'Birres' d'aquí

Cinc de les cerveses del país.

No és un producte típic però ha atret uns quants projectes. L’elaboració de cervesa està situant el Principat en el mapa dels amants d’una beguda que està de moda “des de fa uns 5 anys, hi ha hagut un boom i molta gent se la prepara a casa amb kits de 20 litres”, assegura des de La Birreria Xavier Vara. Un establiment del centre històric de la capital referència nacional i de turistes i col·leccionistes per l’oferta molt variada, allunyada dels estàndards industrials que durant anys copaven el mercat. Aquell espai on volen tenir lloc Alpha, Boris i & (And), les marques que surten d’Arinsal, la Cortinada i Santa Coloma.

Toni Medina, Alpha

De l’afició per fer cervesa, per tastar sabors únics, ha nascut l’emprenedoria que ha traspassat l’àmbit domèstic. La pionera va ser Alpha, nascuda a la Cortinada el 2010, que quatre anys més tard iniciava nova etapa concentrada a superar l’escull de la mala fama que havia agafat perquè no tenia bon gust, rememora el propietari, Toni Medina. Que alerta que van ser els primers però amb l’antecedent de “la cervesa l’Andorrana, que es feia a Escaldes el 1950 i es bevia en un parell de bars”. Alpha va renéixer a la borda Callisa, a Arinsal, amb pub sobre el petit espai on s’elaboren 230 litres per tirada, unes 500 ampolles, en producció contínua per atendre la demanda. “M’han demanat que n’enviï a Escandinàvia però no puc servir-los perquè no dono a l’abast aquí”, puntualitza Medina mentre espera un grup de turistes francesos per veure les instal·lacions i fer-ne un tast. Un mètode de màrqueting ideal “perquè funciona el boca-orella” per donar sortida a una de les set varietats –una per parròquia amb noms de llegendes–, torrada, fumada, amb whis­ky i cacau, taronja, de blat, negra o amarga que es troba al pub, supermercats i restauració.

Canals que també segueix la cervesa Boris, amb seu nova a la Cortinada després d’estar al centre de la capital.

Miquel Giró, Boris

Acumula tres anys d’història, concentrada en tres varietats: Golden, “la que té més sortida”, precisa Miquel Giró, responsable d’elaborar la beguda; Brown, una torrada “més forta i amb gust de caramel”, i White, feta de blat i no de malta que amb l’aigua, el llúpol i el llevat són els ingredients de totes les receptes cerveseres. Giró reivindica el qualificatiu d’artesanal “perquè tota la matèria primera és natural sense afegits i pel mètode de producció”, que comença sempre per moldre el cereal, infusionar-lo, bullir-lo i refredar-lo per passar a la fermentació. Amb diferències de temps i de mètode en l’últim pas entre qui fa segona fermentació afegint sucres, qui injecta el gas, qui la deixa amb sediments o qui la filtra. Des de Boris subratllen que “és un producte viu, pel llevat, i es va modificant, no és igual consumir-la en un mes que després per les aro­mes i cos que ha desenvolupat”, una característica que en la producció industrial no varia mai, i recalquen la importància d’extremar la neteja i respectar les temperatures “perquè és molt fàcil de contaminar i que tingui gust de sidra o vinagre”.

Els 500 litres per setmana que surten de la Cortinada –570 ampolles grans o 1.300 de petites– es consumeixen al país a petita escala perquè el mercat està gairebé vetat per les condicions amb què les grans cerveses industrials lliguen els establiments per assegurar-se que són la marca dominant. “Has de buscar fires, esdeveniments” per promocionar la cervesa, comenta Giró, i sabem que “hi ha gent del país que se l’agafa com a seva i ens agradaria sortir d’Andorra”. Un camí que figura en els plans de & (And), la més jove, amb quatre mesos al mercat i l’aposta més ambiciosa. Per producció, 2.200 litres al mes per omplir 6.000 ampolles i esperant la tercera cisterna per ampliar “perquè ens n’estem quedant sense, està tenint molt bona acceptació”, assenyala el propietari i creador, Ivan Garcia.

Ivan Garcia,& (And)

& (And) es presenta com una cervesa única “perquè vaig estudiar gastronomia al Basque Culinary Center, soc el primer andorrà a tenir aquest títol i no som fabricants de cervesa, som gastrònoms i optem pel maridatge”, exposa Garcia. En ampolla i en barril, amb dues varietats. Rossa, “refrescant, aromàtica, per mari­dar amb aperitius, amanides, pasta i peix blanc”, i torrada, “per acompanyar carn, peix de sabor potent i xocolata”, aconsella el creador, que té a l’horitzó exportar i produir per a tercers, “gent que vol la seva cervesa i li farem receptes especials”.

El món de la cervesa, però, té especificitats andorranes. Particularitats que generen discrepàncies. Són de qualitat? Es poden qualificar totes com a artesanes? I com a andorranes perquè ho portin a l’envàs tot i que s’elaborin a Catalunya? Les tres marques nacionals deixarien fora d’aquest club les dues que es comercialitzen com a cerveses d’aquí, la Dama Blanca i Trapella, i es fan a fora, i esperen la normativa que prepara Agricultura “que prohibirà etiquetar d’Andorra productes que venen de fora”, remarca Ivan Garcia. Sobre la qualitat, el responsable d’Alpha no té dubtes perquè “em diuen que és la millor cervesa artesana que han provat”, mentre que Ivan Garcia considera que “ja no es pot fer qualsevol cosa, el client és cada vegada més exigent”, i Xavier Vara sosté que “una és més justeta i una altra molt bona”. L’experiència a La Birreria és que “totes les cerveses d’Andorra tenen sortida, molts turistes s’emporten un pack amb totes”. Una vivència totalment oposada a la de l’altra cerveseria especialitzada del país: El Raval, amb oferta de Catalunya, Madrid, el País Basc, Alema­nya, la República Txeca, el Canadà o Dinamarca, però no del país. El propietari, David Tudela, diu que “la gent no les demana i són cares”. Preus des dels 2 euros que poden enfilar-se a 11 en restauració i que Giró defensa que “no és car pel producte que és”, “som gurmets”, estima Medina. Tudela valora que “són artesanes i tenen caliu i es pot dir si t’agrada o no”, més que parlar de qualitat, i es felicita perquè “hi comença a haver una cultura de cervesa maca i la gent parla de fermentació i de tot”, i confia que creixi més “sobretot entre gent jove”.

A La Birreria coincideixen que “la cervesa ha entrat en la cultura de la gent. Ara fem cartes de cerveses a restauració”, comenta Vara, des del local “que un client vol que entri al Guinness per tenir més referències, 1.000 i 15 tiradors, en menys espai: 23 metres quadrats”, entre les quals figura Trapella, la que fa Vara a Vilanova i la Geltrú. Amb gingebre, amarga, irlandesa, picant, entre d’altres, i l’última a benefici de l’Associació de Síndrome de Down.

La controvèrsia sobre si Trapella és cervesa nacional en comparació amb les tres elaborades a les Valls s’estén a la Dama Blanca. La creada per Josep Bellosta, que surt de Tarragona “per millorar la distribució, som un producte de la UE i és més fàcil importar-la aquí que exportar-la”, i “no som marca secundària de ningú”, aclareix. Com a ingredient excepcional porta “mel d’aquí, d’alta munta­nya, amb característiques úniques, més àcida i amb component floral”, que mereix que “els clients ens valorin molt bé, amb 4,5 punts sobre 5”.

Món cerveser

Les cerveses artesanals, de gran tradició a l’Europa central, porten aparellada una cultura de col·leccionista i turisme pel món cerveser. “Rebo 15 cartes al mes que em demanen xapes i etiquetes i hi ha molta gent que es mou per la cervesa”, incideix Vara. A Boris ho van comprovar fa poc amb la visita d’un polonès per tastar-la. Andorra ja ha entrat en el món cerveser.