va haver-hi un boom”, que es va treballar molt bé la captació i la lliga d’Andorra va augmentar en un nombre important de jugadores i equips femenins. Actualment, són vuit els clubs que competeixen al Principat –fins a la categoria alevina, on les noies també poden jugar en equips mixtos– (FC Encamp, FC Lusitans, FC Ordino, CE Sanlòria, Atlètic Amèrica, FC Santa Coloma, UE Santa Coloma i CE Comapedrosa). L’Escola Nacional de la federació, Enfaf (sènior, juvenil cadet i infantil cadet), ho fa a la lliga catalana.

En la proliferació de conjunts femenins hi té molt a veure la FAF, que segons Guerrero els “ajuda moltíssim”. D’aquí, per exemple, que clubs de nova creació com són l’Atlètic Amèrica o el Comapedrosa hagin volgut apostar per les seccions femenines. Guerrero també destaca la iniciativa que la federació va engegar l’any passat d’intentar que els clubs que competeixen a primera divisió tinguin un equip femení. A partir de la temporada 18-19, la mesura tindrà caràcter obligatori, de manera que s’espera que s’ampliï el ventall d’equips.

Els reptes de futur

Pel que fa a les lligues femenines, n’hi ha dues. Una de 5x5, amb dues categories, i una altra de 3x3. Aquesta última, explica Ferreros, “és totalment lúdica, volem que s’ho passin bé i no mirin resultats”. L’objectiu a curt termini, assenyala, és crear una competició de 7x7, però això no és fàcil. “Per jugar a futbol de 7 els equips necessitarien tenir 10 o12 jugadores mínim, i n’hi ha alguns que ara mateix no tenen aquesta possibilitat”, comenta. Tant ell com Guer­rero defensen que és preferible tenir una lliga més oberta com l’actual de 5x5, amb 7 equips, a una de 7x7 on els conjunts es vegin reduïts a 5 o 6.

Ferreros assegura que un altre dels reptes de futur de la FAF és crear combinats nacionals femenins sub-21 i sub-19, i també de futbol sala. I és que de moment d’oficials només existeixen el sub-17 i la selecció absoluta, en la qual, a diferència de la masculina, les jugadores no cobren perquè tampoc generen. L’explicació és senzilla: “encara no tenim una quantitat de jugadores de nacionalitat andorrana prou gran per poder cobrir totes les categories”. Per això, Ferreros considera que la captació de noves futbolistes és “essencial”, i que “la prioritat ara és tenir una base forta, amb moltes nenes”. En aquest sentit, remarca que les escoles “són el lloc on cada equip ha de presentar la seva oferta”.

Si bé el camí que queda per endavant és llarg, Ferreros posa èmfasi en tot el que s’ha recorregut en poc temps. “La situació és molt bona, hem passat de sortir de zero fa 14 anys, amb 4 noies que jugaven amb nois, a arribar on estem ara, amb una selecció absoluta que ha jugat un premundial”, ressalta. I si ens posem a comparar, el responsable de futbol femení de la FAF, assegura que Andorra està per davant de molts països europeus. “Aquí les noies federades, unes 170-180, representen un 9% del total de les fitxes de jugadors; a Itàlia, per exemple, un 4%”, apunta. Per assolir els nivells d’igualtat dels països nòrdics i poder cantar victòria, però, encara cal treballar molt. El partit no ha fet més que començar.

"LES NOIES HEM DE FER MOLTS MÉS SACRIFICIS"

El campus de futbol femení de la FAF va comptar amb una presència excepcional, la de l’andorrana Tere Morató. La jugadora de l’FC Barcelona B va passar uns dies amb les participants, a les quals va fer d’instructora. “És un exemple a seguir per a les nenes andorranes, que vegin que no és difícil arribar on ho ha fet ella”, afirma el director tècnic del campus, Òscar Guerrero. Ara bé, per aconseguir-ho, remarca, “cal treballar, treballar i treballar”.

Morató, de 19 anys, va amb una pilota enganxada als peus des que en tenia cinc. “Feia futbol sala a l’equip del col·le, el Sant Ermengol, i jugava amb nens”, explica. Això últim, confessa, la va fer millorar, perquè “començar amb nois et fa ser més intel·ligent, no tens la mateixa força i busques altres coses”.

Dels inicis com a jugadora, comenta que els seus pares sempre li van fer costat. “El futbol era el que a mi m’agradava, i per a ells no suposava cap problema”, subratlla. Quan de petita hi jugava amb nens, però, recorda sentir comentaris i que la gent li demanés “per què el futbol i no un altre esport”.

Ara les coses han canviat a millor, assegura aquesta centrecampista. “Hi ha més campus de noies, tornejos femenins, i si algú veu una nena jugant a futbol se n’alegra i l’anima”. Així mateix, destaca que “cada cop més nenes volen jugar i es fa més futbol femení per la tele”.

Morató ha fet realitat el somni de qualsevol futbolista: jugar a un equip com el Barça. Per això, diu, ha hagut de lluitar molt, ja que “per arribar a un gran nivell les noies hem de fer molts més sacrificis i esforços”. La lluita de Morató continua i el seu repte és entrar al primer equip blaugrana. Viure només del futbol és un altre dels seus desitjos, però aquest, admet, és “molt difícil” complir-lo. “Ni les professionals en viuen”, ressalta. Morató, en previsió, està estudiant INEF.