Assistents aeris

Aparentment es tracta d’uns petits aparells insignificants que s’enlairen com una joguina que es porta amb un comandament teledirigit però en poc temps s’han guanyat un espai com a eina de treball per a molts professionals que estan obligats a tenir un permís de pilot. Són els drons. Aeronaus no tripulades amb càmeres per enregistrar imatges, cada vegada més presents al país, amb més usos i expectatives d’ampliar-les per les immenses possibilitats que ofereix disposar d’imatges des de perspectives inassolibles des de terra i a un cost assequible. L’econòmic és un dels motius que ha impulsat la venda i utilització de drons perquè fa feines que abans calia encarregar a un vol en helicòpter, molt més car. “Per audiovisual hi ha anuncis que si es pensen en helicòpter ni t’ho planteges perquè l’hora pot costar milers d’euros i amb un dron el preu és de 200/300 euros per hora, més accessible”, asse-nyala Guillem Santacreu, assessor d’aviació civil del departament de Transports del ministeri d’Economia, Competitivitat i Innovació. I posa l’exemple de la sèrie Félix, rodada al Principat i recentment estrenada, “que té molts plans amb dron, estàtics i de seguiment de cotxes que si ho fas amb helicòpter té un cost molt més elevat” i potser no ho podrien haver assumit.

Per a aquell rodatge es van fer servir aparells que costen 30.000 euros perquè han de portar una càmera de cine que pesa de tres a cinc quilos, apunta el propietari de l’empresa Videodrone, dedicada a enregistrar imatges amb drons. Els professionals del país treballen amb aparells que poden estar entre els 6.000 i els 8.000 euros, equipats “per dur més d’una càmera” per fer feines que quan van començar el 2015 “eren esdeveniments esportius i publicitat però ràpidament va ser per al sector immobiliari. Primer per fer vistes de cases i xalets i després per a inspecció d’edificis amb termografies per detectar si hi ha fuites de calor o d’aigua”, precisen des de Videodrone. Asseguren que cada dia hi ha més utilitat per als drons i remarca que la incorporació de la termografia “ajuda molt i ara volem treballar amb pagesos per la irrigació dels ter­renys”, un ús que ja preveu que no s’entendrà fàcilment “perquè ho veuen com una joguina però els permetrà tenir més informació de la terra i poder treure’n més rendiment”.

La construcció s’ha afegit a usar drons “per fer seguiment d’una obra”, indica Guillem Santacreu, i ho constata el propietari del Basar Valira, Joan Villasevil, que ven drons d’especialització, amb preus a partir de 500 euros, “per a obres, per a ponts i camins i per a reparació de llosats i també per a gent que fa esquí forapista i curses de muntanya”. Uns aparells que afirma “es venen perquè fan el mateix que un de gamma alta però amb menys prestacions i tenen un preu inferior”. Els de nivell superior disposen de GPS i de sistema de seguiment a persones o objectes que s’enllacen amb una app al mòbil o la tablet, a més de fer gravacions en 360º i desplaçar-se més enllà de dos quilòmetres. “I si es perd el senyal el 99% dels aparells tornen al punt de sortida”, indica Villasevil.

La proliferació de drons va portar el Govern, en sintonia amb el que va fixar la Unió Europea, a aprovar una regulació el març del 2016 que estableix una part que Guillem Santacreu qualifica de “molt laxa perquè es puguin fer servir pràcticament lliurement i que fa que de seguida trobis vídeos a les xarxes de llacs o paisatges filmats amb drons”. Una activitat que si es fa amb finalitat comercial “qualsevol que fa negoci, per exemple, que fa una obra i vol veure com va és igual que una formigonera, és una eina de treball”, remarca l’assessor d’aviació civil, requereix una autorització que es demana a Govern per tenir el dron i en cada ocasió que es vulgui fer servir s’ha de demanar el corresponent permís, “que no vol dir que sigui complicat perquè la majoria s’han autoritzat”.

Aquest permís obliga el sol·licitant a presentar un estudi de riscos per explicar el que fa que ha d’estar avalat per un enginyer aeronàutic. Per exemple, si es vol fer gent passejant per Meritxell en cap de setmana, els requisits són més exigents i es demanarà “identificar bé el lloc d’aterratge, com és el dron perquè no pugui caure a ningú. En funció de com d’arriscada sigui l’operació es fa el permís”, comenta Santacreu. Voler fer volar l’aparell fora de nuclis urbans, de dia i sense aglomeracions de gent sense superar els 50 metres és l’escenari més fàcil per obtenir el permís. Quan el vol és més complicat creixen les exigències. Si es pretén fer anar l’aeronau no tripulada a una alçada entre 50 i 150 metres és obligatori tenir llicència de pilot en el camp de l’aviació i assegurança de responsabilitat civil.

L’assessor de Govern recorda que ara es graven imatges aèries de molts esdeveniments, particulars com bodes o festes, i de rellevància pública com la Cursa de l’Illa o l’Ultra Trail, les estacions d’esquí i això és el que ha “triplicat les xifres en els dos anys que hi ha la normativa. Rebem de cinc a deu peticions d’operacions per setmana”. Govern té registrats ara 67 equips perquè pesen més d’un quilo fins als 25 o perquè tenen finalitats comercials. El total d’operacions autoritzades des del ministeri són 173, entre les quals s’inclouen les operacions genèriques, que duren més d’un mes, i les de baix risc, per a sis mesos, i Santacreu insisteix que “la gent busca la manera més fàcil de fer-ho i amb autorització i si es minimitza el risc, com a les estacions d’esquí que enregistren les imatges abans d’obrir al públic, l’autorització és més fàcil”.

El propietari de Videodrone considera, però, que “és llarg el procés per obtenir el permís de pilot i el de cada feina triga una setmana i de vegades he perdut clients” per haver d’esperar a fer els tràmits. I alerta que “també s’ha d’avisar Heliand per l’activitat dels helicòpters”. I és que la presència dels drons té implicacions per a la navegació aèria i per això si no es fa respectant la reglamentació es poden imposar “sancions altíssimes perquè és igual que si fos un avió o un helicòpter. Si un dron cau a una persona és greu, i si cau un helicòpter és molt perillós i seria gravíssim en cas de col·lisió”, destaca Santacreu. Remarca que Transports treballa en la resolució de denúncies, la primera intervenció la fa la policia per l’avís d’un ciutadà per verificar si l’activitat està autoritzada, per casos de vols il·legals “per volar en zona urbana sense permís o gent que s’ha dedicat a vendre serveis de dron sense estar autoritzat, ell o l’aparell”. La troballa moltes vegades és per una recerca per les xarxes socials on es pengen i s’ofereixen vídeos “i detectes irregularitats i moltes vegades és per desconeixement”, precisa l’especialista.

Escola a la Seu

El Govern va valorar la possibilitat de crear una normativa pròpia de pilots de drons, però “els requeriments eren molt grossos perquè la regulació internacional és molt estricta, tenia molt cost i acceptem la llicència dels països veïns”, relata Guillem Santacreu. Molts dels pilots de país s’han format a Pyrénées Flight Center, una escola de la Seu d’Urgell “amb el 90% d’alumnes d’Andor­ra” on ensenyen a qualsevol persona que presenti un certificat mèdic aeronàutic i superi 60 hores teòriques semipresencials i dues sessions d’habilitació amb els drons al camp d’aeromodelisme. El perfil dels pilots formats és “gent professional del sector audiovisual”, especifica Oriol Rodríguez, instructor del centre, que assegura que l’interès pels drons “va a l’alça perquè és un sector important per abaratir costos de la gravació aèria, és més accessible i el manteniment pràcticament no té cost”, assenyala coincidint amb tots els actors de la navegació d’aeronaus sense pilot. Como és el cas de Josep Repiso, un realitzador audiovisual que s’ha format al centre alturgellenc, propietari de Terranova Productions, on des de fa un any i tres mesos fa filmació i fotografia aèria. “He fet uns 300 quilòmetres sobrevolant, bàsicament arquitectònica d’hotels, edificis, terrenys per a immobiliàries”, com a tasca principal per a empreses a la qual afegeix “algunes noces, es poden fer fotos de grup amb diferents formes que abans havies de planificar i ara aixeques el dron i tens moltes perspectives”, argumenta Repiso. Per a qui el futur d’aquests aparells està garantit. “Ara mateix em costa molt concebre un audiovisual sense aquesta eina. Un helicòpter et costava 1.000 euros per hora i ara és magnífic perquè ho feies tot des de terra i ara en temps real ho tens, pots fer un vídeo circular, tens moltes opcions. És una cosa que mai hauria pensat que faria”, conclou.

Aquest futur de l’ús dels drons ple d’oportunitats que auguren els especialistes inclou també els cossos especials. És una eina professional que anirà guanyant ter­reny amb noves aplicacions i generalitzant les actuals amb la qual el cos de bombers espera poder comptar a curt termini. El director adjunt de bombers, Jordi Farré, subratlla la importància que suposaria treballar amb un dron per a intervencions d’emergència i també en la feina diària. “Seria tenir un recurs més, una eina més per a les feines a fer, per control de blocs rocosos, recerca de persones, control d’allaus” ressalta Farré, alhora que confia “poder disposar d’aquesta tecnologia cada vegada més accessible i que s’utilitza a molts serveis de bombers”. El projecte perquè el cos d’extinció incorporés un dron es va presentar a Govern però es va aturar per buscar més opcions. Guillem Santacreu explica que “hi ha moltes iniciatives a Govern perquè es facin servir drons. Tenen utilitats per a bombers, policies i duaners i a tothom que ens ho proposi li donen facilitats”.

Mercat en expansió

La varietat de drons que es troben a les botigues del país combina aparells senzills amb els de professionals menys sofisticats i els d’alta gamma “l’oferta està evolucionant a drons d’última generació”, puntualitza Josep Repiso, que reclama que se’n comprin al Principat i es contracti professionals d’aquí, reflexió compartida pel propietari de Videodrone. Es poden trobar els més bàsics “de joguina”, per a nens de més de vuit anys, des de 30 euros a d’altres amb més prestacions per sobre dels 400 euros i els de nivell superior que superen els 5.000. Una de les diferències importants és l’alçada que assoleixen i l’autonomia de vol, apunten de J&M Electrònics Store, on estimen que “encara no ha arribat el punt àlgid però hi haurà evolució i quan estigui més a l’abast potser n’hi ha un a cada llar”, mentre que des de Sonimag discrepen i asseguren que “ha baixat la venda i potser la moda perquè hi ha normativa que en limita l’ús”.

La pròxima utilitat avança cap al dron com a mitjà de transport en casos concrets (ja s’han fet proves de correu postal) però la gran demanda continuarà sent l’audiovisual d’empreses, fotògrafs i esportistes i també de privats “que busquen fer una gravació original d’un esdeveniment”. I una mostra és el “dron selfie de butxaca” que des del Basar Valira esperen que “arribi el boom d’això”. La tecnologia de les aeronaus no tripulades és un món en constant evolució “i cada sis mesos canvia el que es pot fer i els models i de seguida els clients ho saben”, reflexionen des de Videodrone, on destaquen avenços tan importants com “drons que permeten veure dins de la matèria per detectar problemes en ponts o carreteres i evitar obrir-ho tot, que és molt car”. Usos a l’alça que semblen imparables perquè faciliten la feina a cost assumible en molts àmbits professionals.