El retorn dels russos

Cau la tarda i les principals avingudes comercials del país s’omplen de turistes que baixen de les pistes d’esquí cercant una estona distesa i fer compres. Aquest any hi ha un repunt del turista rus, que s’ha apreciat especialment el darrer mes. “Fa tres o quatre anys va haver-hi una davallada al voltant d’un 70% del turisme rus per la caiguda del ruble i la caiguda del preu del petroli. L’any passat ja vam notar que en venien més i aquest any és la confirmació de la recuperació, hem notat un augment de vora el 20%”, explica Manel Ara, president de la Unió Hotelera Andorrana (UHA).

“La major part dels visitants russos han vingut a partir del 10 de gener, que és quan ells tenen vacances perquè celebren l’any nou ortodox”, afegeix Ara. El rus, en termes generals, és un turista que fa una despesa més alta que altres nacionalitats. La seva estada mitjana és de 10 dies i “normalment venen amb el vol i l’allotjament contractat i aquí ja compren el forfet i reserven les activitats que volen realitzar”, indica. No tenen el poder adquisitiu que tenien abans, però es tracta d’un turisme familiar de classe mitjana que “fa una mica de tot, va de compres, esquia, va als restaurants”, segons ha analitzat.

Un dels trets que caracteritza els visitants russos és la fidelitat. Nizhniy Novgorod és una jove russa que ha vingut amb els avis, el seu germà i la cunyada. Passegen per Illa Carlemany a la recerca de roba per a tota la família i alguns regals. “Aquest és el setè any que venim, primer estem uns dies a Barcelona després venim a Andorra. Sempre venim al mateix hotel i el que més ens agrada és esquiar, anar a Caldea, comprar i l’ambient”, explica. Ivan, de 26 anys, també ha vingut acompa-nyat de la família, amb la seva dona i els pares per segon any consecutiu. “Ens agrada venir una setmana i aprofitar les vacances per a fer-nos un tractament a Caldea i comprar coses que aquí són més econòmiques, com alguns medicaments”, diu mentre passeja per l’avinguda Carlemany. Maria Solovyeva és una professora que també ha vingut amb tota la família, set persones en total, per quarta vegada per estar 10 dies al país. “Som de Moscou i tenim un vol directe a Barcelona. Després ens agrada venir a Andorra perquè és un viatge còmode, aquí hi ha pistes d’esquí molt bones i quan no neva hi ha dies de molt de sol”, explica. Ella, la seva filla i el seu nebot han decidit passar la tarda a Caldea, visita obligada cada cop que venen. Solovyeva assegura que recomana a les seves amistats venir a Andorra i aprofitar per visitar “altres ciutats properes de la Costa Brava o Tolosa”.

El boca-orella i una bona oferta d’una agència és el que ha portat Diana i Ivan, una parella de 27 anys de Moscú, a venir per primera vegada. Han passat el matí a les pistes d’esquí i ara acudeixen a una oficina de turisme a preguntar quines altres activitats poden realitzar. Els treballadors del punt d’informació els indiquen els principals museus i llocs d’interès del país, marcant la seva ubicació a un mapa. “Crec que Andorra és una bona destinació per a esquiadors principiants com nosaltres i també volem aprofitar per conèixer el país”, diu.

També és la primera estada per a Daria Peskova i els seus pares. Venen des de San Petersburg i ja havien estat de vacances a altres països propers. Han volat a Barcelona i han decidit llogar un cotxe per venir fins a Andorra atrets per l’esquí i les compres. “Ens havien dit que és el país de les compres tax free i ens ho estem passant molt bé, segur que hi tornarem aviat”, assegura mentre fan cua per comprar una entrada a Caldea després d’una jornada de compres.

Des de Caldea també celebren la recuperació del turisme rus. “Portem dos anys de remuntada, aquest any s’ha notat un canvi de tendència molt positiu”, explica Patricia García, directora de màrqueting i vendes del centre termal. Aquests visitants acudeixen majoritàriament al termolúdic a relaxar-se a l’Inúu. “A diferència d’altres nacionalitats que solen comprar l’entrada d’un sol dia, ells demanen molts abonaments multidia, de fins i tot cinc dies”, apunta la directiva.

Per a cuidar aquest turista, que sovint no parla anglès, les empreses del sector turístic contracten temporers especialitzats, sobretot durant els mesos de gener i febrer. “Ja fa moltes temporades que tenim venedors i monitors de parla russa, és necessari”, apunten des de Vallnord. “La majoria d’ells prefereix parlar la seva llengua mare, per això comptem amb personal nadiu a recepció, als tractaments, a recepció i al nostre restaurant. A tots els punts de contacte amb el client intentem tenir algú que pugui parlar amb ells”, afirma García.

També compten amb mapes i material promocional traduït al seu idioma. Al Museu Carmen Thyssen Andorra disposen d’audioguies de les exposicions en rus. A diversos establiments comercials compten amb guies turístiques per a ells. “Agafa aquesta guia, aquí pots trobar restaurants, hotels, de tot”, explica una dependenta de Perfumeria Júlia a un turista que acaba de comprar.

“Molts hotels treballen amb receptors, operadors russos que són els qui els porten i reserven els allotjaments”, explica Manel Ara. Aquests agents també són clau per a Caldea, on “arriben uns 5.000 turistes a través dels operadors turístics”. “Després dels anys de crisi hem observat que moltes empreses turístiques han perdut molt de volum. Ara mateix hi ha tres o quatre societats fortes que són els que tenen llits en garantia amb els hotelers i són els que més clients ens porten”, assegura García.

Una de les seves estratègies de màrqueting dirigida a aquest públic objectiu és invertir en publicitat per aparèixer en els catàlegs d’aquestes empreses. Des d’Andorra Turisme també treballen per atraure el turista rus. “Les accions que realitzem són bàsicament acords amb diferents operadors turístics i també participació en fires a Rússia per donar a conèixer la destinació al seu país, així com publicitat online”, indiquen des del seu departament de premsa. Les fires que visiten són la Leisure i la Moscow International Travel & Tourism Exhibition.

Els comerciants han notat la baixada del poder adquisitiu del turista rus. “En venen molts i compren rellotges, alguna cosa de joieria, però no compren com fa uns anys. Abans potser es gastaven 10.000 euros en un rellotge i ara compren més els de 1.000”, explica Rosa Pons, vicepresidenta de l’associació comercial de l’avinguda Meritxell i propietària de la Joieria Suïssa. Pons indica que tenen clients molt fidels des de fa molts anys. “És un client molt exigent, que sap el que vol, normalment ja ha mirat altres botigues i comparat productes quan ve a comprar. Són marquistes, és a dir, els agraden les marques bones i busquen una bona relació qualitat-preu”, afirma Pons gràcies als seus anys d’experiència en el sector. “Això que diu la gent que el turista rus ve amb la cartera plena de bitllets i compra molt, és un tòpic, és un client exigent que fins i tot regateja”, afegeix. La primera paraula que va aprendre en rus va ser pensar, que és el que li diu que volen fer la majoria després de mirar-se els productes. “Facilita una mica les coses tenir venedors russos per a guanyar-se la seva confiança”, conclou.

Què mou un turista rus a escollir Andorra i no un altre lloc per passar les vacances? Aquesta pregunta se la fa sovint Pere Joan Tomàs, cònsol honorari de Rússia al Principat des del 2010. “Quan el ciutadà rus va començar a viatjar visitava sobretot els països amb costes, com Xipre, Espanya o França. Ara, sorprenentment hi ha molta gent que busca la muntanya i esquiar”, explica Tomàs. Rússia també compta amb pistes d’esquí, però “són menys llargues i amb menys pendents”. El cònsol destaca que, tot i que poden trobar una oferta més econòmica a altres llocs com Bulgària, esquiar aquí “els encanta”.

Andorra és un “paradís” a ulls del turista rus perquè “no hi ha problemes polítics, no hi ha pol·lució i aquí s’hi troben a gust”. Un altre dels factors clau són les compres. “Durant molt temps han tingut restriccions a l’hora de comprar al seu país i valoren poder fer-ho amb facilitat i trobar els descompres d’aquí.”

Tomàs opina que des d’Andor­ra Turisme “s’està treballant bé per atraure més turisme rus, sobretot ajudant els operadors turístics que són els que reserven els vols i les places hoteleres”. Una altra manera de fomentar l’intercanvi entre ambdós països és l’agermanament. “Hi ha un projecte en marxa per agermanar la ciutat de Dimitri i la Massana”, explica el cònsol honorari. En la seva opinió, també cal fomentar els acords de col·laboració entre empreses. Com el que acaba de signar l’Associació de les estacions d’esquí, Ski Andorra, amb l’estació russa de Gorki Gorod, situada a Sotxi i que servirà per intercanviar experiències professionals entre les dues destinacions de neu.

L’augment dels turistes russos dona feina als seus compatriotes que venen a treballar a les pistes, hotels i comerços. “Actualment hi ha 516 ciutadans russos vivint a Andorra, 200 dels quals tenen una residència passiva, és a dir, no tenen permís de treball”, explica Tomàs. Tant els turistes, com els residents poden acudir al seu despatx que funciona com a Consolat “per al que necessitin”.

AFLUÈNCIA RÈCORD A LES PISTES D'ESQUÍ

Les pistes d’esquí fan un balanç positiu de l’afluència de visitants de les darreres setmanes. Alguns dels factors que han contribuït a aquesta bona dinàmica han estat

“les bones condicions atmosfèriques i la neu”, ha valorat Josep Marticella, director general d’Estacions de Muntanya Arinsal Pal. “Aquest és el tercer any que creixen el nombre de turistes russos, l’any passat en vam tenir 13.000”, afirma Alfonso Torreño, director general de Grandvalira. No tan sols augmenta el turista procedent de Rússia; Bèlgica, el nord d’Europa, Portugal i el Regne Unit són algunes de les nacionalitats que més freqüenten les muntanyes andorranes.

"HEM DE RENOVAR L'OFERTA COMERICAL"

El pla estratègic de compres pretén reflotar el comerç.

El turista rus no fa la despesa que feia abans. Un dels motius és la devaluació del ruble, que els ha fet perdre poder adquisitiu. Fonts del sector turístic i comercial, però, també apunten que el turista més adinerat que busca el luxe no sempre troba el que busca a Andorra. “Fa uns anys venien persones molt adinerades, com ara ex-militars russos, i gastaven molt. Ara, molts d’ells han deixat de venir perquè aquí no tenen el luxe que volen”, explica Fernando Ribeiro, recepcionista amb més de deu anys d’experiència en el sector hoteler.

“Estem al primer nivell en pistes d’esquí, però hem de renovar l’oferta comercial perquè la que tenim és fluixa”, opina Rosa Pons, vicepresidenta de l’associació comercial de l’avinguda Meritxell. “La gent vol viure una experiència quan està de vacances i aquí és tot molt repetitiu”, indica. Pons creu que abans a Andorra hi havia més comerços familiars, amb productes de qualitat i artesanals. “Ara hi ha moltes franquícies i aquestes són botigues que el turista pot trobar a qualsevol capital europea. Ens falten marques importants”, afegeix. Una de les dificultats a l’hora d’obrir nous establiments familiars és “la pujada dels preus de lloguer dels locals”.

Des de l’associació creuen que aquesta renovació comercial que necessita el país està contemplada en el Pla estratègic de compres que el Govern ja ha començat a executar. Aquesta mateixa setmana el ministre de Turisme, Francesc Camp, i el d’Economia, Gilbert Saboya, van informar els representants dels comuns, del món empresarial i comercial que ja s’han engegat 39 dels 65 projectes que preveu el pla estratègic per reflotar el comerç. “Malgrat que sabem que no anem molt ràpids, sí que es pot dir que estem avançant i creiem que en dos anys tornarem a créixer”, va afirmar Camp. Una de les accions previstes són el label de qualitat del sector comercial, que destacarà a les botigues que treballin millor. A més, hi ha un pla de transformació digital per al petit comerç i diferents plans de formació continuada. També són claus els projectes d’embelliment urbanístics, especialment el de Meritxell i Vivand. “Estic convençut que si es treballa de forma coordinada, el pla estratègic del sector comercial farà que revertim la situació els pròxims anys”, va afirmar Camp.