De vacances i en pau

Fa més d’una dècada que diversos nens del Sàhara Occidental passen les vacances d’estiu a Andorra. Provenen d’una regió que fa quaranta-dos anys que està en conflicte i formen part de la quarta generació de sahrauís que viu als camps de refugiats, creats a Algèria, en una zona de desert on no tenen accés a cap bé de primera necessitat. El govern del Marroc els va expulsar del seu territori, una zona pesquera molt important a l’Àfrica, pactant amb Espanya un cop acabada la guerra civil.

La iniciativa de treure’ls dels camps durant els mesos de temperatures extremes, iniciada per la delegació del Front Polisario (la policia militar sahrauí) a Catalunya amb l’ajuda de diverses entitats solidàries amb el Sàhara, i portada a Andorra per l’Associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí (Adsaps), permet obrir les portes dels camps de refugiats als nens i garantir-los, com a mínim, unes Vacances en pau, que és el nom que van donar a aquest projecte.

L’estada d’aquests nens i nenes al Principat dura dos mesos i tenen la possibilitat de venir durant quatre anys consecutius, o cinc, depenent de les seves condicions de salut i si la família biològica els deixa sortir dels camps, fet que no sempre passa. Durant aquestes temporades que estan entre nosaltres, reben tractaments mèdics en cas de necessitar-los, ja que al seu país les condicions sanitàries són extremament precàries.

La Lluïsa Hurtado és la presidenta de l’Adsaps. Participa en l’acollida des de l’inici, ha gestionat l’arribada dels nens sahrauís a Andorra durant molts anys i ha aconseguit que diversos metges accedeixin a visitar-los de forma voluntària i també convenis amb els comuns per poder-los inscriure a les activitats d’estiu que fan. El que més destaca, però, és que ha gaudit acollint nenes del Sàhara Occidental a casa seva. La Lluïsa explica que “l’associació assumeix els bitllets d’avió i gestiona tot el que puguin necessitar aquests nens. Reben atenció mèdica i poden fer activitats amb l’ajuda dels comuns, entre altres coses. Les famílies només s’han de preocupar del menjar i d que tinguin roba. Per tant, el cost que té acollir un nen és mínim i ens aporta moltíssim”.

Enguany han arribat només vuit nens a Andorra, la xifra més baixa dels últims anys, ja que només hi ha dues famílies d’acollida noves. Des de l’entitat recalquen que havien arribat a acollir-ne fins a vint-i-cinc a la vegada en un projecte que segueix viu gràcies a la feina voluntària de l’associació i de les famílies que acullen els nens, i que està buscant vies per engrescar més persones de cara als propers anys, per agafar una nova embranzida i tornar a nivells d’anys anteriors. “Anem a fires, intentem sortir als mitjans, estem actius a la xarxa, però tot i això costa que la gent ens conegui i seguim tenint poca visibilitat. El que porta persones noves a l’acollida és el boca-orella”, admeten des de l’entitat.

Poca col·laboració de governs

La Lluïsa explica les dificultats que s’ha trobat l’Adsaps per poder continuar amb el projecte: “Depenem de la delegació del Sàhara a Catalunya, que és qui ens fa de pont amb el Front Polisario. Els nens que arriben a Andorra volen amb el mateix avió que els que van a Catalunya i nos­altres els hem d’anar a buscar a Barcelona.” Tot i això, la logística no és el més complicat a l’hora de portar els nens sahrauís al Principat. Tan bon punt els nens tornen a casa, al setembre, comencen les reunions per tramitar els visats de l’estiu següent, uns tràmits que, segons la Lluïsa, es podrien fer més facilment si el ministeri d’Afers Exteriors signés un conveni amb l’Estat espanyol. “En deu anys, Exteriors no ha volgut fer mai un conveni amb Espanya per facilitar els tràmits.” Això, diu, la fa estar “angoixada i cansada d’anar sempre sobre la marxa, sense saber fins a última hora si els nens han aconseguit el visat i han pogut agafar l’avió”. Creu que els dos països s’haurien de posar d’acord en aquest àmbit per tal de facilitar l’acollida, ja que els visats que reben els nens es tramiten al consell de ministres espanyol, que no té en compte el cas d’Andorra i els limita a no poder sortir del territori espanyol i andorrà, un altre impediment per a moltes famílies que viuen a Andorra i volen acollir.

Una experiència recomanable

La part positva, per a la Lluïsa, arriba quan els nens entren a Andorra i es troben amb les seves famílies d’acollida. “Aquests nens estan en camps de refugiats. L’experiència que s’emporten és per a tota la vida. Aquí aprenen molt i són feliços.”

La Meritxell Dono, vicepresidenta de l’Adsaps, va conèixer el projecte mentre treballava de monitora als esports d’estiu, on alguns nens sahrauís passaven dies mentre les famílies d’acollida treballaven. Des de llavors ha acollit una nena gairebé cada estiu. “Després de veure com eren, em van entrar moltes ganes d’acollir-ne una. No havia sentit a parlar de la causa, però l’any següent ja vaig fer la sol·licitud per entrar a l’associació i per acollir. En el cas de la Meritxell, però, la primera experiència no va sortir com esperava. Tot i això, va seguir volent ser acollidora i ja ha tingut tres nenes a casa seva. “Hem d’entendre que surten del seu entorn, van a un lloc nou i això representa molts canvis per a ells, i no tots s’adapten de la mateixa manera”, explica. Això no és dolent per als nens, segons la Meritxell, que ho veu com una oportunitat per a ells de conèixer altres realitats i formar-se. “Venen aquí i aprenen moltes coses noves, coses que allà no existeixen i, a més, nosaltres també aprenem d’ells, encara que d’una manera diferent.”

La Irina Sánchez, vocal de l’Adsaps també repeteix acollida. Fa tres anys que rep a casa seva la Manouha. Va accedir a l’associació a través de la Meritxell, amb qui manté una bona relació d’amistat. Ella va ser qui li va explicar el projecte i la va engrescar a acollir. “És una experiència molt gratificant”, explica. “Tot­hom ho hauria de fer almenys un cop a la vida. Aquests nens et marquen molt.” Amb el temps, la Irina s’ha anat interessant per la situació dels sahrauís i la història i la lluita que tenen al darrere. “L’intercanvi de cultura, de costums, és bo per a tots. Estem vivint en un món multicultural, hem d’obrir la ment i això ens ajuda molt a veure altres realitats. És hora d’obrir fronteres i el nostre món”, remarca.

El cas de la Caterina Oliveira és diferent. Aquest és el primer cop que acull una nena sahrauí i de moment es mostra encantada amb l’experiència. Admet que no sabia què esperar abans de rebre-la. Per a la Caterina i la seva família, els primers dies van ser difícils, però en poc temps tant ells com la Tutú, la nena sahrauí que acullen, estan encantats amb el resultat. La Caterina és un altre dels casos que ha conegut l’Adsaps a través d’uns amics seus que ja acollien. El seu interès va anar creixent i finalment s’ha decidit a portar una nena sahrauí a casa seva. “Tot ha estat molt fàcil, no hi ha hagut cap complicació i quan vam decidir acollir ens van ajudar molt a fer tots els papers i els tràmits.” L’associació, a més, els va donar consells per fer més fàcil la convivència abans que arribés la Tutú. “El primer que ens van dir és que son ells els que s’han d’adaptar a la nostra vida, i no nos­altres a la seva presència. Són nens que no parlen o que parlen poc castellà, i al principi sembla complicat, però acaba sent maco perquè t’espaviles per fer-te entendre”, explica. Per a la Caterina un dels factors més sorprenents és la relació que ha establert la seva filla amb la Tutú. “De seguida es van portar molt bé”, manifesta, “la meva filla és més petita i la Tutú té un esperit que és molt protector, intenta ajudar-la i estar amb ella sempre”.

Uns altres valors

Totes elles destaquen els valors que tenen els nens sahrauís, la seva educació, el respecte cap a la gent gran i a tot el que els envolta, i el seu comportament en grup amb els més petits. “Són molt diferents, són feliços de tenir el que tenen i quan venen aquí moltes vegades ens donen lliçons de com valorar i cuidar el que tenim”, explica la Meritxell Dono. Els valors dels nens d’aquí, coincideixen, han canviat en els últims temps i recalquen que hem tendit a no ensenyar-los a apreciar el que tenen. “Els nens sahrauís fan molt més cas a les persones i als animals que als objectes, la manera de jugar és diferent”, diu la Irina. El paper dels nens andorrans també és important, ja que molts d’ells també acullen els sahrauís amb els braços oberts i els ajuden a integrar-se en els grups de les activitats d’estiu. En aquest sentit, la Irina explica que fins i tot organitza festes per a l’aniversari de la Tutú, una data que coincideix just durant els mesos d’estiu, quan és a Andorra, i hi conviden els amics que ha fet als esports d’estiu i altres nens sahrauís.

El fet que l’acollida sigui tan fàcil és un reflex de com està canviant la societat. Malgrat la situació global actual, hi ha molt pocs àmbits al nostre país on es trobin assenyalats per l’ombra de la islamofòbia. A més, des de l’associació recalquen que la islamofòbia contra els sahrauís és un fet totalment infundat. “Els sahrauís estan aïllats en camps. Són musulmans però practiquen i entenen l’islam com una religió de respecte i de pau. No saben ni què és el jihadisme, ni tenen armes. Són un poble extremament pacífic”, argumenta la Irina. En aquest sentit, des de l’Adsaps recalquen que a Andorra, en aquest aspecte, no s’han trobat casos de rebuig racista, una circumstància que els dona tranquil·litat per continuar acollint refugiats del Sàhara Occidental en un futur.